Vota per la llengua, vota República Catalana!

La llengua catalana també està en campanya

La Plaraforma per la Llengua vol omplir la campanya electoral de motius a favor d'un Estat propi que defensi la llengua catalana i, per fer-ho, necessitem que ens ajudeu a fer-ne difusió. 

A través d'aquesta pàgina, volem mostrar alguns dels motius principals pels quals la llengua catalana necessita un nou Estat, que la defensi i promogui, i no un Estat que actua a la seva contra, tal com demostrem en el informe de les Balances lingüístiques 2017. Que la llengua catalana i els drets dels catalanoparlants estiguin plenament garantits en el futur només es pot aconseguir amb un estat propi per a Catalunya. 

El 21 de desembre, omplim les urnes de vots a favor d'un estat propi que defensi el català i sumem forces contra l'aplicació de l'article 155 i els partits que el promouen. Vota per la Llengua, vota República Catalana!

1. Per aturar l'aplicació de l'article 155 i l'ocupació il·legítima de les institucions catalanes, el 21 de desembre #VotaPerLaLlengua

Aquesta intervenció a fons de les institucions de govern de Catalunya lesiona l'Administració i comporta també un atac contra el català, que podria deixar de ser la llengua d'ús preferent. Per tant, es tracta d'un retrocés en les polítiques de promoció i normalització del català que no ens podem permetre. 

Per a fer front a aquesta situació, l'ONG del català recull signatures a través de la campanya www.lallenguanoestoca.cat amb l'objectiu de conscienciar dels efectes lingüístics que aquesta agressió pot deixar i també per incidir en la població perquè els ciutadans coneguin els efectes del 155 i que, a l'hora de votar, ho facin per aquells partits que treballin per a eliminar aquesta xacra i recuperar el govern legítim i les institucions catalanes.

L'estat espanyol ha demostrat nombroses vegades l'interès per aturar i limitar la presència de la llengua catalana arreu, i particularment en organismes oficials i en l'Administració, com hem evidenciat reiterades vegades amb documents com les Balances lingüístiques i els informes trimestrals sobre normes discriminatòries del català.

Amb aquesta acció, que es fa visible amb una imatge en vermell amb els missatges "la llengua no es toca" i "aturem el 155", la Plataforma per la Llengua expressa el seu suport als treballadors públics i els alts càrrecs que pateixin una vulneració de drets lingüístics per part d'aquestes persones que han estat imposades pels ministeris. Si alguna d'aquestes persones es troba discriminada per raó de llengua, pot explicar el seu cas a través d'un formulari habilitat en aquest portal. L'entitat oferirà a les persones afectades un servei d'assessorament i atenció que els ajudarà a conèixer i defensar els seus drets.

Defensem el català a les urnes

2. Per defensar l'ensenyament en català i el model de l'escola catalana, el 21 de desembre #VotaPerLaLlengua

L'escola catalana és un sistema d'ensenyament reconegut a nivell internacional i avalat com un dels models escolars de referència entre les societats multilingües. S'ha reafirmat com una eina clau per a la qualitat educativa i la cohesió social, com ho demostra el fet que els alumnes catalans han assolit sense problemes al llarg dels anys els objectius lingüístics de les dues llengües oficials del nostre país, el català i el castellà.

El document La immersió lingüística. Un model eficaç i exitós vol demostrar com amb aquest sistema es garanteix que l'alumnat catalanoparlant d'origen sigui bilingüe en acabar els ensenyaments obligatoris, atès que l'entorn social de Catalunya és molt favorable al castellà, i que la immersió lingüística garanteix i possibilita que les persones que no tenen el català com a primera llengua l'aprenguin amb el mateix nivell de domini i perfecció que els que sí que l'hi tenen.

Aquestes eleccions, defensa-la amb el teu vot! 

3. Perquè el català sigui oficial a Europa i el puguem utilitzar davant les institucions i organismes europeus, el 21D #VotaPerLaLlengua.


Espanya és l'únic estat de la Unió Europea que no ha demanat ni ha volgut que una llengua de les dimensions del català sigui oficial de la Unió Europea. Malgrat ser la 14a llengua amb més parlants d'Europa, no és oficial, i aquest fet comporta un seguit de greus conseqüències negatives, com el difícil procés que implica fer un tràmit en català a la Unió Europea; la derogació, supressió i limitació de certs drets lingüístics prèviament garantits per la legislació catalana, o que cap dels documents oficials de les institucions europees pugui estar escrit en català.

L'oficialitat d'una llengua a la UE depèn del fet que un estat membre la sol·liciti. L'Estat espanyol, independentment del partit que ha governat a cada moment, sempre s'ha negat a demanar aquest estatut per al català. La conseqüència més visible d'aquest veto és que els europarlamentaris catalanoparlants no poden fer servir la seva llengua a l'Eurocambra, com sí que poden fer-ho els parlants de llengües tan petites com el letó (1,75 milions de parlants) i el maltès (500.000 parlants). Hi ha altres conseqüències, però, molt més perjudicials per als ciutadans, que es deriven de normatives europees que protegeixen únicament les llengües oficials.

Una de les normes europees més importants que privilegien el castellà a costa del català és el Reglament de la Unió Europea 1169/2011, sobre l'etiquetatge dels productes alimentaris. A la pràctica, aquest reglament només permet que les autoritats exigeixin l'etiquetatge en llengües oficials de la Unió, fet que a Espanya es tradueix en una imposició única del castellà. Aquest reglament, a més, limita l'efectivitat de la llei catalana 22/2010, del Codi de consum, que requereix que tots els productes estiguin etiquetats, també, en català. Per culpa del veto espanyol a l'oficialitat del català i del reglament europeu que només permet exigir llengües oficials de la Unió en l'etiquetatge d'aliments, el Codi de consum català només té efecte per als productes no alimentaris.

Amb el teu vot fem el català oficial a la UE! 

4. Perquè cap partit d'àmbit estatal vol un model lingüístic igualitari a l'Estat. Dins d'Espanya, no hi ha res a fer. El 21D #VotaPerLaLlengua.

PP, PSOE, Podemos i C's no porten als programes reformar la Constitució per a igualar l'estatut del català al de l'espanyol. Tampoc derogaran les més de 500 lleis que imposen l'espanyol a Catalunya. Les majories de l'Estat no canviaran el model supremacista actual, que deixa el català en una situació de manca de reconeixement única a Europa per a una llengua de pes comparable.

L'article 3 de la constitució espanyola fa del castellà l'única llengua oficial de l'Estat i obliga tothom a saber-la. Això no es fa per promocionar l'aprenentatge: es fa per assegurar la predominança d'una llengua concreta, reforçar les classes dirigents i assimilar les minories lingüístiques. L'Estat s'identifica només amb una de les comunitats lingüístiques, fet que té moltes derivades. Per exemple, com que es considera que la manera normal de ser espanyol és ser castellanoparlant, s'ha denegat diverses vegades la ciutadania a residents estrangers que parlen català però no pas castellà, mentre que a la inversa no ha passat mai. Espanya no té en compte l'adaptació real dels sol·licitants de ciutadania a l'entorn lingüístic, si viuen a Càceres o a Ripoll, sinó tant sols si aquestes persones s'adapten al seu ideal d'estat homogèniament castellà.

La posició de privilegi per al castellà també s'assegura amb lleis ordinàries: cada any s'aproven entre 40 i 70 normes impositives del castellà noves. Moltes d'aquestes normes no es limiten a l'esfera pública, sinó que fan referència a l'àmbit privat: 300 normatives obliguen les empreses a l'ús de l'espanyol en assumptes com la documentació que és obligat adreçar a les administracions, l'etiquetatge de productes o la llengua que han saber obligatòriament alguns treballadors per exercir la seva professió al sector privat.

Cal insistir que la desigualtat legal entre llengües no és una mera qüestió de números: al Canadà un 57% de la població parla l'anglès com a llengua materna i només un 20% el francès, però tant l'anglès com el francès són llengües oficials a l'Administració estatal; a Suïssa, l'italià és parlat per un 8% dels ciutadans, però és llengua oficial al mateix rang que l'alemany, que n'és parlat pel 63%.

Vota pel canvi, vota per la llengua!

5. Per un Estat que no se salti la llei per discriminar els catalanoparlants, el 21D #VotaPerLaLlengua.

Des de 2007, les administracions de l'Estat han discriminat il·legalment més de 100 ciutadans per motius lingüístics. L'Estat espanyol se salta lleis, codis de conducta policials, sentències sobre el dret d'opció lingüística i tots els compromisos contrets amb el Consell d'Europa per a protegir el català.

Les forces polítiques principals de l'Estat centren una bona part del seu discurs en la legalitat i la necessitat de complir-la. Tanmateix, Espanya incompleix sistemàticament les seves obligacions legals envers el català. Algunes d'aquestes obligacions són internes, d'altres són de caràcter internacional.

Entre el 2007 i el 2017, la Plataforma per la Llengua ha detectat fins a 22 casos d'imposicions arbitràries i vexacions als jutjats del domini lingüístic català contra ciutadans que volien fer ús de la llengua catalana, tot i que tenen aquest dret reconegut a l'article 231.3 de la Llei orgànica 6/1985, del poder judicial. Les vulneracions de drets lingüístics també són freqüents per part dels cossos de policia estatals: la Plataforma per la Llengua n'ha detectat 57 des del 2007. Aquesta actitud és també irregular, ja que hi ha protocols interns que obliguen els agents a buscar companys que entenguin el català si els ciutadans els parlen en aquesta llengua i ells mateixos no l'entenen. Hi ha indicis clars que les pràctiques il·legals d'imposició lingüística dels servidors públics són molt més habituals del que no pas transcendeix, però els ciutadans no sempre les denuncien, ja sigui perquè les pressions dels funcionaris són més subtils o menys agressives o perquè creuen que no serveix per a res.

En l'àmbit internacional, l'Estat espanyol vulnera sistemàticament la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, un tractat internacional promogut pel Consell d'Europa, que va ratificar l'any 2001. La Carta estableix, entre altres coses, que les autoritats estatals han d'assegurar que els ciutadans puguin fer servir les llengües regionals i minoritàries en els tràmits (també per internet) i que puguin exigir que un procediment judicial es faci en aquestes llengües; que l'Estat ha de promoure els idiomes regionals i minoritaris a l'exterior; i que no hi poden haver restriccions de caire territorial que dificultin l'intercanvi social i cultural dins de les comunitats d'una mateixa llengua. L'Estat espanyol viola totes aquestes prescripcions legals, tal com indiquen tots els informes de seguiment del compliment de la Carta elaborats per experts independents del Consell d'Europa.

Defensa els teus drets lingüístics a les urenes, vota República! 

6. Per a poder fer tots els tràmits en català, com pagar els impostos, el 21D #VotaPerLaLlengua.

La llei espanyola obliga l'Administració de l'Estat a posar els formularis a disposició dels ciutadans de Catalunya en català (art. 5a RD 1465/1999 i art. 10 CELROM). Tot i això, els tràmits ciutadans principals a Internet no poden fer-se en català, ni tan sols el pagament de la majoria d'impostos estatals.

Només un 1,6% de les pàgines oficials de l'Estat estan totalment disponibles en català, i un 73,6% de les que tenen alguna cosa en català, contenen errors lingüístics greus i continguts barrejats en català i castellà. En alguns casos, l'Administració ha respost a ciutadans que demanaven la inclusió del català en algun d'aquests serveis, que no era possible per qüestions de temps o de costos econòmics. Aquest fet denota també la visió supremacista de l'Estat, segons la qual ha de garantir els drets lingüístics dels parlants d'una llengua, el castellà, però el fet de garantir-los als parlants d'altres llengües es considera com un caprici d'aquests parlants, i no com una voluntat de donar un servei que tracti amb igualtat totes les comunitats lingüístiques.

Diuen que "Hacienda somos todos". Però, tots som Hisenda? Que la mantenim tots els ciutadans de l'Estat, és un fet. Però això no vol dir que ens tracti a tots igual. Molts dels models que són obligatoris de presentar periòdicament -per a liquidar impostos o informar l'organisme tributari espanyol de les retencions que es practiquen als treballadors, arrendataris, etc.- per exercir una activitat econòmica, estan disponibles només en castellà. D'altra banda, aquest 2017 un ciutadà va enviar a la Direcció general de tributs una carta en català per a fer-hi una consulta. Hisenda li va respondre que, com que no tenia la seu a Catalunya, no tenia cap obligació d'entendre el català (tot i que sí que té poder sobre els contribuents catalans). En definitiva: l'estructura de l'Estat no està, ni vol estar, preparada per a treballar de manera multilingüe.

Per deixar de ser un ciutadà de segona, vota per la llengua! 

7. Per un Estat en què jutges i altres servidors públics parlin la llengua del país, el 21D #VotaPerLaLlengua.

El nombre de sentències en català davalla cada any i el 2016 es va situar en un 8,4% a Catalunya. L'Estat vulnera el dret d'opció lingüística en la llengua de tramitació dels procediments, tot i els requeriments del Síndic de Greuges. A l'Escola judicial, no s'hi pot estudiar en català. De fet, els jutges i la resta de funcionaris no han d'acreditar coneixements de català per a treballar a Catalunya.

Per a la provisió de places de servidor públic estatal, la llei estableix que el català només pot ser tingut en compte com un mèrit -sempre restringit al territori on és llengua pròpia-, i no pas com un requisit, condició de què només gaudeix el castellà. En general, a Espanya, en contrast amb la resta de casos de països multilingües comparables (com darrerament s'ha vist a Bèlgica amb el govern català a l'exili), no són els ciutadans i els advocats els qui escullen la llengua d'entre les pròpies de l'estat i el jutge qui s'hi ha d'emmotllar, sinó que és el jutge el qui tria la llengua. Tanmateix, aquesta tria del jutge també es veu condicionada: l'article 231.1 de la Llei orgànica 6/1985, del poder judicial estableix el castellà com a llengua per defecte de les actuacions judicials, i l'article 231.2 obliga que els jutges i els funcionaris de justícia usin el castellà, si cap de les parts d'un litigi ho demana per "indefensió".

El poder judicial, a més, sovint arriba a interpretacions contradictòries sobre els drets lingüístics individuals: d'una banda, diverses sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han suspès lleis i reglaments catalans que feien del català la llengua preferent i requerien que el ciutadà manifestés expressament la voluntat de ser atès en castellà, si així ho volia, perquè entenien que aquesta manera de procedir "forçava" el dret d'opció lingüística. En canvi, cap tribunal mai no ha posat en dubte el caràcter preferent del castellà a la justícia ni l'exigència que el ciutadà demani explícitament que la tramitació d'un procediment es faci en català perquè aquest dret sigui garantit.

Amb el teu vot, fem justícia amb el català!