Notícies ← Altres notícies

Xavi Sarrià (Obrint Pas) actuarà a Sabadell en el marc del Pla d’Actuació Lingüística Integral de la zona sud que promou la Plataforma per la Llengua

 L'ONG del català està desenvolupant un pla per a acostar la llengua catalana als àmbits comercial, educatiu, de culte, sanitari, i d'oci i lleure del districte 6è de Sabadell.

La Plataforma per la Llengua organitzarà el proper 22 de desembre un macroconcert a Sabadell que tindrà en Xavi Sarrià, cantant d'Obrint Pas, com a cap de cartell per a celebrar el bon desenvolupament del Pla d'Actuació Lingüística Integral que l'entitat porta a terme al districte 6è d'aquesta ciutat. Aquesta actuació culminarà una tarda de festa en català a la plaça de Picasso del barri, que porta per títol "Fes-te del sud!".

La festa servirà per a "demostrar que el català pot ser una llengua plenament normal en els actes lúdics i en l'oci nocturn, que és possible anar de festa en català i gaudir-ne al màxim", segons ha dit la vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua, Mireia Plana.

L'esdeveniment "Fes-te del sud!" començarà a les cinc de la tarda amb tallers, batucada a càrrec dels Sentinelles d'Arkëmis, espectacle de foc amb les Bruixes del Nord, parades de menjar i begudes i espais per a algunes de les entitats del barri. A les nou del vespre actuarà el conjunt Senyor Oca, guanyador del 17è concurs Sona9, i finalment serà el torn de Xavi Sarrià, que després de la seva carrera amb Obrint Pas, presentarà el primer disc en solitari.

Pla d'Actuació Lingüística Integral

La Plataforma per la Llengua ha posat en marxa des de l'estiu un Pla d'Actuació Lingüística Integral que afecta el districte 6è de Sabadell, el que es troba més al sud de la ciutat. Aquest projecte, impulsat per l'ONG del català i que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Sabadell, pretén donar a conèixer la llengua catalana en els diferents espais públics i lúdics del barri, especialment en els llocs on acudeixen persones d'origen nouvingut i no catalanoparlants.

El Pla es desenvolupa en cooperació amb les entitats socials i culturals del barri, les diferents comunitats religioses, agents educatius, socials i sanitaris, i establiments comercials. Els objectius principals són que el català esdevingui una eina d'arrelament i cohesió social, i conscienciar els diferents col·lectius de la importància de l'ús social del català com a llengua d'oportunitats i participació ciutadana. En definitiva, es busca fer visible el català en els establiments, les institucions i els carrers dels barris del sud de Sabadell, que s'ompliran d'una bona colla d'activitats adreçades a un públic molt divers, seguint els seus interessos, i amb la llengua catalana com a eix vertebrador i cohesionador de la societat.

En aquests primers mesos s'han desenvolupat accions en cinc àmbits de treball per a augmentar el nombre d'establiments que comptin amb presència del català. El Pla vol arribar a persones que, fora de l'àmbit educatiu o d'activitats socials, no usen la llengua catalana.

En l'àmbit comercial s'ha fet un buidatge sobre l'ús del català en els establiments comercials dels quatre barris i hem fet el repartiment de material de vocabulari bàsic. S'han creat grups de conversa en català en els espais de culte, i hem presentat la Guia Salam a la comunitat islàmica en un acte a la Mesquita de l'Associació per la Pau i la Comunicació. Pel que fa a l'àmbit sanitari, hem establert contacte amb el Programa de prescripció social, la Taula del Programa de prescripció social Sabadell Sud de la gent gran i les entitats veïnals i de lleure del districte. També s'han iniciat formacions sobre llengua per al personal sanitari, i s'ha donat assessorament perquè la documentació oficial sigui tota en català.

En l'àmbit educatiu hem organitzat diversos tallers a l'Institut Ribot i Serra, que han permès als alumnes prendre contacte amb al català i també amb altres llengües del nostre país, com el wòlof i l'amazic, al mateix temps que cantaven i jugaven a descobrir l'origen de les paraules catalanes. En aquest centre, s'han creat grups de conversa, com també se n'han iniciat a l'escola Espronceda, l'escola Sallarès i Pla i l'Amadeu Vives i Joaquim Blume.

Finalment, en l'àmbit de l'oci i el lleure ha estat en el que hem organitzat més activitats del Pla. Per a fer tots aquests programes, la Plataforma per la Llengua ha treballat en xarxa amb associacions, entitats i espais, com ara la Ludoteca Margarida Bedós, la Ludo Jove, l'Espai Social La Pedrera i les associacions de veïns dels quatre barris. Les activitats d'oci i lleure que s'han celebrat durant aquests mesos han estat: els tallers de glosa, coaching lingüístic, teatre, rondallaires, jocs i recerca de feina; la participació a les festes majors de la Creu de Barberà i de les Termes, i el Festival "Mescla't"; i els grups de conversa.

Aquest Pla, que ara arriba a l'equador, s'allargarà fins a l'estiu de l'any vinent a través dels àmbits en què vol incidir.

Un diagnòstic lingüístic profund del barri

Per a executar el Pla, la Plataforma per la Llengua va fer prèviament un diagnòstic per a comprovar la salut del català en aquest districte, en què es va detectar que hi ha un poc ús social i comercial del català. L'estudi exposa que el percentatge d'immigració extracomunitària a Sabadell és del 13%, i la població que és nascuda a Espanya és del 20%. En canvi, al districte 6è, en el que s'ha dut a terme el Pla, aquests percentatges són més elevats: un 19% pel que fa als immigrants d'origen extracomunitari, i un 24% quant als que són originaris d'Espanya, respecte d'un 57% de població que és nascuda als Països Catalans, el percentatge més baix de la ciutat. Les nacionalitats més presents al districte 6è són: en primer lloc, l'equatoriana, seguida de la marroquina i la boliviana. Es tracta de quatre barris força joves, excepte el cas de la Creu de Barberà, que va néixer al segle XIX. Tot i aquest fet, tenen una identitat pròpia molt marcada per la lluita veïnal, política i sindical.

La vicepresidenta de l'entitat, Mireia Plana, ha explicat que aquest projecte es va crear a partir de la situació lingüística del districte sud, en què "vam detectar que hi ha un poc ús social i comercial del català al barri" i té com a repte "donar resposta a aquests dèficits lingüístics tot facilitant la incorporació de la llengua catalana als diferents espais on participen persones d'origen nouvingut, conjuntament amb les entitats de referència del barri".

L'alcalde de Sabadell, Maties Serracant, ha agraït a la Plataforma per la Llengua que "hagueu triat aquest districte per a tirar endavant aquest projecte" perquè "no hi ha res a la ciutat que puguem fer sense el suport de les entitats". Serracant ha valorat que "la llengua és un element de transformació de la ciutat i només es pot fer treballant braç a braç amb les persones dels barris".

Aquesta fase de diagnosi, a part de recopilar dades i història sobre el districte, també va consistir a fer trobades amb les entitats i els organismes que hi tenen un paper important, per a explicar-los el Pla, recollir-ne les inquietuds o limitacions respecte de la llengua i l'arrelament dels nouvinguts, obtenir dades i fets sobre la situació sociolingüística, i oferir-los col·laboració amb la Plataforma per la Llengua.

A la roda de premsa de presentació dels primers resultats del Pla d'Actuació Lingüística Integral de la zona sud de Sabadell, també hi han participat el coordinador del Vallès Occidental de la Plataforma per la Llengua, Lluís Duran, la regidora de Cultura de Sabadell, Montserrat Chacon, la coordinadora de l'Espai Social de Sabadell - La Pedrera, Montse Reyes, i el diputat delegat d'Educació de la Diputació de Barcelona, Rafael Homet.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin