Notícies ← Altres notícies

La «cigala de Mozambique» i el «pez conejo», peixos sense nom en català

16 noves normes imposen el castellà des de l'inici de 2017.

Durant el primer trimestre d'aquest any 16 noves normes imposen el castellà o exclouen el català als territoris de parla catalana de l'Estat espanyol, principalment en els àmbits privats i del comerç. D'aquestes 16 normes, 10 han estat aprovades directament per les institucions espanyoles i 6 provenen d'organismes europeus, si bé les regles europees només exclouen el català i imposen el castellà perquè l'Estat espanyol veta l'oficialitat del català tant en el pla intern com en el comunitari. Aquestes conclusions es desprenen de l'anàlisi diària del BOE que ha fet la Plataforma per la Llengua i que, a partir d'aquest any, publicarà les seves conclusions de manera trimestral.

D'entre les noves normatives aprovades directament per l'executiu d'Espanya, en destaquen les següents:

1.      A la llista de denominacions per comercialitzar les diferents classes de peix, el Ministeri d'Agricultura s'ha preocupat perquè el llistat de productes hi sigui només en castellà. Això fa que peixos com el «pez conejo», la «cigala de Mozambique» i la «catalufa pintada» només es poden comercialitzar en aquesta llengua. Posteriorment, les comunitats autònomes poden afegir les denominacions pròpies que considerin, si ho volen fer, en altres llengües. Molts dels noms castellans de la llista han estat inventats o desenvolupats expressament per l'administració espanyola, fet que fa evident el tracte desigual que reben les diferents llengües parlades a l'Estat.

2.      S'obliga les empreses a fer en llengua castellana les sol·licituds  de subvenció per a la contractació de joves en el marc del programa de Garantia Juvenil, i a presentar els documents necessaris en aquest idioma, de manera que només cobrarà qui escrigui en castellà.

3.      Es determina la imposició d'escriure en castellà la tesi doctoral si es vol aspirar a ser premiat per la «Delegación del Gobierno para la Violencia de Género»  o que només puguin ser objecte de beca en diferents programes universitaris patrocinats pel sector públic aquells estrangers que dominin «el idioma español», sense cap consideració per la realitat lingüística de l'Estat.

Al marge d'aquests casos, el primer trimestre de 2017 la Plataforma per la Llengua va detectar un increment relatiu de les imposicions en el marc de la iniciativa privada, sector a què van dirigides gairebé dues terceres parts de les normes impositives del castellà, que són de compliment pels ciutadans que tant tenen el castellà com a llengua primera com aquells que no el tenen, tant als territoris on el castellà és llengua pròpia com en aquells on no ho és.

Des que el 2014 la Plataforma per la Llengua va començar a recollir la normativa que aprova el govern de l'estat ha detectat un total de 243 lleis, resolucions, ordres ministerials i reials decrets que situen el castellà en una situació de privilegi que no comparteix amb la resta de llengües de l'Estat. A les 10 noves normes impositives aprovades directament per l'Estat aquest trimestre (vegeu document annex amb les 16 normes estatals i europees) hi hem de sumar les 62 de 2016 que queden recollides en un informe publicat recentment per l'ONG del català, les 101 de 2015 (vegeu «Novetats legislatives en matèria lingüística aprovades el 2015 que afecten els territoris de parla catalana») i les 70 de 2014 (vegeu «Novetats legislatives en matèria lingüística aprovades el 2014 que afecten Catalunya»).

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram