Plataforma per la Llengua ha pogut saber que un estudiant de dotze anys del Camp de Tarragona ha estat víctima d'una campanya d'assetjament per companys que no acceptaven que s'expressés al grup de Whatsapp de l'institut en català, la seva llengua familiar i l'autòctona i tradicional de Catalunya. Els pares del nen van enviar a Plataforma per la Llengua captures de pantalla en què es podien llegir les exigències dels companys i van explicar que posteriorment l'havien insultat, l'havien assetjat amb trucades amenaçadores i fins i tot havien fet crides perquè l'apallissessin.

En tot moment, el nen es va mantenir en català i va refusar de doblegar-se a les exigències i les amenaces dels assetjadors, una actitud d'autoestima i lleialtat lingüística que l'entitat creu que és un exemple per a tots els catalanoparlants que viuen experiències similars. Només l'acció decidida i generalitzada de resistència al supremacisme castellà pot revertir la minorització de la llengua catalana.

La catalanofòbia, un graner de vots del nacionalisme espanyol que és en el punt de mira de les Nacions Unides

El nacionalisme espanyol majoritari té en el supremacisme castellà un dels seus pilars. Aquesta ideologia antiigualitària presenta la llengua castellana com l'idioma "comú" de tots els ciutadans de l'Estat, amb arguments històricament revisionistes que amaguen que la seva extensió en territoris catalanoparlants és recent i que la coerció estatal i l'arribada de membres de la majoria nacional hi han tingut un paper central. El nacionalisme espanyol fomenta la idea que és "natural" que els parlants de català sàpiguen castellà i que no puguin esperar reciprocitat dels castellanoparlants, amb qui han de ser deferents i adaptar-s'hi lingüísticament. L'objectiu últim és la desaparició per assimilació de les comunitats lingüístiques minoritàries i la consecució d'una ciutadania homogèniament castellana.

La resistència dels parlants de català a aquests plantejaments supremacistes genera molta hostilitat entre els nacionalistes espanyols. Aquests darrers anys, els partits polítics d'aquesta tendència, com el PP, Ciudadanos i VOX, però també el PSOE, i els mitjans de comunicació generalistes, han alimentat la catalanofòbia de manera continuada. Els partits de la dreta espanyola han promès que prohibiran que els funcionaris autonòmics hagin de saber català i s'han caracteritzat per una oposició frontal al model d'immersió lingüística en aquesta llengua. En alguns casos, han arribat a pronunciar-se a favor que l'Estat promogui moviments poblacionals per afermar el nacionalisme espanyol a Catalunya. Alguns dirigents regionals del PSOE han defensat els mateixos plantejaments, amb la mateixa agressivitat verbal. El president socialista de l'Aragó, Javier Lambán, ha arribat a dir que gairebé tots els grans novel·listes catalans escriuen en castellà i que "un català" va "arrancar" unes pintures de l'Aragó per "endur-se-les a Barcelona".

Els discursos supremacistes castellans no es circumscriuen al debat polític: la normalització de l'odi explica comportaments com el dels assetjadors de l'institut del Camp de Tarragona. Els discursos tenen conseqüències socials. És per aquest motiu que darrerament el relator de minories de les Nacions Unides, Fernand de Varennes, ha expressat preocupació per l'aparent inactivitat del govern espanyol en aquesta matèria. Al seu informe del març de 2020 sobre Espanya, de Varennes explicava que havia rebut informes que indicaven que hi havia hagut un augment del "discurs d'odi, el vandalisme, les amenaces físiques i fins i tot les agressions contra membres de la minoria catalana i, en menor mesura, altres minories nacionals", i que "les autoritats no estan reaccionant suficientment a aquestes denúncies ni estan iniciant actuacions judicials per fer-hi front, de manera que es contribueix indirectament a crear una atmosfera d'intolerància creixent contra les minories i d'exaltació nacionalista". Plataforma per la Llengua va ser una de les entitats que havia enviat un informe d'aquestes característiques al relator.

El mes d'octubre d'enguany, Fernand de Varennes ha tornat a fer referència a l'augment preocupant del discurs de l'odi contra les minories nacionals en diferents estats europeus. En un fòrum regional de les Nacions Unides per a la prevenció dels conflictes mitjançant la protecció dels drets de les minories, el relator va alertar que en molts estats europeus hi ha una regressió i una interpretació a la baixa de les normes que protegeixen aquests grups, alhora que hi ha un augment de la seva demonització a internet i en els discursos dels polítics nacionalistes i populistes. De Varennes va assenyalar que sense un reconeixement explícit de les minories no es poden protegir els seus drets i que sense aquesta protecció creix l'amenaça de conflictes violents. El relator va demanar que les institucions europees i globals intervinguessin per protegir les minories i salvaguardar la pau, objectius que requereixen una comprensió dels greuges d'aquests grups i l'establiment de mecanismes per a guiar els estats i corregir-ne els excessos.

Plataforma per la Llengua havia intervingut prèviament en el fòrum europeu i havia exposat idees similars a les mantingudes per De Varennes. L'entitat considera molt positiu que el relator demani solucions europees i globals per als catalanoparlants perquè no confia que el govern espanyol tingui la voluntat de protegir-los. De Varennes ha anunciat que el 2022 se celebrarà un altre fòrum regional a la ciutat de Viena, trenta anys després de la declaració de l'ONU sobre els drets de les minories nacionals, ètniques, religioses i lingüístiques. L'objectiu de la trobada serà avançar en l'establiment de mecanismes efectius per protegir aquests grups i Plataforma per la Llengua confia que podrà participar-hi i aportar-hi els seus punts de vista.