Notícies ← Altres notícies

El ple reconeixement del català a Espanya encara és més difícil que aconseguir el referèndum d’autodeterminació

La Plataforma per la Llengua va enviar abans de l'inici de la campanya electoral una carta en català i en castellà a les quatre candidatures d'àmbit estatal per saber el posicionament davant la possibilitat de reconèixer el català com a llengua oficial de l'Estat en una hipotètica reforma de la Constitució.

En la carta, el president de l'entitat, Òscar Escuder, recordava als partits que Espanya "és una excepció internacional en el context dels països de tradició democràtica i, per descomptat, dins d'Europa", ja que és l'únic estat "que no ha reconegut una llengua amb tants parlants com té el català com a plenament oficial a l'Estat". La carta posava en context que països com Suïssa, Bèlgica, el Canadà o Finlàndia no tenen una llengua privilegiada respecte de les altres com passa a Espanya amb el castellà i es denunciava el caràcter excepcional de l'Estat espanyol, que no és una democràcia lingüística de debò.

L'entitat vol agrair la bona disposició mostrada pel Partit Popular, únic partit que ha respost directament la carta inicial. També vol agrair a l'equip de comunicació d'En Comú Podem i del seu diputat per Lleida Jaume Moya l'interès d'informar la nostra entitat des de Catalunya. La carta s'ha tramès per correu postal i electrònic. S'hi ha insistit amb altres correus electrònics, per les xarxes socials i per via telefònica i fins i tot en algun cas s'ha lliurat en mà (com el PSOE a través del PSC). Totes quatre candidatures n'han confirmat la recepció.

A continuació exposem breument les propostes que els partits han expressat en les respostes i/o en els programes:

  • El Partit Popular ha afirmat en la resposta a la carta que la situació jurídica actual ja "reconeix i empara la riquesa que representen les singularitats territorials i culturals dins d'una gran Nació" i que "mai les llengües i trets propis de la diversitat espanyola estigueren tan protegits per l'ordenament jurídic i constitucional". Tant en la resposta com en el seu programa el partit parla contínuament del castellà com a nuestra lengua, en singular.
  • El PSOE, que no ha respost la carta, proposa una reforma constitucional per millorar el règim de cooficialitat de les llengües espanyoles i garantir la llibertat d'ús "en els territoris de les respectives comunitats". També proposa l'impuls d'una llei de llengües com la que va proposar al Senat l'any 2013. Les propostes són poc concretes i no superen l'àmbit del reconeixement regional restringit per al català.
  • La candidatura Unidos Podemos té diversos programes electorals de referència (Podemos, Esquerra Unida, En Comú Podem, A la Valenciana...) i no ha establert un programa comú sobre llengua. La proposta de la formació més gran, Podemos, és la mateixa que la que va fer el 20 de desembre i no qüestiona el model lingüístic constitucional amb el castellà com a única llengua oficial de l'Estat. El candidat d'En Comú Podem per Lleida, Jaume Moya, ha informat la Plataforma per la Llengua que la formació a Catalunya sí que inclou el règim de cooficialitat i que, en l'àmbit estatal, la candidatura Unidos Podemos defensarà "l'ús i la preservació de totes les llengües pròpies de l'Estat en una llei de llengües", cosa que no inclou una reforma constitucional que iguali el català amb el castellà.
  • Ciutadans, que tampoc no ha respost la missiva, no porta al programa cap canvi en matèria de llengües més enllà d'una reforma de les agències exteriors de l'Estat. En l'apartat d'educació, el programa es basa en el règim d'oficialitat actual i proposa models d'educació bilingüe, trilingüe o quadrilingüe, però sense qüestionar la situació actual de desigualtat entre llengües que privilegia el castellà i arracona el català.

L'ONG del català va elaborar per a les eleccions del passat 20 de desembre un quadre comparatiu amb les propostes sobre llengües de les cinc candidatures d'àmbit estatal i va constatar que només Esquerra Unida proposava un model lingüístic democràtic per a  Espanya. Amb el pas de cinc candidatures d'àmbit estatal a quatre, assolir un model com el de Bèlgica, Suïssa, Finlàndia o el Canadà és encara més difícil que al desembre ja que ara cap de les quatre candidatures d'àmbit estatal aposta per un model equiparable a la resta de democràcies consolidades en països plurilingües.

En una campanya on es discuteix la viabilitat d'un referèndum d'autodeterminació per a Catalunya acordat amb l'Estat, la Plataforma per la Llengua vol remarcar que és encara més complicat assolir una alternativa de model lingüístic democràtic dins d'Espanya. Si bé el referèndum només el defensa una de les quatre forces d'àmbit estatal (cosa que fa que perilli en posteriors pactes), l'oficialitat del català com a llengua de l'Estat i de la Unió Europea no és al programa de cap de les quatre forces, i això fa impossible que del 26 de juny en surtin unes Corts espanyoles que impulsin l'oficialitat de la nostra llengua a l'Estat i a la Unió Europea, és a dir, que reconeguin el català al mateix nivell que tenen la resta de llengües europees de dimensions similars.

L'oficialitat del català com a llengua de l'Estat, més enllà de l'equiparació legal amb la resta de llengües comparables europees, comportaria, entre d'altres aspectes, l'eliminació del deure únic constitucional de saber una llengua; que es pugui accedir a la nacionalitat espanyola només sabent català; que el català representi la imatge institucional, de projecció internacional i d'identificació personal del ciutadà i com a referent cultural espanyol en les mateixes condicions que el castellà; que es reformin els milers de disposicions que obliguen l'ús únic del castellà, o que el català sigui llengua oficial de la Unió Europea al mateix nivell que ho és el castellà com a llengua d'Espanya. També aconseguiria revertir situacions de manca de reconeixement de les institucions autonòmiques (com en el cas de la Franja). Malauradament, però, en aquesta legislatura l'Estat espanyol no emprendrà el rumb a la democratització i no farà oficial de l'Estat el català. En aquest sentit, l'ONG del català creu que, per als territoris de parla catalana, avançar cap a un estat propi és l'únic camí que garanteix poder triar un model lingüístic propi que iguali els drets de la nostra comunitat lingüística amb la resta de comunitats lingüístiques mitjanes d'Europa.   

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin