Notícies ← Altres notícies

La Plataforma per la Llengua denuncia en un informe 40 casos greus de discriminació lingüística a les administracions públiques ocorreguts els darrers anys

La Plataforma per la Llengua ha presentat avui als Lluïsos de Gràcia un informe en què es descriuen 40 casos de ciutadans i ciutadanes dels territoris de parla catalana que han estat discriminats per les administracions públiques per utilitzar el català. L'informe, "En espanyol o nada". 40 casos greus de discriminació lingüística a les administracions públiques, que ha estat elaborat amb la col·laboració de la Fundació Catalunya, posa de manifest que els ciutadans dels territoris de parla catalana no tenen garantits els drets lingüístics reconeguts en l'ordenament jurídic, i, per altra banda, també demostra que encara hi ha ciutadans que s'arrisquen a ser discriminats, vexats i, fins i tot, agredits físicament per utilitzar el català davant les instàncies públiques. Descarrega't l'informe a: https://www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/116

Els casos esmentats han estat recollits a través de les queixes ciutadanes que han arribat a la Plataforma per la Llengua i a d'altres entitats de defensa de la llengua i cultura catalanes i també mitjançant una cerca als mitjans de comunicació. L'informe recull 40 casos ocorreguts entre 2007 i els quatres primers mesos de 2013. Tot i així, cal remarcar que una part molt important d'aquest tipus de discriminacions i vexacions per motius lingüístics no són denunciades o en cas que ho siguin són majoritàriament desestimades per les autoritats judicials. Així doncs, si no es posen en coneixement de les entitats de defensa de la llengua i els drets civils o algun mitjà de comunicació se'n fa ressò, passen totalment desapercebudes per la gran majoria de la població.

L'informe recull cada cas en una fitxa informativa en què es detalla informació sobre la discriminació (data, administració implicada, organisme o institució infractora, comarca, territori), juntament amb una descripció del cas i la font de la informació. Alguns dels casos han succeït en l'àmbit de la justícia, com ara el cas d'una parella catalana resident a Madrid que es va desplaçar expressament a Badalona per celebrar el casament en català. Malgrat haver-ho fet constar, el jutge s'hi va negar i els va amenaçar d'ajornar el casament. Posteriorment, es va comprovar que el jutge havia acreditat el català com a mèrit per la plaça judicial que ocupava. Altres casos pertanyen al món educatiu, com el de dos alumnes de Reus que van ser insultats i marginats per una professora en un curs subvencionat per la Generalitat de Catalunya. També hi ha casos referents a l'àmbit sanitari. Es recull el cas d'un veí d'Inca que no només no va voler ser atès per una doctora per parlar en català, sinó que també va ser expulsat del centre sanitari pel mateix motiu. O també s'esmenta el cas d'una malalta de 80 anys d'Alcoi que va trigar hores a ser recollida per una ambulància perquè els treballadors dels serveis d'urgències no entenien el català.

Tot i així, són els funcionaris dels cossos de seguretat de l'estat, concretament els agents de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, els que concentren un major nombre de casos de discriminació lingüística. Concretament, en 25 dels 40 casos esmentats en l'informe hi estan involucrats. A més, en els 6 casos en què la discriminació ha acabat amb l'agressió física de la víctima hi havia implicats agents d'aquests cossos de seguretat de l'Estat.

L'anàlisi dels 40 casos recollits a l'informe mostra que aquest tipus de discriminacions no resten circumscrites a un territori en concret, sinó que es produeixen en els tres principals territoris de parla catalana sota sobirania espanyola: 19 a Catalunya, 11 al País Valencià i 10 a les Illes Balears. També val la pena destacar que més del 80% de les vulneracions dels drets lingüístics s'han produït en organismes i institucions dependents de l'administració central de l'Estat o que durant l'any 2012 hi ha hagut un notable augment de les discriminacions lingüístiques arribades a les entitats de defensa de la llengua o aparegudes als mitjans de comunicació.

La Plataforma per la Llengua desitja que aquest informe serveixi per conscienciar l'opinió publica i els responsables polítics sobre aquesta problemàtica que pateixen els ciutadans dels territoris de parla catalana per exercir els drets lingüístics reconeguts en l'ordenament jurídic. En aquest sentit, a través d'un diputat català del Congrés de Diputats, s'ha fet arribar aquest informe a les màximes autoritats del Ministeri d'Interior espanyol. També s'estudia denunciar tot aquest seguit de vulneracions dels drets civils i lingüístics al Consell d'Europa, a la Unió Europea i a les institucions internacionals que es considerin oportunes. De manera complementària, l'entitat referma el seu compromís amb totes les víctimes que han patit discriminacions lingüístiques a les administracions públiques, a qui ofereix assessorament legal i suport civil.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin