Nòvas ← d’Autras notícias

El nou Pla de drets humans de Catalunya incorpora mesures de la Plataforma per la Llengua

El document remarca que els drets lingüístics topen amb obstacles legals tant d'arrel catalana com espanyola i europea.

Catalunya ja disposa d'un Pla de Drets Humans (2020-2023) que proposa un conjunt d'accions legislatives, administratives i polítiques que cal posar en marxa per fer efectius els drets humans a Catalunya en els propers quatre anys. Aquestes mesures es divideixen en sis grans blocs i trenta-dos objectius, cadascun dels quals correspon a un dret. És en l'objectiu número 14 on el document recull els drets lingüístics, que concreta en diferents propostes.

La primera de les mesures per assolir els drets lingüístics consisteix a emprendre accions per promoure l'adaptació de la legislació estatal als compromisos assumits pel Regne d'Espanya en la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM), pel que fa a l'ús del català en les administracions generals de l'Estat i de justícia i respecte a l'obligació de l'Estat de promoure i protegir el català i l'aranès. Cal recordar que Espanya va ratificar la Carta l'any 1992, de manera que es comprometia a complir uns requisits que, a dia d'avui, encara ignora.

El pla també demana que s'apliqui el que marca l'Estatut sobre l'exigència d'un coneixement adequat i suficient del català per part del personal de l'Administració de l'Estat, i en particular de l'Administració de justícia a Catalunya. Això s'hauria de concretar amb campanyes informatives dels drets lingüístics de la ciutadania i elaborar un pla integral d'actuacions per normalitzar l'ús del català en la justícia i encoratjar les parts a fer-lo servir. Aquestes previsions són coincidents amb algunes de les propostes de la Plataforma per la Llengua al Govern de l'Estat, presentades en la campanya "Prou de catalanofòbia".

El pla també assenyala com un repte de primera magnitud assegurar la presència prominent de les llengües pròpies a internet. Per fer-ho, cal promoure que els continguts en català i occità apareguin com a primeres opcions per a la persona usuària connectada a Catalunya en totes les plataformes de distribució d'internet, un fet que ara no és tingut en compte per la majoria de plataformes virtuals, com hem constatat recentment amb la nova Disney+.

El document, a més, reconeix que, per bé que hi ha polítiques públiques favorables als drets lingüístics, aquestes es troben amb obstacles, tant d'arrel catalana com espanyola i europea, com seria la interpretació restrictiva per part del Tribunal Constitucional d'anul·lar l'estatus "preferent" del català i l'occità.

El Pla de drets humans (2020-2023) ha estat elaborat per l'Estructura de Drets Humans de Catalunya (EDHC), formada pel Síndic de Greuges i l'Institut de Drets Humans de Catalunya. Durant el procés de confecció s'ha comptat amb la participació social d'entitats i persones expertes d'arreu del territori. En el marc d'aquest procés participatiu, l'ONG del català va organitzar una àgora per debatre sobre els drets lingüístics en què treballadors i membres de la Plataforma per la Llengua van poder aportar-hi l'experiència d'aquests anys de treball. De les conclusions de l'àgora n'han sortit algunes de les propostes i recomanacions que el pla ha incorporat finalment.

Parteja

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram