Queixes i denúncies

Us mostrem a tall d'exemple algunes situacions que el consumidor pot denunciar en l'àmbit territorial de Catalunya, atès que s'incompleix la normativa vigent.

"Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques" Estatut d'autonomia de Catalunya, 2006.


Aeroports i aerolínies

Quins requisits tenen els establiments situats dins l’Aeroport?

Els usos lingüístics en la retolació als establiments comercials (inclosos els establiments situats dins l’Aeroport) en l’àmbit de Catalunya estan regulats per la Llei de política lingüística de l’any 1998 i per la llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya. La normativa legal en la retolació abasta els usos lingüístics en els rètols fixos d’activitat, que indiquen la tipologia de l’establiment: restaurant, calçat, viatges, etc., les llistes de preus i de serveis, les senyalitzacions, les indicacions; entrada i sortida, horaris, indicacions de seccions, nom de les seccions, plafons informatius per als clients. En totes aquestes tipologies de rètols, així com en la resta de senyalització fixa, aquests han de ser com a mínim en català. Aquesta obligatorietat també inclou els rètols d’informació dels productes. Per tant, un producte situat en una prestatgeria que té un cartellet indicant el nom, el preu i les característiques del producte ha de figurar, com a mínim, en català. En aquest cas, tot i no ser ésser retolació fixa, ha de figurar en català perquè és un document d’oferta de serveis, on hi figura el preu, tal com preveu l’article de la 32.3 de la Llei de política lingüística.

En aquest sentit reproduïm a continuació l’article 32 del capítol V de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, on figura l’obligació de retolar en català:

Article 32, L'atenció al públic

  1. Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials de Catalunya.
  2. El govern de la Generalitat ha de promoure, amb mesures adequades, l'increment de l'ús del català en l'àmbit a què es refereix l'apartat 1.
  3. La senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a usuaris i consumidors dels establiments oberts al públic han d'ésser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.

Tal com esmenta la llei, els noms comercials no resten afectats per la legislació, ja que són marques emparades sota la propietat industrial. Per posar un exemple, en un rètol identificatiu amb una part genèrica (restaurant italià) i una altra d’específica (Trastevere), la llei només afecta la part genèrica del nom de l’establiment quan s’utilitza sola i no està emparada per la legislació de la propietat industrial. Si el rètol porta algun tipus d’indicació d’activitat o publicitària complementàries, aquestes han de ser almenys en català, mentre que l’altra part s’entén com a marca o nom de l’establiment.

La mateixa Llei de política lingüística i el Codi de consum de Catalunya preveuen mesures sancionadores en el cas de no acompliment de la llei.

Quines obligacions lingüístiques tenen les companyies aèries?

En l’actualitat no existeix una interpretació directa de la normativa legal vigent entenent que la llengua catalana hagi de ser obligatòria en la megafonia de totes les empreses radicades a Catalunya amb establiments o serveis oberts als clients. Tanmateix, sí que existeix aquesta obligatorietat per a totes les empreses que ofereixen serveis públics, fins i tot les privades, com ara les de transports, subministraments o comunicacions. Així queda reflectit en l’article 31.1 de la Llei 1/1998, de 7 gener, de política lingüística:

“Article 31:Les empreses i les entitats públiques o privades que ofereixen serveis públics, com ara les de transport, de subministraments, de comunicacions i d’altres, han d’emprar, almenys, el català en la retolació i en les comunicacions megafòniques.”

Ara bé, quan es tracta de comunicacions megafòniques dalt de l’avió cal tenir en compte la normativa aplicable en el cas del transport aeri estatal i internacional. Des de la Secretaria de Política Lingüística s’han impulsat mesures de foment  dels drets lingüístics dels consumidors, que garanteixin l’acompliment de la legislació lingüística de Catalunya, a través dels convenis de col·laboració amb companyies aèries.

Pel que fa a les obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya, fixa que els consumidors, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin (article 128-1, 1).

La vulneració dels drets lingüístics dels consumidors establerts al Codi de Consum i a la normativa de política lingüística pot tenir la consideració d’infracció administrativa. En aquest sentit, les persones consumidores poden posar en coneixement dels organismes competents en matèria de consum l’actuació d’un establiment o empresa que vulneri els drets lingüístics reconeguts per la llei.