Queixes i denúncies ← Altres entrades

Aeroports i aerolínies

Quines obligacions lingüístiques tenen les companyies aèries?

En l’actualitat no existeix una interpretació directa de la normativa legal vigent entenent que la llengua catalana hagi de ser obligatòria en la megafonia de totes les empreses radicades a Catalunya amb establiments o serveis oberts als clients. Tanmateix, sí que existeix aquesta obligatorietat per a totes les empreses que ofereixen serveis públics, fins i tot les privades, com ara les de transports, subministraments o comunicacions. Així queda reflectit en l’article 31.1 de la Llei 1/1998, de 7 gener, de política lingüística:

“Article 31:Les empreses i les entitats públiques o privades que ofereixen serveis públics, com ara les de transport, de subministraments, de comunicacions i d’altres, han d’emprar, almenys, el català en la retolació i en les comunicacions megafòniques.”

Ara bé, quan es tracta de comunicacions megafòniques dalt de l’avió cal tenir en compte la normativa aplicable en el cas del transport aeri estatal i internacional. Des de la Secretaria de Política Lingüística s’han impulsat mesures de foment  dels drets lingüístics dels consumidors, que garanteixin l’acompliment de la legislació lingüística de Catalunya, a través dels convenis de col·laboració amb companyies aèries.

Pel que fa a les obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya, fixa que els consumidors, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin (article 128-1, 1).

La vulneració dels drets lingüístics dels consumidors establerts al Codi de Consum i a la normativa de política lingüística pot tenir la consideració d’infracció administrativa. En aquest sentit, les persones consumidores poden posar en coneixement dels organismes competents en matèria de consum l’actuació d’un establiment o empresa que vulneri els drets lingüístics reconeguts per la llei.