Notícies ← Altres notícies

La Plataforma per la Llengua denuncia que el jutge Sergio Escalona vexa i discrimina les persones que declaren en català al seu jutjat

El magistrat suspèn una vista perquè les acusades i l'advocat volien expressar-se en català, mostra una actitud hostil cap a la llengua i considera que defensar els drets lingüístics són "opinions personals"

La Plataforma per la Llengua s'ha posat en contacte amb l'advocat i amb les investigades per donar-los suport i per encoratjar-los a continuar declarant en català en aquest procediment judicial, perquè és el seu dret. Així mateix, l'ONG del català està col·laborant amb ells i acompanyarà l'advocat a presentar una queixa davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la reincidència d'aquest jutge.

La Plataforma per la Llengua denuncia un cop més un cas de discriminació lingüística en el sistema judicial, un dels àmbits en què les actuacions de catalanofòbia que atempten contra els drets dels catalanoparlants són més habituals i en què la sensació d'impunitat és més acusada. En aquesta ocasió, es tracta d'una vexació a tres noies que van declarar la setmana passada a la Ciutat de la Justícia de Barcelona.

Els fets, que va explicar l'advocat Carlos Hurtado en aquest fil de tuits (https://twitter.com/carlos_hrtd/status/1189596672357216258?s=20), van passar al jutjat d'instrucció número 12, que és a càrrec del jutge Sergio Escalona Lebiere. Segons el relat d'una de les noies discriminades, el magistrat en qüestió va interrompre el seu advocat amb un to violent perquè s'expressava en català i li va etzibar que ell no entenia aquesta llengua.

L'advocat va fer notar a Escalona que el dret d'usar el català es troba reconegut i li ho va argumentar de manera legal. Aleshores, el magistrat li va dir que això eren "opinions personals" i  va amenaçar diverses vegades que suspendria l'interrogatori si l'advocat o les acusades s'adreçaven a ell o entre ells en català. De la mateixa manera, va insistir a recordar que "Catalunya és una comunitat autònoma dins de l'Estat espanyol" i que "tot i que s'accepti la cooficialitat dels idiomes" ell no està obligat "ni a entendre'l, ni a parlar-lo ni a escriure'l".

Escalona va fer passar a sala les altres dues declarants per "verificar" si realment volien parlar en català. Finalment, veient que no renunciarien a aquest dret, el funcionari va suspendre la sessió a l'espera de disposar d'un intèrpret. Circumstancialment, Escalona sí que ha entès els textos presentats per la defensa del cas escrits en llengua catalana.

Seguint la versió de l'afectada, aquesta actitud agressiva i hostil del jutge demostra que actua motivat per qüestions ideològiques de caire catalanòfob que haurien de ser incompatibles amb el servei públic i amb l'Administració de justícia. De fet, cal fer notar que Escalona fins i tot va preguntar a les denunciades si havien assistit a unes determinades manifestacions polítiques posteriors als fets denunciats.

Escalona, que és nascut a Catalunya, és un magistrat que a principis d'any ja va rebre una amonestació per «desconsideració i desatenció a un ciutadà», perquè li va negar el dret de parlar en català durant una vista. En aquell moment Escalona, tot i reconèixer que la llei emparava el dret del ciutadà de parlar en català, va afirmar que ell no tenia l'obligació de saber català i que això constituïa una llacuna legal que no feia possible que el ciutadà pogués parlar en aquest idioma. Escalona no va tenir en compte que com a jutge té el deure d'assegurar la tutela judicial efectiva i que té mitjans al seu abast per assegurar que el procediment pugui continuar sense violentar el dret dels ciutadans de parlar en català. Ara, sembla que Escalona vol córrer la mateixa sort.

La Plataforma per la Llengua s'ha posat en contacte amb l'advocat i amb les investigades per donar-los suport i per encoratjar-los a continuar declarant en català en aquest procediment judicial, perquè és el seu dret. Així mateix, l'ONG del català està col·laborant amb ells i acompanyarà l'advocat a presentar una queixa davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la reincidència d'aquest jutge.

Què diu la llei?

L'oficialitat lingüística del català a Catalunya establerta per l'Estatut d'autonomia (article 6.1) suposa, segons el Tribunal Constitucional espanyol, «la seva condició de llengua oficial per a tots els poders públics radicats a Catalunya, siguin estatals, autonòmics o locals, assistint als ciutadans el dret d'usar ambdues llengües en les seves relacions amb tals institucions públiques» (STC 31/2010, FJ 21). La mateixa sentència afirma que és l'Estatut la norma que precisament defineix el règim jurídic de l'oficialitat, el seu «contingut inherent» o «abast». En aquest sentit, l'article 32 de l'Estatut estableix que els actes jurídics fets en català tenen plena validesa i eficàcia, i l'article 33 reitera el dret d'opció lingüística amb les Administracions públiques a Catalunya.

Adaptant-se a aquesta realitat, l'article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial reconeix el dret de les parts en un judici, els seus representants, els testimonis i els pèrits, d'usar «la llengua que també sigui oficial en la Comunitat Autònoma en el territori de la qual tinguin lloc les actuacions judicials, tant en manifestacions orals com escrites». En aquest sentit, els ciutadans no tenen cap obligació de comunicar la seva tria lingüística amb antelació. Tanmateix, la llei no determina en els magistrats i la resta de funcionaris judicials el deure de conèixer el català -com, de fet, no fa pràcticament per a cap funcionari de l'Administració general de l'Estat.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram