Queixes i denúncies

Us mostrem a tall d'exemple algunes situacions que el consumidor pot denunciar en l'àmbit territorial de Catalunya, atès que s'incompleix la normativa vigent.

"Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques" Estatut d'autonomia de Catalunya, 2006.


Administració local, Col·legis professionals...

Quines obligacions tenen les empreses concessionàries?

A més de les altres obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, les empreses públiques i les concessionàries com ara les d'autopistes, de ports esportius i d'estacions d'esquí, han d'utilitzar normalment el català a nivell intern, en la retolació, en l’etiquetatge i en les comunicacions i notificacions, incloent-hi les factures i altres documents comercials adreçats a persones residents en l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen (art. 33 i 50.5 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya  i art. 9 i 30 de la Llei de política lingüística).

En virtut d’aquests articles, les empreses concessionàries, quan gestionen o exploten el servei concedit, han d’emprar normalment el català en llurs actuacions i documentació internes i en la retolació, en les instruccions d’ús, en l’etiquetatge i en l’embalatge dels productes o els serveis que produeixin o que ofereixin.

Quines obligacions tenen els col·legis professionals de Catalunya?

La Llei de política lingüística estableix que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua de totes les institucions de Catalunya (article 2.2 de la Llei 1/1998, de política lingüística). Tant l’Estatut com la Llei de Política Lingüística estableixen també que els col·legis professionals (advocats, procuradors, veterinaris, metges, ..) de Catalunya han d'emprar el català en llurs actuacions internes i també l'han d'emprar normalment en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones o empreses residents en l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà, si ho demanen (article 9.1 de la Llei 1/1998 de política lingüística i article 50.5 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya).

Quines obligacions tenen les corporacions locals de Catalunya?

L’Estatut d’autonomia de Catalunya, en el seu article 50.5. diu que l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen, així com els concessionaris dels serveis que ofereixen han d’emprar el català en les seves actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones o empreses residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen.

Les entitats públiques, les institucions i les empreses a què es refereix aquest article poden usar el català amb normalitat en les seves relacions internes, en les relacions entre elles i en les seves comunicacions amb els particulars, sempre que el dret dels ciutadans a rebre aquestes comunicacions en castellà pugui fer-se efectiu sense formalitats ni condicions que representin una càrrega per a ells, tal i com remarca la Sentència del TC 31/2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

Administració pública

Després d’adreçar-me en català a l’administració de l’estat rebo la notificació de resposta només en espanyol, què puc fer?

Les persones interessades tenen el dret de rebre les comunicacions i notificacions de qualsevol administració en català, sens perjudici del dret de rebre-les en castellà, si ho demanen. El procediment administratiu s'ha de seguir en català a les administracions catalanes. En el cas de l'administració de l'estat es farà en català quan el ciutadà utilitzi aquesta llengua. Si cal fer la traducció d'algun escrit, aquesta l'ha de fer sempre l'administració instructora, mai la persona interessada. Les normes que recullen els drets explicats en aquest apartat són: els articles 33 i 50.5 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, els articles 2.2, 4.1, 9, 10 i 12.2 de la Llei de política lingüística, els articles 5, 287.2, 294.1, 295.2 i 303.2 de la Llei 8/1987, municipal i de règim local de Catalunya, el Decret 107/1987 i l'article 36 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

En cas d’incompliment haurem de fer un escrit esmentant la normativa citada dirigit al mateix organisme incomplidor per tal de que ho esmeni.

Un organisme de l’administració de l’estat, local o autonòmica em pot rebutjar un escrit pel fet d’estar en català? I els tràmits, es poden endarrerir?

No. Les persones interessades tenen el dret de rebre les notificacions i els documents de qualsevol administració en català, com també tenen els ciutadans  el dret a ser atesos en castellà, si ho demanen. El procediment administratiu s'ha de seguir en català a les administracions catalanes. En el cas de l'administració de l'estat es farà en català quan el ciutadà utilitzi aquesta llengua. Si cal fer la traducció d'algun escrit, aquesta l'ha de fer sempre l'administració instructora, mai la persona interessada.  Les normes que recullen els drets explicats en aquest apartat són: els articles 2.2, 4.1, 9, 10 i 12.2 de la Llei de política lingüística, els articles 5, 287.2, 294.1, 295.2 i 303.2 de la Llei 8/1987, municipal i de règim local de Catalunya, el Decret 107/1987 i l'article 36 de la Llei Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Em puc adreçar en català a un policia de l’Estat o a qualsevol altre funcionari? I si em diu que no m’entén o em demana que parli en castellà?

Sí. A Catalunya els ciutadans tenim reconegut per llei el dret d’adreçar-nos oralment i per escrit en català a qualsevol organisme de l'Administració, tant la de l'Estat com l'autonòmica. Aquest dret està recollit a l'Estatut d'autonomia i a la Llei de política lingüística.

Cap funcionari no pot demanar a ningú que renunciï al seu dret de parlar en català. Per tant, ens podem adreçar en català a un policia de l’Estat o a qualsevol altre funcionari sense que ens pugui exigir un canvi de llengua. Si ens diu que no ens entén o ens demana que parlem en castellà, li podem recordar els nostres drets i la legislació esmentada.

Destaquem la Llei Orgànica 4/2010, de 20 de maig, del Règim disciplinari del Cos Nacional de Policia, concretament l’article 7, considera falta molt greu “tota actuació que suposi discriminació per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat, orientació sexual, sexe, llengua, opinió, lloc de naixement, veïnatge, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.

En el cas que se’ns intenti obligar a canviar de llengua i a dirigir-nos en castellà, fins i tot utilitzant mètodes coercitius o violents, podríem recórrer a la via judicial per tal d’interposar una denúncia o querella. Altrament, si no és coercitiu el més recomanable és una reclamació a les oficines de garanties lingüístiques, al Síndic de Greuges o a una entitat com la nostra. També és molt important fer-ho públic en algun mitjà de comunicació (una carta al director, per exemple).

Un funcionari de l’administració de l’estat, local o autonòmica, inclosos els cossos de seguretat, em pot exigir que m’adreci oralment o per escrit en espanyol?

No. En el territori de Catalunya els ciutadans es poden adreçar oralment i per escrit en català davant qualsevol organisme de l'administració, tant de la Generalitat, com de la local o de la perifèrica de l'estat. Els ciutadans han de ser atesos en català, oralment i per escrit, per totes les administracions. Cap funcionari no pot demanar a cap persona que renunciï al seu dret de parlar en català. Les normes que recullen aquests drets són: l’article 33 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC), els articles 2.2, 4.1, 9, 10 i 12.2 de la Llei de política lingüística, els articles 5, 287.2, 294.1, 295.2 i 303.2 de la Llei 8/1987, municipal i de règim local de Catalunya, el Decret 107/1987 i l'article 36 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Pots fer servir el català quan vagis a qualsevol oficina pública: a l’Ajuntament, a una conselleria, a l’oficina d’atenció al ciutadà, etc.

Administradors de finques

Quines obligacions tenen els administradors de finques vers la llengua catalana?

Els administradors de finques han de:

  • comprendre el català i el castellà
  • redactar almenys en català les invitacions a comprar
  • redactar almenys en català la informació de caràcter fix
  • redactar almenys en català la documentació contractual i, si ho acorda la comunitat, també en altres llengües
  • redactar almenys en català els pressupostos
  • redactar almenys en català els resguards de dipòsit
  • redactar almenys en català les factures
  • redactar les actes de les reunions de les comunitats de propietaris almenys en català
  • legalitzar al registre de la propietat almenys en català o en occità el llibre d’actes que conté els acords de la junta de propietari

Tot això queda reflectit en els articles 553-27 i 553-28 del Llibre Cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals.

Aeroports i aerolínies

Quins requisits tenen els establiments situats dins l’Aeroport?

Els usos lingüístics en la retolació als establiments comercials (inclosos els establiments situats dins l’Aeroport) en l’àmbit de Catalunya estan regulats per la Llei de política lingüística de l’any 1998 i per la llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya. La normativa legal en la retolació abasta els usos lingüístics en els rètols fixos d’activitat, que indiquen la tipologia de l’establiment: restaurant, calçat, viatges, etc., les llistes de preus i de serveis, les senyalitzacions, les indicacions; entrada i sortida, horaris, indicacions de seccions, nom de les seccions, plafons informatius per als clients. En totes aquestes tipologies de rètols, així com en la resta de senyalització fixa, aquests han de ser com a mínim en català. Aquesta obligatorietat també inclou els rètols d’informació dels productes. Per tant, un producte situat en una prestatgeria que té un cartellet indicant el nom, el preu i les característiques del producte ha de figurar, com a mínim, en català. En aquest cas, tot i no ser ésser retolació fixa, ha de figurar en català perquè és un document d’oferta de serveis, on hi figura el preu, tal com preveu l’article de la 32.3 de la Llei de política lingüística.

En aquest sentit reproduïm a continuació l’article 32 del capítol V de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, on figura l’obligació de retolar en català:

Article 32, L'atenció al públic

  1. Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials de Catalunya.
  2. El govern de la Generalitat ha de promoure, amb mesures adequades, l'increment de l'ús del català en l'àmbit a què es refereix l'apartat 1.
  3. La senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a usuaris i consumidors dels establiments oberts al públic han d'ésser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.

Tal com esmenta la llei, els noms comercials no resten afectats per la legislació, ja que són marques emparades sota la propietat industrial. Per posar un exemple, en un rètol identificatiu amb una part genèrica (restaurant italià) i una altra d’específica (Trastevere), la llei només afecta la part genèrica del nom de l’establiment quan s’utilitza sola i no està emparada per la legislació de la propietat industrial. Si el rètol porta algun tipus d’indicació d’activitat o publicitària complementàries, aquestes han de ser almenys en català, mentre que l’altra part s’entén com a marca o nom de l’establiment.

La mateixa Llei de política lingüística i el Codi de consum de Catalunya preveuen mesures sancionadores en el cas de no acompliment de la llei.

Quines obligacions lingüístiques tenen les companyies aèries?

En l’actualitat no existeix una interpretació directa de la normativa legal vigent entenent que la llengua catalana hagi de ser obligatòria en la megafonia de totes les empreses radicades a Catalunya amb establiments o serveis oberts als clients. Tanmateix, sí que existeix aquesta obligatorietat per a totes les empreses que ofereixen serveis públics, fins i tot les privades, com ara les de transports, subministraments o comunicacions. Així queda reflectit en l’article 31.1 de la Llei 1/1998, de 7 gener, de política lingüística:

“Article 31:Les empreses i les entitats públiques o privades que ofereixen serveis públics, com ara les de transport, de subministraments, de comunicacions i d’altres, han d’emprar, almenys, el català en la retolació i en les comunicacions megafòniques.”

Ara bé, quan es tracta de comunicacions megafòniques dalt de l’avió cal tenir en compte la normativa aplicable en el cas del transport aeri estatal i internacional. Des de la Secretaria de Política Lingüística s’han impulsat mesures de foment  dels drets lingüístics dels consumidors, que garanteixin l’acompliment de la legislació lingüística de Catalunya, a través dels convenis de col·laboració amb companyies aèries.

Pel que fa a les obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya, fixa que els consumidors, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin (article 128-1, 1).

La vulneració dels drets lingüístics dels consumidors establerts al Codi de Consum i a la normativa de política lingüística pot tenir la consideració d’infracció administrativa. En aquest sentit, les persones consumidores poden posar en coneixement dels organismes competents en matèria de consum l’actuació d’un establiment o empresa que vulneri els drets lingüístics reconeguts per la llei.

Assegurances

L’empresa asseguradora es nega a fer la pòlissa del contracte en català, què puc fer?

La pòlissa del contracte d'assegurança s'ha de redactar a Catalunya en català o en castellà a elecció del prenedor de l'assegurança (art. 128-1 Codi de Consum i 15 de la LPL). Els contractes d’adhesió, normats, contractes amb clàusules tipus o amb condicions generals, s’han de redactar en la llengua que escullin els consumidors i han d’estar a disposició immediata dels clients en exemplars separats en català i en castellà. El prenedor, si vol, també la pot demanar en una altra llengua, d'acord amb la normativa europea (article únic de la Llei 18/1997). Tota informació proporcionada al client en virtut de l’article 42 de la Llei 26/2006 de 17 de juliol, de mediació d’assegurances i reassegurances privades s’ha de comunicar a elecció del prenedor de l’assegurança, en català o en castellà o, si el client ho sol·licita, en qualsevol altra llengua acordada per les parts, informació que ha de proporcionar el mitjancer d’assegurances abans de la celebració del contracte d’assegurances.

Les empreses del sector financer, assegurador i de tota mena de subministraments, entre d’altres, han de tenir disponibles en català, per exemple, els contractes de préstec i crèdit, els de rènting i lísing, els dipòsits, els contractes d’assegurances, incloses les assegurances mèdiques.

La vulneració dels drets lingüístics dels consumidors establerts al Codi de Consum i a la normativa de política lingüística pot tenir la consideració d’infracció administrativa. En aquest sentit, els consumidors poden posar en coneixement dels organismes competents en matèria de consum l’actuació d’un establiment o empresa que vulneri els drets lingüístics reconeguts per la llei.

Carnet de conduir

Puc demanar de fer l’examen de conduir en català?

Es poden realitzar els exàmens de conduir en català. La Direcció General de Trànsit (DGT) té els models a disposició dels alumnes i garanteix que aquests puguin escollir els impresos en català sense cap requisit previ.

Si no ens lliuren l’imprès en català podem denunciar-ho a la mateixa DGT i a la Oficina de Garanties Lingüístiques.

Documents notarials

Puc disposar de l’escriptura d’una propietat, el testament, els documents de constitució d’una empresa o associació o els de subscripció d’accions en català? El fet de tenir-ho en català endarrereix el procés o l’encareix?

Els documents públics expedits per notaris o altres fedataris públics, com ara l'escriptura d'una propietat, el testament, els documents de constitució d'una empresa o associació o els de subscripció d'accions, es poden fer en català. De fet, s'han de redactar en la llengua oficial que l'atorgant esculli, o, si hi ha més d'un atorgant, en la llengua que acordin. El notari ha de preguntar explícitament a l'atorgant o atorgants quina llengua escullen. En tot cas, sempre és el comprador o adquirent (en cas de transmissió de béns) o el prestatari o deutor (en cas de préstec o hipoteca) qui té la facultat de triar la llengua. Si no s'escull expressament la llengua, el notari ha de fer l'escriptura en català. En cap cas la tria d'una llengua oficial o d'una altra no ha de comportar retard en la redacció i l'autorització del document. Tampoc no pot comportar cap mena de sobrecost. Quan li ho demanin, la notaria també ha de fer còpies en català d'escriptures redactades en castellà. Quan la matriu s'ha redactat en una sola llengua, si ho sol·licita la persona interessada, els notaris han de lliurar les còpies en l'altra llengua oficial, i han de traduir, en aquest cas, les matrius sota la seva responsabilitat. No és necessària la traducció dels documents incorporats a la matriu, llevat dels cas de petició expressa de la persona interessada. L’article 14 de la Llei de política lingüística i el Decret 204/1998, sobre l’ús de la llengua catalana als documents notarials tenen en compte tots aquests aspectes.

El Decret també fa referència a l’occità i determina que tot el que disposa per a la llengua catalana és igualment aplicable per a l’occità, excepte en el cas de les matrius que s’han de fer únicament en occità quan tots els signataris manifestin conèixer-lo.

Empreses i comerços (retolació, etiquetatge...)

Quines obligacions tenen les empreses en les seves relacions internes?

Els rètols i les informacions de caràcter fix que han de constar a l’interior dels centres laborals han de ser com a mínim en català.

L’article 36.4 de la Llei 1/1998 de política lingüística estableix aquesta obligatorietat:

36.4. Els rètols i les informacions de caràcter fix i que continguin text que han de constar a l'interior dels centres laborals adreçats a les persones que hi treballen han de figurar, almenys, en català.

Les empreses concessionàries d’un servei d’una administració pública de Catalunya o d’una empresa que en depèn han d’emprar el català tant en les relacions internes com en les relacions amb l’administració. Aquesta obligació està establerta per la Llei de política lingüística, tant a l’article 9 com al 30.

Article 9. La llengua de les administracions de Catalunya

1.La Generalitat, les administracions locals i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d'emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l'han d'emprar normalment en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho demanen.
Article 30. Les empreses públiques

1.Les empreses públiques de la Generalitat i de les corporacions locals, i també les seves empreses concessionàries quan gestionen o exploten el servei concedit, han d'emprar normalment el català en llurs actuacions i documentació internes i en la retolació, en les instruccions d'ús, en l'etiquetatge i en l'embalatge dels productes o els serveis que produeixin o ofereixin.

També l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix la mateixa obligació a l’article 50.5:

Article 50.5 La Generalitat, l'Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d'emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l'han d'emprar en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen.

Pel que fa als convenis col·lectius de treball cal redactar-los en català i castellà si no s’ha arribat a un acord entre ambdues parts. Aquesta obligació està establerta a l’article 16 de la Llei 1/1998 de política lingüística.

Article 16. Els convenis col·lectius de treball

1. Són vàlids els convenis col·lectius de treball redactats en qualsevol de les dues llengües oficials.

2. Els convenis col·lectius de treball s'han de redactar en la llengua oficial que acordin les parts o, si no hi ha acord, en les dues llengües oficials i en exemplars separats.

Arreu del territori espanyol l’empresariat ha de tenir en compte de no discriminar el treballador per raons de llengua. Així ho estableix el Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de març (BOE 75, de 29 de març), pel qual s’aprova el text refós de l’estatut dels treballadors. Articles 4.2.c, 16.2 i 17.1, redactats d’acord amb la Llei 62/2003, de 30 de desembre (BOE 313, de 31 de desembre; suplement núm. 4 en llengua catalana, de 31 de gener de 2004), de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social. Tant a l’article 4 sobre Drets laborals com al 17 de no-discriminació en les relacions laborals s’inclou aquest dret.

És important assumir com un dret el fet que el treballador pugui desenvolupar normalment la seva tasca en la llengua pròpia d’ubicació de l’empresa, en aquest cas el català. Cada cop més les legislacions i els codis de funcionament de les empreses tenen més en compte aquest aspecte com a part bàsica de la responsabilitat social de l’empresa.

El web de les empreses que distribueixen els seus productes a Catalunya ha d’estar en català?

Amb caràcter general no hi ha cap normativa que obligui les empreses a disposar de web en llengua catalana, com tampoc no és obligatori que en disposin, per exemple, en llengua castellana, atès que es tracta d’una activitat que queda estrictament dins de l’àmbit de decisió de cada empresari.

L’article 128-1 del Codi de consum de Catalunya estableix les informacions que els consumidors tenen dret a rebre en llengua catalana. En conseqüència, en la mesura que els webs de les empreses que presten serveis a Catalunya s’adrecin a potencials consumidors catalans i incorporin qualsevol informació recollida en l’article esmentat, aquestes informacions han d’aparèixer, almenys, en català.

La megafonia, els rètols, el bitllets, els plafons lluminosos o fixes, els horaris o altres notificacions escrites, d’empreses de trens, autobusos i altres transports, comunicacions i subministraments, i altres serveis públics, han de ser en català?

A més de les altres obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, les de servei públic, com ara les de telefonia fixa i mòbil, comunicacions per Internet, correus, ferrocarrils, taxis, línies d'autobusos, companyies aèries i les subministradores d'aigua, llum i gas han d'emprar almenys el català en la retolació i en les comunicacions megafòniques. També han de fer servir el català en les comunicacions i notificacions escrites, incloent-hi les factures i altres documents comercials adreçats a persones residents a Catalunya, sens perjudici, del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen (art. 31 de la Llei de política lingüística).

Si aquestes empreses són públiques de la Generalitat o d’alguna altra administració de Catalunya, o si el servei públic que presten és una concessió d'alguna d’aquestes administracions, llavors, a més, l’empresa ha d'utilitzar normalment el català a nivell intern, en llurs actuacions internes, en la retolació i en les comunicacions i notificacions, incloent-hi les factures i altres documents comercials adreçats a persones residents en l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen (art. 50.5 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i art. 30 de la Llei de política lingüística).

Pel que fa a les obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya, fixa que els consumidors, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin (article 128-1, 1).

Els consumidors, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català:

  • Les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin (article 128-1, 2 a).
  • Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat (article 128-1, 2 b).
  • Els contractes d’adhesió, els contractes amb clàusules tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que derivi de la realització d’algun d’aquests contractes (article 128-1, 2 c).

Finalment, segons l’article 211-5, 1, la documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequats dels béns i serveis dirigides als consumidors han d’estar a disposició immediata d’aquests, d’acord amb el que estableix l’article 128-1. Aquest requisit no s’aplica a les marques, els noms comercials i la retolació emparada per la legislació de la propietat industrial.

La vulneració dels drets lingüístics de les persones consumidores establerts al Codi de Consum i a la normativa de política lingüística pot tenir la consideració d’infracció administrativa. En aquest sentit, els consumidors poden posar en coneixement dels organismes competents en matèria de consum l’actuació d’un establiment o empresa que vulneri els drets lingüístics reconeguts per la llei.

El catàleg dels productes o serveis oferts, tríptic de propaganda o altre fulletó d’oferta de serveis d’una empresa ha d’estar en català i a disposició del client?

Si hi apareix el preu del producte, sí. Els documents d'oferta de serveis -és a dir, catàlegs, prospectes i altres- destinats als usuaris i consumidors dels establiments oberts al públic han d'ésser redactats, almenys, en català si hi apareix el preu del producte (art. 32.3 de la Llei de política lingüística). El Codi de Consum de Catalunya estableix que els consumidors tenen dret a rebre en català –de manera immediata– la documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequat dels béns i serveis, d’acord amb les seves característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat. (art. 128-1 Codi de consum).

Un producte català de denominació d’origen, geogràfica o de qualitat (vi, cava, formatge, arròs, oli, embotit...) ha d’estar etiquetat com a mínim en català?

Sí. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva sobre denominacions d'origen i altres mencions de qualitat. La Llei de Política Lingüística de 1998, en el seu article 34.2 ja diu que les dades obligatòries i les informacions voluntàries addicionals que figuren en l’etiquetatge de productes catalans que gaudeixen de denominació d’origen, de denominació comarcal o de denominació de qualitat i dels productes artesanals que es distribueixen en l’àmbit territorial de Catalunya han d’ésser necessàriament, com a mínim, en català.

Per altra banda, l’article 128-1 del Codi de consum de Catalunya estableix que les persones consumidores tenen dret a rebre en català les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns, d’acord amb les seves característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, de manera especial, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat. Per tant, les informacions necessàries per al consum i l’ús adequat dels béns que hi hagi a l’etiquetatge dels béns que es comercialitzen a Catalunya han de constar, almenys, en llengua catalana, i per tant, a Catalunya es pot denunciar l'incompliment d'aquesta normativa.

Si com a consumidors i consumidores no respecten els vostres drets lingüístics, demaneu els fulls oficials de reclamació/denúncia i trameteu el full destinat a l’Administració, a l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor del vostre municipi o a l’Oficina Comarcal d’Informació al Consumidor de la vostra comarca si no hi ha OMIC al vostre municipi, o a l’Agència Catalana del Consum si no teniu accés a cap OMIC ni OCIC.

http://www.consum.cat/consumidors_i_consumidores/tajudem/reclamadenuncia/index.html

Puc denunciar que un producte no està etiquetat almenys en català?

Sí. L’article 128-1 del Codi de consum de Catalunya estableix que les persones consumidores tenen dret a rebre en català les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns, d’acord amb les seves característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, de manera especial, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat. Per tant, les informacions necessàries per al consum i l’ús adequat dels béns que hi hagi a l’etiquetatge dels béns que es comercialitzen a Catalunya han de constar, almenys, en llengua catalana, i per tant, a Catalunya es pot denunciar l'incompliment d'aquesta normativa.

Si com a consumidors i consumidores no respecten els vostres drets lingüístics, demaneu els fulls oficials de reclamació/denúncia i trameteu el full destinat a l’Administració, a l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor del vostre municipi o a l’Oficina Comarcal d’Informació al Consumidor de la vostra comarca si no hi ha OMIC al vostre municipi, o a l’Agència Catalana del Consum si no teniu accés a cap OMIC ni OCIC.

http://www.consum.cat/consumidors_i_consumidores/tajudem/reclamadenuncia/index.html

En un establiment obert al públic, m’han de poder atendre en català?

Sí. L’article 128-1 del Codi de consum (que desenvolupa l’article 34 de l’Estatut d’autonomia) estableix que els consumidors, en llurs relacions de consum, tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin. Concretament, les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya —encara que tinguin els serveis organitzats des de fora— han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya.

És a dir, que pel que fa a l’atenció al públic, els consumidors han de poder ser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin, i si aquesta és el català, doncs t’han d’atendre en català.

Els establiments oberts al públic han de comptar amb personal que tingui capacitació lingüística necessària per atendre els consumidors.

Si com a consumidors no respecten els vostres drets lingüístics, demaneu els fulls oficials de reclamació/denúncia i trameteu el full destinat a l’Administració, a l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor del vostre municipi o a l’Oficina Comarcal d’Informació al Consumidor de la vostra comarca si no hi ha OMIC al vostre municipi, o a l’Agència Catalana del Consum si no teniu accés a cap OMIC ni OCIC.

De tota manera, ara com ara(2013), l'Agència Catalana de Consum interpreta l'expressió "ser atès" com a obligació d'entendre, almenys, qualsevol persona consumidora que s'expressi en les dues llengües, sense que això comporti l'obligació de parlar en una llengua o una altra. Aquesta interpretació, malgrat que no es correspon amb el redactat, es desprèn de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l'Estatut.

http://www.consum.cat/consumidors_i_consumidores/tajudem/reclamadenuncia/index.html

Puc denunciar una empresa que m’envia publicitat només en castellà?

D'acord amb la legislació de Catalunya, si la publicitat arriba en forma de catàlegs o fullets amb la llista de productes i preus, o bé s’entén com a document d’oferta de serveis, cal que sigui com a mínim en català. Aquest punt està recollit a la Llei de política lingüística de Catalunya (article 32.3).

Pel que fa a la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, fixa que els consumidors, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin (article 128-1, 1).

Els consumidors, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català:

  • Les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin (article 128-1, 2 a).
  • Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat (article 128-1, 2 b). 

Finalment, segons l’article 211-5, 1, la documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequats dels béns i serveis dirigides a les persones consumidores han d’estar a disposició immediata d’aquestes, d’acord amb el que estableix l’article 128-1. Aquest requisit no s’aplica a les marques, els noms comercials i la retolació emparada per la legislació de la propietat industrial.

La vulneració dels drets lingüístics de les persones consumidores establerts al Codi de Consum i a la normativa de política lingüística pot tenir la consideració d’infracció administrativa. En aquest sentit, els consumidors poden posar en coneixement dels organismes competents en matèria de consum l’actuació d’un establiment o empresa que vulneri els drets lingüístics reconeguts per la llei.

Si em telefonen per a fer-me una oferta comercial des d’un lloc fora de l’àmbit dels territoris de parla catalana, m’han de poder atendre si els parlo en català?

En el cas d’un servei telefònic no hi fa res la ubicació física del lloc d’on ve la trucada (sigui quin sigui el país del servei, tant si és dins o fora d’Europa). Si és una empresa que ofereix un servei als ciutadans dels Països Catalans, té l’obligació d’atendre’ns si parlem en català. El fet que diguin que no ens entenen i, per tant, que no puguin fer l’oferta comercial, és problema seu i només ells poden resoldre’l. Si ens han telefonat a casa, són ells els qui hi tenen interès i per tant són ells qui han de buscar i facilitar la comprensió.

Quan et truquen per vendre’t un producte o un servei tens el dret que t’atenguin en català, si no ho fan estarien vulnerant la legislació vigent.

En el servei d’atenció al client o informació per a Catalunya d’una empresa, tant si m’adreço oralment com per escrit, em poden dir que no entenen el català i que els parli en un altre idioma?

No. Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s’expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya (art. 32.1 de la Llei de política lingüística i art. 128-1 del Codi de consum de Catalunya). En el cas d’un servei telefònic no hi fa res la ubicació física del lloc de resposta (tant dins com fora de l’estat espanyol) si aquest és el servei d’atenció que s’anuncia per a Catalunya. L’article 128-1 del Codi de Consum de Catalunya, estableix que els consumidors, en les seves relacions de consum, tenen dret a ser atesos oralment i per escrit, en la llengua oficial que escullin. Concretament, les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen la seva activitat a Catalunya -encara que tinguin els serveis organitzats des de fora- han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores en qualsevol de les llengües oficials de Catalunya.

La vulneració dels drets lingüístics de les persones consumidores establerts al Codi de Consum i a la normativa de política lingüística pot tenir la consideració d’infracció administrativa. En aquest sentit, els consumidors poden posar en coneixement dels organismes competents en matèria de consum l’actuació d’un establiment o empresa que vulneri els drets lingüístics reconeguts per la llei.

El servei telefònic d’atenció al client per a Catalunya d’una empresa (sigui quin sigui el país del servei, tant si és dins o fora d’Europa ) m’ha de poder atendre en català?

Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s’expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya (art. 32.1 de la Llei de política lingüística i art. 128-1 del Codi de Consum de Catalunya). En el cas d’un servei telefònic no hi fa res la ubicació física del lloc de resposta (estat espanyol, Marroc, Irlanda... On sigui) si aquest és el servei d’atenció que s’anuncia per a Catalunya. L’article 128-1 del Codi de Consum de Catalunya estableix els consumidors, en les seves relacions de consum, tenen dret a ser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin. Concretament, les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen la seva activitat a Catalunya -encara que tinguin els serveis organitzats des de fora- han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors en qualsevol de les llengües oficials de Catalunya.

Si com a consumidors no respecten els vostres drets lingüístics, podeu demanar els fulls oficials de reclamació/denúncia i trametre el full destinat a l’Administració, a l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor del vostre municipi o a l’Oficina Comarcal d’Informació al Consumidor de la vostra comarca si no hi ha OMIC al vostre municipi, o a l’Agència Catalana del Consum si no teniu accés a cap OMIC ni OCIC.

Empreses prestadores de serveis i subministraments

Quines obligacions tenen les empreses de telefonia, correus, ferrocarrils, companyies aèries, taxis o subministradores d’aigua, llum i gas?

A més de les altres obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, les de servei públic com ara les de telefonia fixa i mòbil, comunicacions per Internet, correus, ferrocarrils, taxis, línies d'autobusos, companyies aèries i les subministradores d'aigua, llum i gas han d'emprar almenys el català en la retolació i en les comunicacions megafòniques.

Si aquestes empreses són públiques de la Generalitat o d’alguna altra administració de Catalunya, o si el servei públic que presten és una concessió d'alguna d’aquestes administracions, llavors, a més, l’empresa ha d'utilitzar normalment el català a nivell intern, en la retolació i en les comunicacions i notificacions, incloent-hi les factures i altres documents comercials adreçats a persones residents en l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen (art. 30 de la Llei de política lingüística).

Pel que fa a les obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, en el seu article 128-1, fixa que els consumidors, tenen dret a ésser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin i, a més, tenen dret a rebre en català les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns, d’acord amb les seves característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, de manera especial, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat. Per tant, les informacions necessàries per al consum i l’ús adequat dels béns que hi hagi a l’etiquetatge dels béns que es comercialitzen a Catalunya han de constar, almenys, en llengua catalana, i per tant, a Catalunya es pot denunciar l'incompliment d'aquesta normativa.

Entitats bancàries

Puc demanar a la meva entitat bancària els talonaris en català?

Sí. Els xecs, els pagarés, els talonaris i altres documents oferts per les entitats financeres, per la seva part, han d'ésser redactats, si més no, en català (art. 15.5 de la Llei de política lingüística i art. 128-1.2 c) del Codi de Consum de Catalunya).

El meu banc es pot negar a fer-me la hipoteca, el préstec o altre contracte en català?

No. Els contractes d'adhesió, normats, contractes amb clàusules tipus o amb condicions generals, s'han de fer en la llengua que triïn els consumidors, i han d'estar a disposició immediata dels clients en exemplars separats en català i castellà (art. 15.3 de la Llei de política lingüística i art. 128-1.2 c) del Codi de consum de Catalunya). Podeu exigir, doncs, en català els préstecs, les hipoteques, els contractes d'assegurança i altres contractes i documents privats.

Les entitats de crèdit, les companyies d’assegurances i les empreses de subministraments han de tenir redactats i a disposició dels seus clients tots els models de contractes bancaris, d’assegurances i de subministraments en català i en castellà per separat.

Els consumidors tenen dret a rebre en català:

c) Els contractes d'adhesió, els contractes amb clàusules tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que es derivi de la realització d'algun d'aquests contractes. (art. 128-1.2 c)

Escola i Universitat

Com a professor de la Universitat, em poden obligar a fer les classes en castellà, quan a la classe hi ha un alumne del programa Erasmus o d’algun altre programa d’intercanvi universitari?

Cal que l'estudiant entengui que el català és la llengua pròpia del país i de l'ensenyament, que la legislació vigent reconeix el dret dels professors i dels alumnes d'emprar sempre la llengua catalana i que no canviarem de llengua per uns casos particulars i en detriment dels drets dels estudiants del país.

El problema de comunicació, si hi ha voluntat, és clar, per part de l’estudiant, és fàcil de solucionar. El que cal, doncs, és comunicar-li els recursos de què pot disposar per a resoldre l’afer (bibliografia en altres idiomes, cursos d’aprenentatge del català, tutories, etc.).

Si l'estudiant és parlant d'una llengua romànica, li podem dir que el català és una llengua fàcil d'entendre en els registres formals. I, en qualsevol cas, el període d’estada dels estudiants és suficient per a entendre-la i aprendre-la, i la universitat disposa de totes les eines que calen per a facilitar-ne la comprensió.

L’objectiu dels programes d’intercanvi no és només el de cursar estudis a una altra universitat, sinó també el d’un aprenentatge que va més enllà del coneixement estricte de les assignatures en curs, per a formar-se com a persona i descobrir altres societats, cultures i maneres de funcionar i d’entendre el món.

L'article 22.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, reconeix tant a alumnes com a professors el dret d'usar la llengua oficial que triïn, i no hi ha un dret dels alumnes ni una potestat de la universitat d'exigir que els professors facin les classes en català ni en castellà, tant en l'àmbit oral (explicacions dels professors i intervencions dels alumnes) com en l'escrit (treballs i exàmens).

Si veus vulnerats les teus drets lingüístics, pots dirigir la teva queixa directament al professor, al cap de departament, a la Sindicatura de Greuges de la teva universitat o al rector.

A la Universitat puc demanar que s’imparteixin les classes en català? Puc lliurar els treballs en català?

D’acord amb els Estatuts de la majoria de les Universitats i amb la Llei de política lingüística, el català és la llengua habitual d’expressió en els usos institucionals i administratius i en l’activitat docent de la Universitat. La Llei també preveu que l’alumnat i el professorat tinguin el dret d’expressar-se, oralment o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin. Això vol dir, concretament, que el professorat pot utilitzar en la docència el català o el castellà, i la seva elecció ha de ser respectada. La llengua en què s’imparteix cada assignatura és una informació pública que sol aparèixer a les guies docents.

Els exàmens, els treballs, els apunts, etc., es poden redactar en qualsevol de les dues llengües oficials de la Universitat (català i castellà), independentment de la llengua que utilitzi el professorat en donar les classes.

En l’àmbit universitari, la llei estableix que el català s'hi ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge, si bé reconeix la llibertat de tria entre les llengües oficials per part dels professors i dels alumnes.

En aquest sentit, l'article 22.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, reconeix tant a alumnes com a professors el dret d'usar la llengua oficial que triïn, i no hi ha un dret dels alumnes ni una potestat de la universitat d'exigir que els professors facin les classes en català ni en castellà, tant en l'àmbit oral (explicacions dels professors i intervencions dels alumnes) com en l'escrit (treballs i exàmens).

A més, la Generalitat i les universitats han d'adoptar les mesures pertinents per tal de garantir i fomentar l'ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca. Les universitats han d'oferir cursos i altres mitjans per assegurar que alumnes i professors tinguin una millor comprensió i un millor coneixement de la llengua catalana.

Per altra banda, el Decret 128/2010, de 14 de setembre, sobre l’acreditació del coneixement lingüístic del professorat de les universitats del sistema universitari de Catalunya, regula el coneixement lingüístic del professorat de les universitats del sistema universitari de Catalunya i, en especial, l’acreditació del coneixement suficient del català, tant en l’expressió oral com en l’escrita, de conformitat amb les exigències de les seves tasques acadèmiques.

Si veus vulnerats les teus drets lingüístics, pots dirigir la teva queixa directament al professor, al cap de departament, a la Sindicatura de Greuges de la teva universitat o al rector.

Quina és la llengua vehicular a l’escola?

El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari, tal com expressa l’article 35 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

La Llei 12/2009 de 10 de juliol d’educació desenvolupa al màxim les competències de l’Estatut en matèria educativa. El text consagra el model lingüístic definit a la llei de política lingüística que fa el català la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya i dóna la possibilitat al Govern de la Generalitat de fixar el currículum de les hores lingüístiques. Tanmateix, la Llei certifica l'objectiu del trilingüisme, amb el domini del català, el castellà i una tercera llengua, de la qual els alumnes hauran de tenir un coneixement suficient al final de l'educació secundària obligatòria (ESO).

El sistema educatiu de Catalunya garanteix el coneixement del català i el castellà, essent-ne la llengua vehicular el català. Aquest model ha estat lloat pel High Level Group on Multilingualism, comissió de la Unió Europea, que el posa com un exemple de la gestió del multilingüisme i com un model exportable a la resta de territoris europeus amb llengües que han patit situacions semblants a la nostra (Multilingualism de la Unió Europea). Així mateix, l'escola catalana i el mètode d’immersió lingüística ha estat ratificat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i pel Tribunal Constitucional Espanyol.

És força estrany que el sistema educatiu ofereixi com a llengua vehicular la llengua materna dels alumnes si aquesta no és la llengua pròpia del territori, i especialment si la llengua pròpia és tan parlada. Així la llengua vehicular a Berlín és l’alemany i també és la llengua d’escolarització a l’escola pública, encara que la llengua materna de molts alumnes sigui el romanès o el turc.

Joguines

Les instruccions dels jocs i les joguines han de ser en català?

Sí, així ho diu el Codi de consum de Catalunya de l’any 2010. Els consumidors, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català:

  • Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat (article 128-1, 2 b).

Finalment, segons l’article 211-5, 1, la documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequats dels béns i serveis dirigides als consumidors han d’estar a disposició immediata d’aquests, d’acord amb el que estableix l’article 128-1. Aquest requisit no s’aplica a les marques, els noms comercials i la retolació emparada per la legislació de la propietat industrial.

La vulneració dels drets lingüístics dels consumidors establerts al Codi de Consum i a la normativa de política lingüística pot tenir la consideració d’infracció administrativa. En aquest sentit, els consumidors poden posar en coneixement dels organismes competents en matèria de consum l’actuació d’un establiment o empresa que vulneri els drets lingüístics reconeguts per la llei.

Justícia

Puc fer les vistes en català?

Evidentment que sí, tots els ciutadans tenen dret a utilitzar el català tant en les manifestacions orals com en les escrites, de conformitat amb l’article 231 de Llei orgànica del poder judicial i l’article 142 de la Llei  d’enjudiciament civil, i no se’ls pot exigir cap mena de traducció. Si alguna de les parts que hi intervé té dificultats de comprensió, el jutge pot habilitar com a intèrpret un funcionari de l’oficina judicial o qualsevol persona coneixedora de la llengua. En cap cas, doncs, el ciutadà no pot ser forçat a canviar de llengua.

Si considereu que els vostres drets han estat vulnerats, podeu adreçar una queixa escrita a:

  • la bústia de la pàgina web del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
  • el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
  • la pàgina web del Poder Judicial, secció ’atención al ciudadano’
  • l’Oficina de Garanties Lingüístiques de la Secretaria de Política Lingüística
  • l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia
  • la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana
  • el Síndic de Greuges

Un jutge pot demanar-me que tradueixi al castellà la demanda i els documents adjunts?

No. Les actuacions en llengua pròpia són vàlides, de conformitat amb l’article 6 i 32 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, l’article 231 de la Llei orgànica del poder judicial, l’article 13 de la Llei de política lingüística de Catalunya i l’article 9 de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Si, malgrat això, es dóna aquest cas, s’ha de denunciar l’òrgan per incompliment de la normativa vigent.

Si considereu que els vostres drets han estat vulnerats, podeu adreçar una queixa escrita a:

  • la bústia de la pàgina web del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
  • el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
  • la pàgina web del Poder Judicial, secció ’atención al ciudadano’
  • l’Oficina de Garanties Lingüístiques de la Secretaria de Política Lingüística
  • l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia
  • la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana
  • el Síndic de Greuges

Em puc adreçar oralment en català al jutge o a la resta de personal judicial o fer una declaració en aquesta llengua al jutjat?

Sí. El personal al servei de l’Administració de justícia té l’obligació d’atendre el ciutadà si aquest s’hi adreça en català. A més, la persona que es relaciona amb l’Administració de justícia pot fer en català qualsevol tipus de declaració. Si alguna de les parts que hi intervé té dificultats de comprensió, el jutge pot demanar l’assistència d’un intèrpret. En cap cas, però, el ciutadà no pot ser forçat a canviar de llengua. Així mateix, el ciutadà pot demanar que la còpia que li lliurin de la declaració sigui en català.

Si considereu que els vostres drets han estat vulnerats, podeu adreçar una queixa escrita a:

  • la bústia de la pàgina web del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
  • el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
  • la pàgina web del Poder Judicial, secció ’atención al ciudadano’
  • l’Oficina de Garanties Lingüístiques de la Secretaria de Política Lingüística
  • l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia
  • la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana
  • el Síndic de Greuges

Puc presentar qualsevol escrit en català en una oficina judicial de Catalunya?

Sí. D’acord amb l’Estatut, la Llei de política lingüística i la Llei orgànica del poder judicial, els ciutadans es poden adreçar a jutjats i tribunals en qualsevol de les llengües oficials del territori. A Catalunya, qualsevol persona pot presentar els documents en català en una oficina judicial sense que en calgui la traducció i que això impliqui retards en la tramitació.

Si considereu que els vostres drets han estat vulnerats, podeu adreçar una queixa escrita a:

  • la bústia de la pàgina web del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 
  • el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
  • la pàgina web del Poder Judicial, secció ’atención al ciudadano’
  • l’Oficina de Garanties Lingüístiques de la Secretaria de Política Lingüística 
  • l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia
  • la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana
  • el Síndic de Greuges

Puc sol·licitar al jutjat que el procediment es tramiti en català?

Sí. El ciutadà que és part en un procés pot sol·licitar que el procediment es tramiti en català i té dret a rebre-hi les notificacions, les citacions, els requeriments i les altres comunicacions, sense retard per raó de la llengua emprada. Així mateix, d’acord amb la Llei de política lingüística i la Llei orgànica del poder judicial, totes les actuacions judicials fetes en català són plenament vàlides i eficaces. La part interessada també pot demanar el testimoniatge de les sentències i les interlocutòries en català.

Si considereu que els vostres drets han estat vulnerats, podeu adreçar una queixa escrita a:

  • la bústia de la pàgina web del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 
  • el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
  • la pàgina web del Poder Judicial, secció ’atención al ciudadano’
  • l’Oficina de Garanties Lingüístiques de la Secretaria de Política Lingüística 
  • l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia
  • la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana
  • el Síndic de Greuges

En un procediment judicial, una de les parts, o lletrats, em pot exigir que m’expressi oralment o per escrit en espanyol, al·legant problemes de comprensió del català?

No. Les actuacions judicials, tant orals com escrites, són vàlides en qualsevol de les dues llengües oficials, sense necessitat de traducció (art. 33.2 EAC, art. 13.2 de la Llei de política lingüística i 231.4 de la Llei orgànica del poder judicial). Els ciutadans tenen dret a rebre en la llengua oficial que hagin triat les testimoniances de les sentències i els actes resolutoris que els afecten, sense retards per raó de llengua (art. 13.3 Llei de política lingüística). Correspon a l'Administració de justícia de buscar una persona que es faci càrrec de la interpretació si alguna part al·lega dificultats de comprensió del català (art. 231.5 de la Llei orgànica del poder judicial).

Si considereu que els vostres drets han estat vulnerats, podeu adreçar una queixa escrita a:

  • la bústia de la pàgina web del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 
  • el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya
  • la pàgina web del Poder Judicial, secció ’atención al ciudadano’
  • l’Oficina de Garanties Lingüístiques de la Secretaria de Política Lingüística 
  • l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia
  • la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana
  • el Síndic de Greuges

Registre Civil

Em puc catalanitzar el nom i el cognom?

Els ciutadans tenen dret a l'ús de la forma ortogràfica correcta en català o en aranès dels seus noms i cognoms, i a incloure la conjunció “i” entre els cognoms. Per tant, si considereu que els vostres noms i cognoms no estan ben escrits, podeu demanar a l'Institut d'Estudis Catalans un certificat sobre la forma correcta que els correspon. Amb aquest certificat podeu demanar al Registre Civil del lloc on es va fer la inscripció o del lloc on esteu empadronats que us canviïn la forma errònia per la correcta.

El Decret 208/1998 de 30 de juliol, es el que regula l'acreditació de la correcció lingüística de noms i cognoms. Aquest Decret té com a objectiu desplegar l’article 19 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, i establir els documents que acrediten la correcció lingüística dels noms i cognoms.

D’acord amb aquest mateix article, les persones interessades poden obtenir la constància de la forma normativament correcta en català dels seus noms i cognoms en el Registre Civil.

Aquestes normes també són aplicables als noms i cognoms aranesos respecte a la normativa lingüística aranesa.

També, i en virtut de la norma estatal Llei 20/2011 de 21 de juliol del Registre Civil (que entrarà en vigor als tres anys de la seva publicación), es ratifica el dret a utilitzar davant del Registre Civil qualsevol de les llengües oficials en el lloc on estigui la Oficina del Registre Civil.

La constància en el Registre Civil de les formes correctes en català o occità es poden obtenir mitjançant els procediments següents:

1. Manifestació de la persona interessada o del seu representant legal davant la persona encarregada del Registre Civil quan el canvi que es pretengui sigui:

  • substitució del nom en qualsevol idioma per l’equivalent en català o occità (Luis per Loís, en occità, o Lluís, en català; Philippe per Felip; José per Jusèp, en occità, o Josep, en català)
  • inclusió de la conjunció “i” entre els cognoms (Robert Anton i Plana, Rosa Castells i Rodríguez)

2. A més de la manifestació a la persona encarregada del Registre Civil, cal aportar un certificat que acrediti la correcció lingüística del nom o el cognom en els casos següents:

  • correcció de la grafia normativament incorrecta del nom (Ferràn per Ferran, Esther per Ester, Myriam per Míriam)
  • correcció de la grafia normativament incorrecta dels cognoms (Torné per Torner, Matas per Mates, Antich per Antic)
  • els òrgans competents per emetre aquest certificat són l’Institut d’Estudis Catalans, pel que fa als noms i cognoms en català i l’Oficina de Foment i Ensenyament de l’Aranès del Consell General d’Aran, pel que fa a l’occità.

3. Instrucció d’un expedient que ha de resoldre un jutge de primera instància (en el cas de traducció o adaptació gràfica d’un cognom estranger a una llengua oficial de l’Estat) o el ministre de Justícia (en el cas de traducció o adaptació gràfica entre llengües oficials a l’Estat). De manera facultativa, es pot integrar a l’expedient una nota informativa emesa per la Direcció General de Política Lingüística sobre el canvi que es pretengui fer. S’ha de seguir aquest procediment en els casos següents:

  • traducció d’un cognom al català (Puente per Pont, Schuster per Sabater, Chevalier per Cavaller)
  • adaptació d’un cognom a la grafia catalana (Sánchez per Sanxís, López per Llopis).

Registre de la Propietat

Són vàlids els assentaments registrals fets en català?

Són vàlids els assentaments registrals fets en qualsevol de les dues llengües oficials. En els registres públics de Catalunya (Civil, de la Propietat, Mercantil, etc., tret dels de caràcter administratiu), els assentaments s'han de fer en la llengua oficial en què és redactat el document o en què es fa la manifestació. Les certificacions es poden demanar en català encara que l'assentament sigui en castellà (art. 17 de la Llei de política lingüística).

Restaurants, hotels, bars i serveis turístics

Els rètols, senyalitzacions o altres cartells fixes han d’estar en català?

La senyalització i els cartells d’informació general de caràcter fix i els documents d’oferta de serveis per als usuaris i consumidors dels establiments oberts al públic han d’ésser redactats, almenys, en català. Cal tenir en compte, però, que aquesta norma no s’aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial (art. 32.3 de la Llei de política lingüística).

El Codi de Consum fixa, també, que els consumidors, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin (art. 128-1, 2 a). La documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequats dels béns i serveis dirigides als consumidors han d’estar a disposició immediata d’aquestes, d’acord amb el que estableix l’article 128-1, 2 b.

Per tant, els rètols d’activitat (esports, agència de viatges, restaurant, papereria, etc.), les llistes de preus i de serveis, les senyalitzacions, les indicacions (entrada i sortida, serveis, plafons informatius per al client, etc.) i tota la resta de senyalització fixa han d’estar com a mínim en català.

L’obligatorietat no afecta el nom de l’establiment, ja que és una marca. Hi pot haver un rètol d’identificació amb una part genèrica (Restaurant mexicà) i una altra d’específica (Los tres amigos). La llei només afecta la part genèrica del nom de l’establiment quan no està emparada per la legislació de la propietat industrial.

La vulneració dels drets lingüístics dels consumidors establerts al Codi de Consum i a la normativa de política lingüística pot tenir la consideració d’infracció administrativa. En aquest sentit, els consumidors poden posar en coneixement dels organismes competents en matèria de consum l’actuació d’un establiment o empresa que vulneri els drets lingüístics reconeguts per la llei.

El menú i la carta, tant a l’interior com a l’exterior del bar o restaurant, han d’estar català?

A més de les altres obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, els bars i restaurants han de tenir, com a mínim en català, les cartes de plats i de vins amb els preus corresponents.
El Decret 317/1994, de 4 de novembre, pel qual s’estableixen les normes sobre l’ordenació i la classificació dels establiments de restauració també fixa aquestes obligacions a l’article 18. A més la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya, fixa que els consumidors, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin (article 128-1, 1), això vol dir que si parles en català t’han d’entendre i no poden obligar-te a canviar de llengua.

Les persones consumidores, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català:

  • Les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin (article 128-1, 2 a).
  • Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat (article 128-1, 2 b).

La factura i contractes de l’hotel, hostal, alberg o altre allotjament turístic o del servei contractat amb una agència de viatges, han de ser en català?

Els allotjaments turístics han de facilitar els preus de tots els serveis i les factures almenys en català, i les agències de viatges han de proporcionar als consumidors les informacions referents als serveis contractats i els contractes almenys en català.

La Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, fixa que els consumidors, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin (article 128-1, 1).

Els consumidors, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català:

  • Les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin (article 128-1, 2 a).
  • Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat (article 128-1, 2 b).
  • Els contractes d’adhesió, els contractes amb clàusules tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que derivi de la realització d’algun d’aquests contractes (article 128-1, 2 c).

Finalment, segons l’article 211-5, 1 la documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequats dels béns i serveis dirigides als consumidors han d’estar a disposició immediata d’aquestes, d’acord amb el que estableix l’article 128-1. Aquest requisit no s’aplica a les marques, els noms comercials i la retolació emparada per la legislació de la propietat industrial.
Pel que fa a les agències de viatge, també ho trobem regulat en els articles 15 i 16 del Decret 168/1994, de 30 de maig, de reglamentació de les agències de viatges. 

Sanitat pública

Em puc adreçar en català al personal d’un Centre d’Atenció Primària (CAP)? I si em diu que no m’entén o em demana que parli en castellà?

Sí. Els Centres d’Atenció Primària (CAP) estan majoritàriament gestionats per l’Institut Català de la Salut (ICS), empresa pública adscrita al Departament de Salut, per això ens podem adreçar en català i tenim el dret a ser atesos també en català. El català és la llengua d’ús d’aquestes administracions.

Les normes que recullen els drets explicats en aquest apartat són: l’article 33 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, l’article 11 de la Llei 1/1998 de política lingüística i l’article 19 de la Llei 8/2007, de 30 de juliol de l’Institut Català de la Salut.

Encara que el metge parli en castellà, pots parlar-li en català i ell té l’obligació  d’entendre’t, així ho determina la legislació.

Telefonia mòbil

Quins documents puc exigir que siguin en català a les operadores i fabricants de mòbils?

Els consumidors catalans tenim dret a ésser atesos en català oralment per escrit en la llengua oficial que escollim. Per tant, tenim dret a rebre en català totes les comunicacions, ja siguin a través de SMS, correu electrònic, en paper o en qualsevol altre format. La documentació contractual, els pressupostos, les factures així com els contractes i la documentació que hi faci referència també tenim dret a rebre-la en català (article 128-1 del Codi de consum de Catalunya). Si no ens ofereixen escollir la llengua en què volem rebre les comunicacions, podem exigir que ens siguin enviades en català, si l’empresa no acompleix la nostra demanda, podem presentar una denúncia a l’Agència Catalana del Consum per vulneració dels drets lingüístics en el següent enllaç: http://www.consum.cat/consumidors_i_consumidores/tajudem/reclamadenuncia/index.html

Tinc dret a ser atès en català a l’operadora de telefonia?

Sí. Tant si ens truquen des de l’operadora per fer-nos una oferta com si truquem nosaltres al servei d’atenció al client per a qualsevol incidència, ens hi podem adreçar en català i mai no ens poden exigir o demanar que canviem de llengua. Si no ens atenen en català o creiem que la qualitat de l’atenció al client és deficient (llarg temps d’espera per ser atesos, manca de tècnics en català per queixes específiques, etc.) podem fer arribar una queixa a la companyia i/o posar una queixa a l’Agència Catalana del Consum: http://www.consum.cat/consumidors_i_consumidores/tajudem/reclamadenuncia/index.html  

Puc exigir que el meu telèfon mòbil dugui incorporat el català?

La telefonia mòbil ha esdevingut un dels principals canals de comunicació en els últims anys, malgrat això la llengua catalana encara no hi està plenament normalitzada. La Generalitat de Catalunya, per tal de garantir els drets lingüístics dels consumidors catalans, va signar l’any 2007 un conveni amb els principals fabricants i les operadores més representatives, en què els fabricants (Nokia; Motorola; Sony Ericsson; Alcatel i Samsung) es comprometien a incloure el català en el menú lingüístic i en les aplicacions dels seus terminals, així com implementar els manuals d’usuaris i/o guies ràpides en suport paper i/o electrònic en llengua catalana. Per altra banda, les principals operadores (Movistar; Vodafone; Orange i Yoigo) es comprometien a establir la inclusió del català com a requisit d’homologació dels terminals i adquirien el compromís de garantir que totes les comunicacions amb els abonats es poguessin realitzar en llengua catalana. Al 2012 la major part dels compromisos signats al 2007 no s’han acomplert i els consumidors catalans encara tenen dificultats per utilitzar el català de manera normalitzada en l’àmbit de la telefonia mòbil.

El conveni signat per la Generalitat de Catalunya l’any 2007 preveia que els principals fabricants i operadors distribuïssin mòbils amb menú lingüístic en català a finals de 2008. Tot i així, encara avui bona part dels mòbils que es distribueixen dins l’àmbit territorial de Catalunya encara no disposen de menú lingüístic en català. Alguns fabricants de Smartphones com Apple i Blackberry han incorporat en els darrers temps el català en els seus terminals, però bona part dels mòbils que funcionen amb el sistema operatiu Android encara no incorporen el català. Per tant, és molt important que ens informem bé a l’hora d’adquirir un telèfon, per assegurar-nos que incorpori l’opció en català.  

Recomanem, doncs, que una vegada a l’establiment exigim als dependents la presència de la nostra llengua en el telèfon mòbil que adquirim, aquesta és una de les maneres més efectives de fer arribar a operadores i fabricants la demanda de respecte envers els drets lingüístics dels consumidors i l’acompliment de la legislació legal vigent. El punt 2.b de l’article 128-1 de la Llei 22/2010, del Codi de Consum, estableix que els consumidors, tenen dret a disposar de les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat. Per tant, si no disposen del mòbil que desitgem adquirir ens podem queixar a la companyia i/o comunicar-ho a les oficines de defensa dels drets dels consumidors: http://www.consum.cat/consumidors_i_consumidores/tajudem/reclamadenuncia/index.html

Si has d’adquirir un telèfon mòbil, mira que tingui l’opció de llengua catalana.

Toponímia

En el rètol d’una carretera ha d’aparèixer la forma catalana o occitana (aranesa) d’una ciutat, vila, comarca, etc., de Catalunya o d’un altre territori on el català és llengua pròpia?

"Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, (...) excepte els de la Vall d'Aran, que tenen l'aranesa" (art. 18.1 de la Llei de política lingüística). Aquesta denominació oficial en català és l'única denominació legal a tots els efectes i la retolació s'hi ha d'acordar (art. 18.4 de la Llei de política lingüística). Segons l’article 2 del decret 78/1991 sobre l'ús de la toponímia,  la retolació a les vies urbanes i interurbanes dins el territori de Catalunya ha de fer constar els topònims de Catalunya exclusivament en la seva forma oficial. Quan en la retolació de les vies urbanes o interurbanes s'indiqui la direcció cap a un lloc de fora de Catalunya, el topònim corresponent ha de figurar en català si té una forma tradicional en aquesta llengua, sens perjudici que pugui figurar també en altres llengües. A la Vall d'Aran, aquesta norma s'ha d'aplicar referida a l'occità en el lloc del català.

En un bitllet, en un plafó informatiu, en un full d’horaris, etc., de transports públics ha d’aparèixer la forma catalana o occitana (aranesa) d’una ciutat, vila, comarca...del Principat?

"Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, (...) excepte els de la Vall d'Aran, que tenen l'aranesa" (art. 18.1 de la Llei de política lingüística). Aquesta denominació oficial en català és l'única denominació legal a tots els efectes i la retolació s'hi ha d'acordar (art. 18.4 de la Llei de política lingüística). Segons l’article 3 del decret 78/1991 sobre l'ús de la toponímia, en tots els rètols externs i interns de Catalunya, en tots els impresos, les capçaleres impreses de tota classe de papers, els segells i els mata-segells, la premsa escrita, els fulletons publicitaris i altres elements anàlegs fabricats o editats a Catalunya per al seu ús a Catalunya, els mapes, les guies i, en general, les publicacions descriptives del territori que s'editin a Catalunya, han de fer constar els topònims de Catalunya en la seva forma oficial.

En un paper oficial, etiqueta de producte, catàleg de promoció, etc., ha d’aparèixer el topònim d’un carrer, poble, ciutat, comarca, etc., de Catalunya escrit en català o en occità (aranès)?

"Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, (...) excepte els de la Vall d'Aran, que tenen l'aranesa" (art. 18.1 de la Llei de política lingüística). Aquesta denominació oficial en català és l'única denominació legal a tots els efectes i la retolació s'hi ha d'acordar (art. 18.4 de la Llei de política lingüística). Segons l’article 3 del decret 78/1991 sobre l'ús de la toponímia, en tots els rètols externs i interns de Catalunya, en tots els impresos, el DNI, les capçaleres impreses de tota classe de papers, els segells i els mata-segells, la premsa escrita, els fulletons publicitaris i altres elements anàlegs fabricats o editats a Catalunya per al seu ús a Catalunya, els mapes, les guies i, en general, les publicacions descriptives del territori que s'editin a Catalunya, han de fer constar els topònims de Catalunya en la seva forma oficial. L’article 2 del decret esmentat també diu que quan en la retolació de les vies urbanes o interurbanes s'indiqui la direcció cap a un lloc de fora de Catalunya, el topònim corresponent ha de figurar en català si té una forma tradicional en aquesta llengua, sense perjudici que pugui figurar també en altres llengües. A la Vall d'Aran, aquesta norma s'ha d'aplicar referida a l'occità en el lloc del català.