Queixes i denúncies ← Altres entrades

Empreses i comerços (retolació, etiquetatge...)

Quines obligacions tenen les empreses en les seves relacions internes?

Els rètols i les informacions de caràcter fix que han de constar a l’interior dels centres laborals han de ser com a mínim en català.

L’article 36.4 de la Llei 1/1998 de política lingüística estableix aquesta obligatorietat:

36.4. Els rètols i les informacions de caràcter fix i que continguin text que han de constar a l'interior dels centres laborals adreçats a les persones que hi treballen han de figurar, almenys, en català.

Les empreses concessionàries d’un servei d’una administració pública de Catalunya o d’una empresa que en depèn han d’emprar el català tant en les relacions internes com en les relacions amb l’administració. Aquesta obligació està establerta per la Llei de política lingüística, tant a l’article 9 com al 30.

Article 9. La llengua de les administracions de Catalunya

1.La Generalitat, les administracions locals i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d'emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l'han d'emprar normalment en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho demanen.
Article 30. Les empreses públiques

1.Les empreses públiques de la Generalitat i de les corporacions locals, i també les seves empreses concessionàries quan gestionen o exploten el servei concedit, han d'emprar normalment el català en llurs actuacions i documentació internes i en la retolació, en les instruccions d'ús, en l'etiquetatge i en l'embalatge dels productes o els serveis que produeixin o ofereixin.

També l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix la mateixa obligació a l’article 50.5:

Article 50.5 La Generalitat, l'Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d'emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l'han d'emprar en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen.

Pel que fa als convenis col·lectius de treball cal redactar-los en català i castellà si no s’ha arribat a un acord entre ambdues parts. Aquesta obligació està establerta a l’article 16 de la Llei 1/1998 de política lingüística.

Article 16. Els convenis col·lectius de treball

1. Són vàlids els convenis col·lectius de treball redactats en qualsevol de les dues llengües oficials.

2. Els convenis col·lectius de treball s'han de redactar en la llengua oficial que acordin les parts o, si no hi ha acord, en les dues llengües oficials i en exemplars separats.

Arreu del territori espanyol l’empresariat ha de tenir en compte de no discriminar el treballador per raons de llengua. Així ho estableix el Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de març (BOE 75, de 29 de març), pel qual s’aprova el text refós de l’estatut dels treballadors. Articles 4.2.c, 16.2 i 17.1, redactats d’acord amb la Llei 62/2003, de 30 de desembre (BOE 313, de 31 de desembre; suplement núm. 4 en llengua catalana, de 31 de gener de 2004), de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social. Tant a l’article 4 sobre Drets laborals com al 17 de no-discriminació en les relacions laborals s’inclou aquest dret.

És important assumir com un dret el fet que el treballador pugui desenvolupar normalment la seva tasca en la llengua pròpia d’ubicació de l’empresa, en aquest cas el català. Cada cop més les legislacions i els codis de funcionament de les empreses tenen més en compte aquest aspecte com a part bàsica de la responsabilitat social de l’empresa.