Notícies ← Altres notícies

La independència és l'única sortida possible per aconseguir una pràctica lingüística amb uns mínims democràtics

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest migdia en un document, a mena de llibre blanc, les balances o les diferències de tractament que reben el català i castellà per part de l'Estat, les polítiques que se'n deriven i quina repercussió tenen sobre el territori i el ciutadà.

L'acte, presentat per l'autor de l'informe Bernat Gasull, membre de l'equip tècnic de La Plataforma per la Llengua, ha estat acompanyat per Francesc Marco, membre de l'executiva de l'entitat i representant les dues formacions polítiques que defensen l'Estat propi en les eleccions plebiscitàries del proper 27 de setembre, Teresa Vallverdú, de la llista del Junts pel Sí, número 9 de Tarragona, i Julià de Jòdar, número 7 de la llista de la CUP, ja que la Plataforma per la Llengua considera que la independència és l'única sortida per tal d'aconseguir la normalitat del català a Catalunya.

L'acte ha comptat amb diferents personalitats del món de la política i d'entitats civils com ara Titón Laïlla de Demócrates, Monserrat Gimeno d'Òmnium Cultural, Àngels Ponsa de Convergència Democràtica de Catalunya, Marc Monràs de la Fundació Vincle, Marta Xirinachs subdirectora de Política Lingüística, Joan Ramon Soler, de la Fundació Catalunya, i Ruth Carandell de Juristes per la Llengua.

LES BALANCES LINGÜÍSTIQUES, el greuge de tenir un estat en contra

De l'informe se n'extreu que l'estat espanyol és un territori fortament plurilingüe però té una política poc neutra en relació a altres països comparables com Suïssa, Bèlgica o Finlàndia. El principi constitucional ja afavoreix, des dels seus inicis, una de les identitats lingüístiques per sobre de les altres: la de llengua castellana. Aquest document pretén avaluar, a grans trets i mitjançant 133 aspectes importants en l'activitat lingüística de l'Estat, el grau d'aquesta parcialitat en el funcionament estructural. Sempre prenent com a referència de comparació només les llengües castellana i catalana. L'ONG per la llengua ha aplegat aquests aspectes en els següents àmbits:

1)Els fonaments lingüístics de l'Estat

2)La imatge institucional de l'Estat, les relacions amb el ciutadà i els usos al territori         

3)Les empreses públiques

4)La Unió Europea i la projecció internacional 

5)La identificació personal dels ciutadans           

6)L'ensenyament

7)La justícia 

8)Els mitjans de comunicació        

9)Empresa i consum.

La Plataforma per la Llengua denuncia, una vegada més, l'anomalia lingüística de l'estat espanyol que s'allunya clarament de la resta de democràcies avançades del nostre entorn amb llengües pròpies de dimensions, percentatge de parlants i vitalitat similar o inferior que el català. A més a més, les estructures estatals estan pensades i es desenvolupen clarament per afavorir i protegir el fet identitari de matriu de llengua castellana, fent que les diferències legals i de tractament entre ambdues llengües sigui abismal. D'altra banda, l'ONG del català constata que no hi ha ni hi ha hagut una voluntat des dels successius governs espanyols ni de l'oposició de canviar realment aquesta situació.

Ara com ara, la no-separació d'Espanya implica que els drets de les persones, inclosos els lingüístics, estan supeditats als sentiments identitaris de pertinença a Espanya, cosa que no hauria de succeir en una societat moderna i democràtica on els valors i els drets dels ciutadans haurien d'estar per sobre de criteris nacionalistes, patriòtics o identitaris.

La Plataforma per la llengua considera que l'únic camí per aconseguir una pràctica lingüística democràtica a Catalunya és la independència. En l'àmbit lingüístic, la independència de Catalunya no només esdevé una eina per avançar vers la normalitat en el reconeixement del català, sinó que es fa imprescindible si es vol garantir uns mínims de drets de les persones d'acord amb els estàndards dels països democràticament avançats.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin