Aeroport del Prat. Venia d'un vol de fora de la Unió Europea. Això era
el dia 7 de setembre d'enguany. Un policia de l'aeroport, jovenet, prou
amable, parlant-me en llengua castellana, em va proposar de tastar les
noves màquines automàtiques de revisió del passaport (sense personal que
revisi la documentació).
Roger Buch, Membre fundador de la Plataforma per la Llengua.
Diumenge rebíem la tràgica notícia de la mort de Martí Gasull a
l'Himàlaia. Immediatament els familiars i amics van rebre nombrosíssimes
mostres de condol. Provenien de les entitats, de les institucions
polítiques i de particulars.
Òscar Escuder, President de la Plataforma per la Llengua
Com pràcticament tots ja sabreu, per culpa d'una malaurada allau allà al
Manaslu (Nepal), el passat diumenge 23 de setembre vam perdre un gran
patriota: ens va deixar en Martí Gasull.
Jordi Manent, Filòleg i historiador, Membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua entre 1994 i el 2012
Se'm fa molt difícil escriure un article en el qual glossi la figura
d'un amic mort sobtadament i als 43 anys d'edat, però de vegades la vida
et dóna cops inesperats i dolorosos que has d'afrontar. Va ser el mont
Munaslu, a l'Himàlaia, el que es va emportar la vida de Martí Gasull i
Roig (Barcelona, 1969), el passat 23 de setembre a la matinada.
Llicenciat en filosofia i en filologia clàssica per la Universitat
Autònoma de Barcelona, i fill del fotògraf Martí Gasull i Avellán i
l'editora de llibres d'art Pilar Roig, la vida d'en Martí estigué
marcada per dues grans passions: l'estima i la lluita en pro de la
llengua catalana i l'alpinisme.
Trencar tòpics i facilitar informació útil sobre la situació, vigència,
ús i legislació del català. Aquest és un dels objectius del nou joc del Catavolta. A través de l'anàlisi de dades del català coneixem la situació de la nostra llengua en diferents àmbits.
El dia
3 de setembre la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría,
anunciava que uns dels objectius del govern central durant el darrer
tram d'any era la redacció i aprovació d'una nova Llei d'unitat de
mercat (espanyol, és clar). L'objectiu de la normativa, segons la
vicepresidenta espanyola, és establir uns topalls màxims d'actuació en
l'aprovació de normatives per part de les comunitats autònomes i crear
un organisme estatal en què els operadors jurídics (bàsicament,
empreses) podran exposar les dificultats econòmiques o jurídiques que
els provoca la dispersió de normatives autonòmiques.
Les darreres dades d'ús
de l'irlandès a Irlanda (2011) constaten que hi ha 77.000 que el fan
servir com a mínim un cop al dia i 111.000 un cop a la setmana. És a dir
77.000 persones tenen l'irlandès com a llengua habitual a Irlanda. Això
és un 1,8 % de la població d'Irlanda. Partint de les dades de les
darreres enquestes oficials, la Plataforma per la Llengua calcula que
com a mínim a Espanya 5.704.000 persones fan servir el català de manera
habitual (ens llencem una mica d'aigua al vi i tirem més aviat cap
avall, segurament fins i tot en són més). Això és un 12% de la població
total espanyola. A Espanya hi ha 74 vegades més gent que parla
habitualment català que no pas a Irlanda irlandès i representen 7
vegades més percentatge de població respecte el total. Tanmateix Irlanda
reconeix l'irlandès per constitució com a llengua oficial d'estat i com
a llengua oficial de la Unió Europea. Espanya no reconeix per al català
ni una cosa ni l'altra, de fet el nom de la nostra llengua ni surt a la
Constitució espanyola.
Vet ací un altre model: el grenlandès a Dinamarca.
El passat dia 24 de juliol la Plataforma per la Llengua va presentar un nou informe a la Fàbrica Moritz de Barcelona: 23 de juliol de 2012, 2 anys del Codi de consum i del requisit d'etiquetar en català.
En aquest nou document es posava de manifest que només el 6% dels
productes que podem trobar en els supermercats compten amb l'etiquetatge
reglamentari segons la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya, és
a dir, etiquetat almenys en català.
No fa pas gaire vaig anar a espetegar a Ikea. Un cop vaig haver
comprat, per fer més via, vaig passar per aquestes caixes ràpides que tu
mateix vas passant el codi de barres per la màquina. Ella t'ho va
afegint i en acabat pagues amb targeta. Són màquines sense personal (o
amb personal purament de suport o per fer el darrer tram de la compra)
on tu només cal que segueixis el que et diu la pantalla.
La Plataforma per la Llengua, en el seu discurs, utilitza el concepte de gestió lingüística com l'eix fonamental per tal que el català esdevingui la llengua comuna del nostre país. No cal dir, doncs, que aquest concepte conté el procediment fonamental que ens permetrà gaudir d'una llengua vehicular que vetlli per la sostenibilitat lingüística del nostre món o, dit d'una altra manera, d'una autèntica llengua comuna (comuna perquè ens enllaça amb la història del territori, respecta la pluralitat lingüística i cohesiona socialment).