Notícies ← Altres notícies

Els negocis per Internet, les empreses de serveis i l’administració, els sectors amb més queixes per discriminacions lingüístiques

El nombre de discriminacions lingüístiques en el sector emergent dels negocis a Internet (botigues virtuals, empreses de reserves o portals d'intercanvi d'informació) ha augmentat de manera important durant el darrer any, segons l'informe de queixes lingüístiques rebudes el 2014 a la Plataforma per la Llengua. El nombre de queixes a empreses d'aquest sector se situa aquest darrer any en un 11,6% del total de 336 reclamacions gestionades els darrers dotze mesos per l'ONG del català. En concret, TripAdvisor és l'empresa que ha rebut més queixes, totes per la seva negativa a publicar comentaris en català.

Les empreses de serveis (17,9%) i les Administracions i organismes públics (16,4%) són, com cada any des que es realitza aquest informe, els sectors dels quals s'han rebut més queixes. El sector dels negocis a Internet se situa així en tercera posició (11,6%). L'ONG del català creu que la irrupció d'empreses d'aquest sector és una oportunitat per arribar al públic que consumeix productes i serveis en català que, en alguns casos, s'està deixant escapar. L'organització va rebre el 2014, 336 queixes lingüístiques sobre dèficits en l'ús del català i vulneració dels drets lingüístics dels consumidors i ciutadans.

Pel que fa a les empreses, a més de la ja esmentada TripAdvisor (10 queixes), destaquen pel seu nombre de queixes l'empresa de telefonia Movistar (8), les entitats financeres Banc de Sabadell (7), Caixabank (5) i ING Direct (5), seguides de la cadena de restaurants Burger King (4) i la constructora Dragados (4).

A més d'aquestes empreses, moltes administracions i organismes públics destaquen pel seu nombre de queixes. És el cas de l'Ajuntament de Barcelona (que n'acumula 7, repartides en diverses àrees i organismes locals), el ministeri de Foment (7) per la marginació del català en transports i infraestructures i l'Administració de Justícia (6) per deficiències en l'ús del català en tràmits judicials o en els registres civils. A continuació s'hi situen administracions com ara l'Agència tributària espanyola (5), el Departament d'Ensenyament de la Generalitat (5) o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (4).

De totes les administracions, L'Administració central espanyola (50,9%) ha destacat per sobre de les administracions autonòmiques catalana (27,3%) i balear (3,6%) i de l'Administració local (18,2%). Més de la meitat de les queixes a les Administracions fan referència a vulneracions dels drets lingüístics dels parlants. En el cas de les vulneracions en l'atenció oral i escrita, cal reiterar que és necessari vetllar per la competència lingüística dels treballadors públics i sensibilitzar-los per atendre la ciutadania sense que la llengua triada suposi un impediment.

Si agrupem les reclamacions per motius, les deficiències en l'ús del català en l'atenció oral i escrita (29,8%) han tornat a ser el 2014 la motivació més freqüent de les queixes. Just darrere, s'han situat la publicitat (21,7%), la retolació comercial (14,6%) i els serveis web (14,3%), que han superat  l'etiquetatge (10,4%) que havia tingut un paper més preeminent en anteriors edicions de l'informe.

Aquesta és la quarta edició de l'informe que fa públic la Plataforma per la Llengua sobre el seu servei de queixes, consultes i denúncies lingüístiques. Les actuacions que s'han dut a terme arran de la gestió de les queixes de tots aquests anys han contribuït que algunes empreses modifiquessin els usos lingüístics per garantir els drets dels parlants. És el cas de la incorporació del català als webs de les empreses Fotocasa i Nespresso. Altres empreses, com les cadenes de supermercats Dia i Alcampo, s'han compromès a usar el català en els webs en un futur proper.

Tot i aquests èxits, l'ONG del català considera preocupants les deficiències d'ús de la llengua catalana que demostren les queixes rebudes. També troba particularment greus les vulneracions a les administracions públiques, on els drets dels parlants teòricament estan més emparats per la llei. S'han recollit algunes queixes sobre no actuació de l'administració davant denúncies per infraccions. La Plataforma per la Llengua troba especialment important que s'estableixin mecanismes per fer complir lleis que garanteixen els drets lingüístics.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin