Notícies ← Altres notícies

Només l’oficialitat del català a Europa pot aturar la imposició lingüística de l’espanyol

Entre els mesos d'octubre i desembre es van aprovar 49 noves normes que imposaven el castellà en territoris catalanoparlants sense cap exigència equivalent per al català

El veto espanyol a l'oficialitat del català, tant interna com en les organitzacions internacionals, automatitza la imposició del castellà per part de la Unió Europea, l'ONU i altres organismes internacionals

Gairebé la meitat de la normativa impositiva aprovada durant el darrer trimestre de l'any condiciona les empreses i limita el lliure mercat a favor del castellà

El quart trimestre del 2018 va ser el que va tenir més noves normes impositives del castellà i que relegaven el català, amb la publicació d'un total de 49 normatives.

Les imposicions lingüístiques del quart trimestre del 2018 van ser molt variades. Segons l'origen legislatiu, 20 normes van ser aprovades per les institucions centrals de l'Estat espanyol (Congrés dels Diputats, govern, ministeris), 28 es van aprovar a les institucions de la Unió Europea (Parlament Europeu, Comissió Europea) i 1 va ser aprovada per una comissió de les Nacions Unides. Tanmateix, i com sempre avisa la Plataforma per la Llengua, cal tenir en compte que en última instància totes les normatives impositives del castellà en territoris catalanoparlants de l'Estat espanyol provenen de decisions estrictament estatals: la Unió Europea sol protegir per igual totes les llengües oficials de la Unió o dels estats membres, sense fer distincions ni especificacions, cosa que significa que el català quedaria blindat si fos una llengua oficial d'Espanya i d'Europa, un estatus que només depèn de la voluntat del govern espanyol. El tractament de les llengües per part de l'ONU és, a grans trets, similar: les previsions lingüístiques de la seva normativa solen ser impersonals i solen tractar de la mateixa manera les llengües dels estats membres.

Una altra classificació important que es pot fer de la normativa lingüística impositiva distingeix les normes pel sector afectat, el públic o el privat. Els partits i forces polítiques vinculades al nacionalisme espanyol -la ideologia hegemònica a l'Estat espanyol i que n'impregna la legislació, l'Administració i les institucions- promouen la ficció que la forta presència de la llengua castellana en territoris catalanoparlants, especialment en l'àmbit comercial, és fruit de la inèrcia, l'economia i el lliure albir, sense que hi hagi cap imposició directa de l'Estat. Aquesta visió, però, s'estavella contra qualsevol anàlisi que es faci de la legislació: de les 49 normes impositives del castellà aprovades entre octubre i desembre del 2018 un total de 21 interfereixen directament sobre el funcionament de les empreses i el mercat. En aquest sentit, és interessant de constatar que Espanya té la imposició lingüística del castellà en les empreses en bona mesura externalitzada: 15 de les 21 normes tot just esmentades són europees, 1 de l'ONU i només 5 de les institucions centrals de l'Estat espanyol. El veto espanyol a l'oficialitat del català, tant interna com en les organitzacions internacionals, automatitza la imposició del castellà per part de la Unió Europea, l'ONU i les altres organitzacions internacionals. La Unió Europea té delegades àmplies competències en la regulació del mercat i s'ha caracteritzat per haver aprovat una gran quantitat de normes que imposen condicions lingüístiques en l'etiquetatge. El quart trimestre del 2018 fins a 14 normes europees imposaven textos d'advertència i d'informació a l'usuari en els productes comercials, textos que invariablement no s'oferien en català perquè la llengua pròpia de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià no és oficial.

Finalment, també es pot distingir la legislació lingüística impositiva per la seva naturalesa. La Plataforma per la Llengua sol fer servir les següents categories: difusió (la promoció exclusiva del castellà a l'exterior), simbologia (la vinculació del castellà als símbols de l'Estat), documentació (l'exigència de redactar o presentar els documents obligatoris en castellà), requisits (el coneixement o ús del castellà com a requisit per aconseguir quelcom o gaudir d'algun servei o prestació), etiquetatge (l'obligació de redactar la informació comercial dels productes en castellà) i educació (la imposició d'un deure d'aprenentatge del castellà). Tanmateix, cal apuntar que moltes normes contenen múltiples imposicions del castellà i que no és en absolut estrany que aquestes imposicions siguin de naturalesa diversa, i això fa que en les nostres taules haguem d'incloure categories compostes (per exemple, una mateixa norma pot imposar que els candidats a rebre una beca sàpiguen castellà i també exigir que presentin les sol·licituds en aquesta llengua, realitat que en les classificacions de la Plataforma per la Llengua es plasma amb una categoria mixta anomenada «Documentació i requisits»).

La majoria de normes impositives aprovades durant el darrer trimestre de l'any tenien a veure amb l'obligació de presentar documentació en castellà i la impossibilitat de fer-ho en català, amb un total de 26 de les 49 normes. També va ser molt destacada l'aprovació de normes que imposaven l'ús del castellà en l'etiquetatge, fins a 14, com s'ha explicat més amunt. En aquest fet, aquest període no va ser gaire diferent dels anteriors, ja que aquestes dues menes d'imposicions, en la documentació i en l'etiquetatge, són les més habituals. També es pot destacar que 4 normes preveien la promoció del castellà i vinculaven aquest idioma a la identitat de l'Estat, que 3 disposicions exigien un requisit de coneixement del castellà o una obligació d'ús d'aquest idioma, i que 2 normatives imposaven exclusivament l'aprenentatge del castellà en l'educació (concretament, en els cursos dels serveis públics d'ocupació i en un cicle formatiu de grau mitjà en arts plàstiques i disseny).

A continuació, presentem algunes normes que imposen el castellà i releguen el català de les que es van aprovar el darrer trimestre del 2018 i que són significatives:

  • Un reial decret que desenvolupa l'estructura del nou ministeri d'afers exteriors del PSOE renova el deure de determinats òrgans del departament de promoure i defensar «la lengua española en las instituciones de la UE». Així doncs, es reserva exclusivament al castellà el privilegi de ser «promocionat» com a «llengua espanyola» a la Unió Europea. A més, cal recordar que l'Estat espanyol sempre ha vetat l'opció que el català sigui una llengua oficial de la Unió Europea.
  • Una resolució estableix que el castellà és l'única llengua oficial i vehicular de la federació estatal de ciclisme. Només es permet que les federacions autonòmiques de territoris de llengua pròpia diferent «tradueixin» els textos normatius a aquestes llengües, però s'assumeix com a llengua principal i no potestativa el castellà i es diu que en cas de discrepància entre versions se seguirà la castellana. A més, les llicències autonòmiques han de ser «al menos en la lengua española oficial del Estado».
  • Una decisió d'execució de la Comissió Europea estableix que els usuaris podran accedir al Registre Europeu de Vehicles a través dels principals navegadors d'internet en totes les llengües oficials de la Unió. Això exclou el català, perquè Espanya en veta l'oficialitat.
  • Un conveni laboral que regula el sector de la fabricació de conserves vegetals estableix que una de les maneres per accedir a la categoria d'oficial de segona és tenir la capacitat, com a taquimecanògraf, de prendre per dictat «en lengua española 100 palabras por minuto, transcribiéndolo correctamente a máquina, en diez». Això vol dir que l'únic que es valora per tenir accés a aquesta categoria laboral superior és la capacitat d'usar el castellà, amb independència de la llengua primera del treballador, de la llengua pròpia del territori i de l'idioma usat generalment en el seu context de treball.
  • Una resolució que publica un acord que regula la mobilitat dels funcionaris estatals estableix que el coneixement del català o d'altres llengües oficials i pròpies de l'Estat diferents del castellà serà un simple mèrit per a la provisió de «determinados» llocs de treball del funcionariat de l'Administració perifèrica de l'Estat. El coneixement del castellà, en canvi, és obligatori no tan sols per als funcionaris sinó també per a tots els ciutadans de l'Estat, amb independència de la seva llengua familiar o habitual.
  • Amb motiu d'un acord entre la Unió Europea i la República de Moldàvia de protecció de les indicacions geogràfiques dels productes agrícoles, es fa una llista de noms oficials dels productes tradicionals dels estats membres i de Moldàvia que s'hauran de respectar en l'etiquetatge. Els noms dels productes dels territoris de llengua catalana de l'Estat espanyol s'ofereixen sovint en una versió bilingüe o, fins i tot, només en castellà, mentre que els productes dels territoris de llengua tradicional castellana es llisten exclusivament en aquest idioma. Alguns exemples de productes tradicionalment anomenats en català i que aquest acord bilingüitza o desnaturalitza artificialment són el fuet de Vic  («Salchichón de Vic/Llonganissa de Vic»), la sobrassada («Sobrasada de Mallorca»), el formatge de Maó («Mahón-Menorca»), el torró alacantí («Turrón de Alicante»), la vedella dels Pirineus («Ternera de los Pirineos Catalanes/Vedella dels Pirineus Catalans/Vedell des Pyrénées Catalanes») i el pollastre del Prat («Pollo y Capón del Prat»).
  • Dues bases reguladores per a la concessió de beques de formació pràctica per a titulats universitaris exigeixen als candidats un «dominio del idioma español», que hauran d'acreditar si no tenen la ciutadania espanyola o no són de llengua materna castellana, i han residit a l'Estat per un temps inferior a dos anys. El català, en canvi, no és necessari ni s'exigeix a ningú. Aquestes bases reguladores també exigeixen que la documentació de les sol·licituds de beques de sanitat de la producció agrària s'hauran de presentar en castellà, si cal mitjançant una traducció jurada.
 

Origen de les normes impositives del castellà

i exclusives del català

Total

 

Estatal

Europeu,

que beneficia les llengües oficials de...

ONU

Els estats

La Unió

Els estats i la Unió

Difusió i simbologia

3

0

0

0

0

3

Documentació

11

6

5

4

0

26

Documentació, difusió i simbologia

1

0

0

0

0

1

Documentació i requisits

1

0

0

0

0

1

Requisits

2

0

0

0

0

2

Etiquetatge

0

0

0

13

1

14

Educació

2

0

0

0

0

2

Total

20

6

5

17

1

49

Font: Elaboració pròpia mitjançant una recerca al BOE

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram