No els deixem sols. Fem pinya!!

La Plataforma per la Llengua és una organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana a tot l'àmbit lingüístic. No podem assistir indiferents al desmantellament de la política lingüística que porta a terme el PP a les Illes Balears.

A les Illes, el malson va començar el 16 de març quan es va aprovar el projecte de modificació de la funció pública. El català passava de ser un requisit per obtenir una plaça amb sou públic a ser, només, un mèrit. I el malson continua. El PP, allà on governa, aplica implacablement el seu projecte lingüístic, que a Catalunya coneixem molt bé. L'objectiu de la seva política lingüística en els territoris amb llengua pròpia és aconseguir que aquesta tingui un caràcter secundari i prescindible.

Demanar la legalitat per als peatges però no pas per a la llengua

Arran de la polèmica dels peatges, hem sentit les declaracions del conseller Felip Puig i del portaveu del govern Francesc Homs. Tots dos, malgrat expressar que entenen les raons de la protesta, al·leguen el principi de legalitat, pel qual si hi ha denúncies hauran d'aplicar les multes. Puig deia a TV3: ‘Si Abertis ens tramita un expedient sancionador, l'haurem d'estudiar i aplicar, i les multes poden arribar a un màxim de cent euros'. Francesc Homs insistia en el mateix sentit.

Per molts anys, valencians!

Aquest 14 de maig se celebra l'efemèride de l'aparició d'un llibre revolucionari: Nosaltres els valencians, de Joan Fuster. En el marc d'uns països normals, això seria data assenyalada per festejar l'aparició de l'obra que articulava ideològicament, no ja la constatació d'un passat comú, sinó el repte d'un futur compartit assolit. Als nostres, de països, això segueix sent el que dèiem, un repte, perquè l'acumulativa de contencions obliga a reformular les estratègies per alimentar aquesta pertinença comuna.

El català a l’empresa: un mercat d’oportunitats

Més de trenta anys després de la recuperació de les llibertats democràtiques, la llengua catalana ha fet passos endavant en el camí cap a la normalització en àmbits com l'educació, els mitjans de comunicació, les institucions públiques o la toponímia. Tot i així, en altres àmbits, l'ús del català continua molt lluny de la normalitat. El món de l'empresa n'és un, malgrat que en els darrers anys s'hagi produït un augment de l'ús del català.

Un nou manual sobre les bones pràctiques a l’empresa amb relació al català

El dia 15 de maig a les 7 del vespre, al Cercle d'Economia del carrer Provença 298 de Barcelona, es presenta el Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a l'empresa. A l'empresa en català. Aquest llibret, elaborat per la Plataforma per la Llengua, vol ser una eina útil per a les empreses per tal d'actuar amb responsabilitat davant el client en relació a la llengua. En 52 pàgines s'explica la normativa vigent als diversos territoris de parla catalana i es fan propostes de bones pràctiques per àmbits. Així, hi ha capítols sobre atenció oral i escrita, etiquetatge, catàlegs, megafonia, publicitat, retolació, webs, contractes, factures, relacions internes a l'empresa,etc. La publicació s'acompanya de capítols explicatius sobre la importància del mercat català, les raons per fer-lo servir, com cal aplicar la normativa, què fer davant les actituds reticents al seu ús... i altres dubtes que l'empresa es pot plantejar a l'hora de fer una bona pràctica.

Sobre una immersió que no és ben bé immersió

Ja fa dies que va passar la polèmica de la immersió lingüística a les escoles de Catalunya. Un foc d'encenalls com tants d'altres, però que va fent el seu camí. Uns diuen que no passa res i que plantaran cara, però d'altres, els que tenen el poder i les lleis, diuen una altra cosa. Ara hi hagut un canvi de govern a Madrid i, com sempre, haurem de veure d'on bufa el vent per veure què li tocarà aguantar al català. A les Balears van maldades i al País Valencià, com sempre, vaja, anar resistint. Ja ho diuen, que de ponent ni vent ni gent; curiosament els portuguesos tenen una dita semblant: "De Espanha nem bom vento, nem bom casamento". L'ús del castellà no queda supeditat al govern de torn de Madrid, hi ha coses amb les quals no s'hi juga, però als Països Catalans, s'hi juga massa amb la llengua.

Els mites de la immersió lingüística

El dimarts 8 de maig els directors i directores dels centres educatius de Santa Coloma de Gramenet, on al curs 1982/83 es va començar a aplicar el Programa d'Immersió Lingüística (PIL) en un total de 13 aules, es van aplegar a la biblioteca de Singuerlín per refermar el seu compromís per un model d'escola catalana i en català en un acte organitzat per la Plataforma per la Llengua.

El model suís?

La setmana passada vàrem tenir ocasió de conèixer de primera mà la greu situació que es viu a les Illes Balears. Durant una visita que vam fer a Palma ens vam reunir amb l'Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua. També vam tenir una trobada amb Jubilats per Mallorca, als quals vam tornar a fer arribar el nostre suport, que ens van explicar la vaga de fam que van realitzar per denunciar la situació que viu la llengua catalana amb el govern de José Ramón Bauzá. La situació a les Illes és molt delicada. Les mesures iniciades pel nou govern segueixen un guió amb uns objectius ben clars. En primer lloc, abordar els mitjans de comunicació, amb el tancament de la ràdio televisió de Mallorca ha desaparegut l'únic canal exclusivament en català.

El Raval també parla tagàlog

El Raval és en l'actualitat el barri més multicultural de tot Barcelona, on només de la directa observació dels seus carrers ens adonem de la diversitat multicultural i ètnica que s'hi dóna.

Immuk kimittuneq akuutissaqanngitsoq

El grenlandès és la llengua pròpia de Grenlàndia i oficial junt amb el danès. És una llengua que pertany a la família esquimoaleuta, la qual quedaria englobada dins d'una macrofamília anomenada euroasiàtica (Ruhlen, 1994). El grenlandès o kalaallisut és una llengua aglutinant, això fa que tingui unes paraules molt llargues (caldria aclarir, no pas ara, què entenem per paraula). Les llengües aglutinants les paraules són formades per diversos morfemes, els quals els correspon un significat fàcilment identificable i desglossable. Per a aquells més entesos, puc dir-vos que el grenlandès és una llengua de tipus ergativa, o sigui, que posa una marca a l'agent d'una oració transitiva, i tracta de la mateixa manera l'argument d'una oració intransitiva i el pacient d'una oració transitiva. A més, és una llengua emparentada amb les llengües del nord del Canadà, com ara l'inuit.