Hem agrupat alguns paràmetres que ens poden ajudar (a grans trets però) a
entendre el que estava previst a l'actual llei de llengües (encara
pendent d'aplicar però que mai no s'aplicarà) respecte al nou
avantprojecte (que sí que s'aplicarà). També hi hem afegit la
consideració legal d'aquests paràmetres per a l'occità de la Vall d'Aran
en relació amb la comunitat autònoma de Catalunya (pot ajudar-nos a fer
la comparativa).
Amb l'acord que des de la Generalitat de Catalunya es va promoure amb
les empreses del món del cinema, es pot tornar a veure cinema en català i
alguns dels principals títols ja es projecten en la nostra llengua.
Malgrat això, però, encara no hem pogut sortir pas de la marginalitat en
què ens trobàvem, i les productores, distribuïdores i exhibidores de
cinema encara continuen tractant la llengua catalana de manera anormal
respecte a com ho fan en llengües comparables al català en nombre de
parlants, com el francès del Quebec, el finès, l'estonià, el neerlandès,
etc... Podeu veure l'estudi a https://www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/59. Encara tenim molta feina a fer per ser normals i per ser respectats i tractats com la resta d'espectadors europeus.
El passat 16 de maig de 2012 Twitter anunciava que obria el seu centre
de traducció al català. L'esperada notícia arriba després d'una llarga i
original campanya, impulsada pel tenaç periodista Albert Cuesta, que
sota l'etiqueta #Twitterencatalà ha comptat amb la col·laboració de
milers d'internautes, entitats i, fins i tot, administracions. Les
accions per aconseguir una versió en català d'aquest popular programa
han anat des d'una piulada massiva pel Twitter en català, que va ser
trending topic mundial el passat setembre, fins a una recollida de
signatures, passant per les cartes enviades a la seu internacional de la
companyia per part d'entitats civils i administracions catalanes per
demanar una versió en català de la xarxa social.
M'he proposat parlar d'una notícia que no hauria de ser notícia, però de
moment és notícia. Intentaré explicar-me: recentment ens ha arribat la
bona nova que l'empresa Grupo Batlle, SA, dedicada a la producció,
selecció i venda de llavors entre d'altres, comença a etiquetar algun
dels seus productes en català. Aquesta és la notícia? Doncs sí, aquí,
ara per ara, això és notícia. També hem de dir, però, que aquesta
empresa, amb oficina principal a Molins de Rei i centre de producció a
Bell-Lloc (Lleida), encara no té el seu web també en català. Això últim
no seria notícia.
Ja hi tornem a ser. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s'ha
pronunciat en contra que el català, com a llengua pròpia del país,
tingui el lloc que li correspon en les seves institucions i a l'escola.
Aquest pronunciament i els que, amb tota seguretat, s'esdevindran, tenen
el seu origen en la sentència del Tribunal Constitucional contra
l'Estatut. No ens ha sorprès. Ja vam constatar, fa dos anys, que
l'esmentada sentència obria la porta a la judicialització dels temes
lingüístics i vam advertir, també, dels perills que aquesta situació
comportava.
"No pot ser que a l'any 2012 el
català encara sigui una llengua amb greus mancances d'ús, i tot plegat
per una sèrie d'estigmes (marques) dels quals no hem sabut
desempallegar-nos"
Ara fa uns dies Joaquim Maria Puyal va rebre el premi de "el català de
l'any", atorgat per El Periódico. Va ser un altre reconeixement a una
llarga i sòlida trajectòria com a periodista. És un exemple de com la
feina ben feta, amb rigor i esperit de superació, esdevé un referent per
al país. Amb la seva tasca ha contribuït a normalitzar l'ús social de
la llengua catalana en un àmbit tan important com és el de les
retransmissions esportives i en el món de l ‘esport. A través del seu
exemple ha creat escola de manera pràctica, amb fets i paraules, que han
fet evolucionar qualitativament la llengua i els usos lingüístics.
Aquesta setmana Salvador Cardús deia en un article
al diari Ara, que en una Catalunya sobirana caldria garantir la doble
nacionalitat als nascuts fora del territori i, com és habitual en altres
països, oferir-la als seus fills a la majoria d'edat.
L'estrena a les xarxes socials i als mitjans de comunicació del Muralmob
per la llengua és un granet de sorra més d'una acció col·lectiva i
participativa on la llengua catalana n'és la protagonista. Centenars de
desitjos anònims, plens de contingut, s'han enlairat a favor del català.
El passat dissabte 5 de maig es va celebrar la cloenda de l'Any de la
Paraula Viva, un any a través del qual l'Institut d'Estudis Catalans ha
volgut celebrar el centenari de la seva fundació. Ho ha fet des del
títol d'uns mots que al·ludeixen al poeta modernista Joan Maragall,
defensor de la paraula espontània i viva, i del qual també al llarg del
2011 s'ha recordat l'extensa i vigent obra amb motiu del centenari de la
seva mort. Tot el seguit d'activitats que l'IEC ha realitzat al llarg
d'aquests dotze mesos s'han escampat arreu del domini lingüístic de la
llengua catalana, cosa que ha mantingut viva i gairebé espontània la
consciència de la unitat lingüística de la nostra llengua. Una llengua
que des dels discursos oficials de l'IEC ha estat lloada i honrada,
advertida i aconsellada, estimada i projectada, però no pas anomenada
"llengua comuna" des de la dimensió sociolingüística que avui dia la
nostra societat i la nostra associació atribueix a tal concepte.
Únicament en un moment de l'acte, Isidor Marí, amb gran encert, es va
referir a la vessant "dialectal" i/o "geogràfica" que també té. Perquè
la varietat estàndard d'un idioma, sense la qual no podria sostenir-se
l'equilibri entre l'enriquiment de la diversitat dialectal i la
necessitat de mantenir una varietat unificada, també respon al
qualificatiu de varietat "comuna" de la llengua i, si economitzem
paraules, s'iguala al nominatiu de "llengua comuna" únicament, com ja he
dit, en una de les seves dimensions semàntiques més parcials.
