Notícies ← Altres notícies

Un ‘sí’ l’1 d’octubre és l’única manera de tenir un estat a favor de la llengua

La Plataforma per la Llengua engega la campanya "Un Estat a Favor" pel sí al referèndum apel·lant als arguments lingüístics. 

Que la llengua catalana i els drets dels catalanoparlants estiguin plenament garantits en el futur només es pot aconseguir amb un estat propi per a Catalunya. Així ho considera la Plataforma per la Llengua, que desplega els arguments lingüístics a través de la campanya #Unestatafavor. L'entitat, que forma part del col·lectiu que farà la campanya unitària pel sí al referèndum, mostra els arguments pels quals, un cop s'ha constatat que l'Estat espanyol margina i discrimina el català sistemàticament, Catalunya necessita un estat independent dins d'Europa. Pretén conscienciar la ciutadania, doncs, que perquè el català sigui necessari cal votar el dia 1 d'octubre.

UnEstatAFavor.cat

La campanya de l'ONG del català girarà entorn del web www.unestatafavor.cat, on es poden trobar els missatges en format d'imatges i vídeos que criden a votar l'1 d'octubre. Entre aquests missatges destaquen que la independència serà un pas important per aconseguir que el català sigui reconegut internacionalment com a llengua oficial a Europa, que s'impulsarà la presència del català als mitjans de comunicació i que tota la normativa garantirà el dret de ser atès en català. La República Catalana també suposarà tenir un estat que garantirà la igualtat d'oportunitats a tothom, amb una escola integradora i un respecte per a totes les llengües parlades al país

Els motius pel 'sí': les balances lingüístiques

L'ONG del català considera que l'Estat espanyol constitueix una anomalia dins el context de la Unió Europea i dels països de tradició democràtica homologable al món occidental, tal com posa en evidència un dels darrers estudis publicats per l'entitat, les Balances lingüístiques 2017. És l'únic d'aquests estats que no ha reconegut una llengua pròpia de les dimensions i la vitalitat del català com a llengua oficial d'estat al mateix nivell que qualsevol altra, en aquest cas el castellà. Quant a la Unió Europea, és també l'únic estat que s'ha negat de manera sistemàtica a demanar l'oficialitat a Europa d'una llengua pròpia de les característiques del català quant a fortalesa i nombre de parlants. No hi ha cap altre cas com el d'Espanya per a una comunitat lingüística de la mida de la catalana. En la resta de casos, o bé hi ha hagut un trencament territorial que ha permès d'administrar i reconèixer plenament els drets lingüístics dels ciutadans a través de la constitució d'un estat nou o bé hi ha hagut una modificació constitucional per equiparar la llengua tradicionalment discriminada al mateix nivell que l'altra. Aquest darrer cas és el de Bèlgica, Suïssa, Finlàndia o el Canadà.

A priori seria possible que la llengua catalana assolís la condició de llengua oficial de la Unió Europea. Tanmateix, la pràctica real i històrica ens demostra que, ara com ara, i en les perspectives a termini curt, mitjà i probablement fins i tot llarg, no és possible d'arribar a l'equiparació de drets entre els ciutadans de llengua catalana i els de llengua castellana dins del marc espanyol. La Plataforma per la Llengua considera que l'únic camí per aconseguir una pràctica lingüística democràtica, si més no en una part del territori, és la independència. En l'àmbit lingüístic, la independència de Catalunya no solament esdevé una eina per avançar cap a la normalitat en el reconeixement del català, sinó que es fa imprescindible si es volen garantir uns mínims dels drets de les persones, d'acord amb els estàndards dels països democràticament avançats. A més, aquesta sobirania pot ajudar a fer que el català rebi un impuls en altres territoris de parla catalana com el País Valencià i les Illes Balears.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin