Article d'opinió
Carme Forcadell
07-04-2010
L'escola no és omnipotent
En una enquesta, feta l'any 2006, a estudiants de quart curs d'Ensenyament Secundari Obligatori, només el 34 % afirma que parlen sempre o molt en català amb les seves amistats, mentre que el 55,3 % afirma que el parla poc o mai i el 10% diu que parla tant en català com en castellà.
Aquestes dades ens indiquen que l'ús del català esta retrocedint als instituts del nostre país, estem arribant en un punt en què els sociolingüistes consideren que el procés de substitució lingüística comença a ser irreversible.
Sé que algunes persones consideraran aquestes afirmacions alarmistes, no sé si són alarmants, però són reals i això ho pot corroborar el professorat de llengua i literatura catalanes que treballen als centres de secundària de Catalunya.
Aquesta situació encara és pitjor en altres territoris, com ara el País Valencià, on la gran feina que fa l'Escola Valenciana es veu minvada pel Partit Popular que hi treballa en contra. A les Illes, la poca estabilitat dels diferents governs d'esquerres tampoc no ajuda a consolidar el català a l'escola i a la Franja d'Aragó la Llei de Llengües, que es va aprovar l'any passat, no reconeix l'oficialitat del català i, per tant, no és obligatori ensenyar-lo a l'escola.
La situació social i política en què es troben els diversos territoris de parla catalana fa que només el Principat disposi d'una legislació adequada per protegir el català i pal·liar els efectes negatius que comporta el veïnatge amb una llengua tant forta i tan important com l'espanyola.
Però l'escola, tot i ser potent, no és omnipotent i no pot fer tota sola el que la societat no reclama. No pot aconseguir que tot el professorat faci les classes en català ni que els alumnes s'expressin en català a les aules, ja no parlem dels passadissos i patis, perquè la societat ni considera ni tracta el català com la llengua important del país, sinó com l'altra llengua. Si no som capaços de capgirar aquesta situació, l'escola no se'n sortirà perquè l'escola reflecteix la societat en la qual viu i conviu.
