"Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, (...) excepte els de la Vall d'Aran, que tenen l'aranesa" (art. 18.1 de la Llei de política lingüística). Aquesta denominació oficial en català és l'única denominació legal a tots els efectes i la retolació s'hi ha d'acordar (art. 18.4 de la Llei de política lingüística). Segons l’article 5 del decret 133/2020, sobre l'ús de la toponímia, els topònims de Catalunya han de constar en la forma oficial en tots els sistemes d'informació i de comunicació interns o externs, seus i portals d'administració electrònica, recursos i aplicacions informàtiques i altres elements anàlegs, així com també en impresos, capçaleres de tota classe de papers, segells i mata-segells, premsa, publicitat, en qualsevol suport físic o digital, per al seu ús i difusió a Catalunya. També els mapes, les guies i, en general, les publicacions descriptives del territori que s'editin en suport físic o digital han de fer constar els topònims de Catalunya en la seva forma oficial.

L’article 6 del decret esmentat també diu que quan en la retolació de les vies urbanes o interurbanes s'indiqui la direcció cap a un lloc de fora de Catalunya, el topònim corresponent ha de figurar en català si té una forma tradicional en aquesta llengua, sens perjudici que pugui figurar també en altres llengües. A la Vall d'Aran, aquesta norma s'ha d'aplicar referida a l'occità en el lloc del català.