Articles d'opinió ← Altres articles

Per què no es #NormalitzaLaPlatja?

Manuel Carceller

La campanya «Normalitza la platja», promoguda per l'associació cívica Tirant Lo Blanc i la Plataforma per la Llengua País Valencià, vol fer més present l'ús del valencià a les retolacions de les platges del nostre litoral mediterrani. Però la qüestió de fons és: Com pot ser que no s'use una llengua oficial a la zona de costa? Quina explicació té que diverses administracions no apliquen els criteris generals, d'igualtat, sobre l'ús oficial del valencià en la retolació de les informacions a les platges.

Hom podria dir que la retolació de les platges està pensada per als foranis o per als estrangers que no coneixen el valencià. El curiós argument fa tabula rasa del fet que qualsevol informació pública, en primera instància, afecta els habitants del mateix país. A més, i per raons de proximitat, tenim turisme provinent d'altres territoris on també es parla la nostra llengua. També és important que la gent de fora que ens visita sàpiga que arriba a un lloc on es parla una llengua pròpia que no és el castellà. En cap lloc d'Europa trobareu una retolació pública que no estiga en la llengua o llengües oficials del territori.

La senyalística a les platges valencianes de vegades contrasta amb els criteris generals d'alguns governs municipals. Això explica que un ajuntament de referència en l'ús del valencià com el de Gandia haja instal·lat a la platja rètols on la imatge de la llengua pròpia és secundària, profundament desigual. La retolació de la platja, ni a la capital de la Safor ni enlloc, no és només per a turistes de Madrid. Pensar que la informació turística no és també per a valencians seria en si un fet discriminatori que ningú, ni els mateixos habitants de Madrid, pot acceptar.

«Quien quiera mandar, escriba», llegim a El Criticón de Baltasar Gracián. La citació vé a tomb per reforçar la importància de la llengua de la retolació urbana, també a les zones turístiques. Perquè la manca o la desigualtat en l'ús del valencià a la retolació de les platges també és un signe de poder. Sens dubte la situació sanitària ha posat a prova la famosa aptitud valenciana per a la improvisació, i les administracions s'han afanyat a «fer veure» que estan informant i protegint la ciutadania.

Algú podria pensar que hi ha hagut manca de temps per a «traduir al valencià» el text en castellà d'una normativa estatal. Però no, eixa és una altra excusa falsa. El fet de no normalitzar l'ús del valencià a la platja, de manera general, no és causat per la improvisació. El web de la Generalitat Valenciana amb normes per a la prevenció del contagi pel Coronavirus en el sector turístic té una completa versió en valencià, www.anemsegurs.com, a banda de la castellana www.vamosaloseguro.com. A la pàgina virtual, a més dels cartells en versió valenciana i en altres llengües, apareixen els models d'informació en castellà, «Mediterráneo en vivo y seguro», que s'han instal·lat, per exemple, a les platges de Benicàssim, a la Plana Alta, o a la del Campello, a l'Alacantí.

Al temps del Coronavirus s'ha engegat una tirallonga de tòpics i de justificacions. Hom podria acceptar que alguna mancança en l'ús del valencià a les zones de platja, en totes les retolacions, respon al temps de «relaxació» en el compliment d'alguna norma. Però, des d'una política responsable, caldria afrontar aquesta «relaxació» amb noves actuacions compensatòries. El cartell en castellà, instal·lat recentment a Moncofa, a la Plana Baixa -«En esta playa vamos a lo seguro»- està compensat per diverses i ben dissenyades retolacions i informacions en valencià. I això ja demostra, almenys, una actitud acceptable. Però, per contra, tota la sèrie de rètols i retolets a les platges de Santa Pola, al Baix Vinalopó, o a Benicàssim, a la Plana, són una pura coentor, on no trobem ni un mot en valencià. Aquest fet en si, a la costa del País Valencià, no és no únicament il·legal sinó estrany. Només la retolació únicament en castellà a la platja de Nules, a la Plana Baixa, arriba a ser tan incoherent com la de Benicàssim.

A la platja de Santa Pola la retolació és en castellà i unes altres llengües, però no en valencià. A la platja del Campello podem llegir, un plafó monolingüe en castellà del Patronat Provincial de Turisme de la Costa Blanca, un organisme de la Diputació d'Alacant, amb unes «Normas de uso de la playa. Playas responsables y playas saludables». Al mateix Campello, uns altres rètols amb recomanacions davant el Covid-19 sí que són en valencià.

És curiós que, a l'Estat espanyol, l'alarma per la manca d'ús de les llengües oficials durant la pandèmia ha vingut d'institucions com ara el Consell d'Europa i l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE). Arran de la crisi del Coronavirus, des d'Europa també s'ha posat l'accent en el factor lingüístic, que en fons vol dir en la comunicació lliure i democràtica. I han sigut els organismes europeus els qui han assenyalat que alguns estats membres «no han compartit sistemàticament la informació, les instruccions, les directrius i les recomanacions en altres idiomes que no siguen l'idioma oficial de l'Estat».

En cas d'Espanya, el Consell d'Europa considera que s'ha incomplert la Carta Europea de les Llengües, la CELROM, i que s'ha actuat de manera discriminatòria contra els parlants de les llengües protegides per la Carta. Els ajuntaments de Benicàssim i de Nules volen també ser part d'Europa, però potser obliden que això també significa respectar els drets lingüístics.