Notícies ← Altres notícies

Condemnem la interferència del Consell Consultiu en el decret de la Generalitat Valenciana sobre usos institucionals i administratius de les llengües

Aquest decret de la Generalitat Valenciana sobre usos de les llengües serà aplicable a la imatge institucional, als usos administratius interns, a les relacions amb la ciutadania, a les relacions institucionals i amb les empreses i al personal laboral que treballa en la prestació dels servicis concedits per l'administració.

La Plataforma per la Llengua, a l'octubre del 2016, va fer una valoració molt positiva del projecte de decret sobre usos lingüístics de la Generalitat Valenciana. Manuel Carceller, portaveu de l'entitat al País Valencià, va declarar que «el decret és molt avançat i és un exemple de la bona línia de les institucions valencianes». Per això ara la Plataforma per la Llengua critica la «interferència política i no dret» del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana (CJC). El portaveu de l'ONG del català al País Valencià considera que «des del Consell Jurídic, controlat per membres del Partit Popular, i doncs contraris a la normalització i als drets de la llengua pròpia, s'intenta evitar fer accions en favor de la llengua en condicions de desigualtat, que és el valencià». Són membres del CJC José Díez Cuquerella, expresident provincial del PP i expresident de la Diputació de València; Enrique Fliquete Lliso, advocat habitual del PP; i Francisco Camps Ortiz, expresident del PP i de la Generalitat Valenciana, conseller nat.

Concretament, el dictamen del CJC atempta contra la preferència de l'ús del valencià en les  intervencions públiques de les autoritats i alts càrrec de l'Administració de la Generalitat Valenciana. En la mateixa línia d'oposició al valencià, el CJC considera que no es pot determinar l'ús del valencià per part dels contractistes i les empreses licitadores, que realitzen un servici públic. Un altre punt del decret que el Consell Jurídic Consultiu vol modificar és el que determina l'administració a redactar en valencià els documents per a la ciutadania.

Justament, una de les al·legacions de la Plataforma per la Llengua al decret era que les empreses o les entitats que presten servicis públics, per contractació o per concessió administrativa, estiguen sotmeses als mateixos usos lingüístics que la Generalitat, i també les que reben subvencions d'aquest ens públic. El portaveu de la Plataforma per la Llengua al País valencià ha explicat que «cal assegurar que en els servicis públics que no es presten amb personal propi de la Generalitat es respecten els drets lingüístics del ciutadà, i en concret el dret a l'ús del valencià. És ben clar que la no-regulació de l'ús del valencià va contra el seu ús, i això és el que pretén l'informe del Consell Jurídic».

Des de l'ONG del català, el 2016, també es va aportar al decret la proposta que la defensa jurídica de la Generalitat Valenciana faça les actuacions judicials orals i escrites en valencià, davant els tribunals amb seu al País Valencià o en altres comunitats autònomes on el valencià també és cooficial. Quan la Generalitat contracte defenses jurídiques externes al personal de l'administració, també hauria de requerir el compromís d'efectuar les seues actuacions judicials orals i escrites en valencià, si actuen en els tribunals valencians o de les comunitats autònomes de Catalunya o les Illes Balears. Manuel Carceller ha declarat que «des de la Plataforma per la Llengua, tal com ha fet la Intersindical Valenciana i altres associacions, demanem al Govern de la Generalitat Valenciana que mantinga el projecte de decret i atenga les propostes de millora presentades per les entitats a favor de l'ús oficial del valencià».

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin