Notícies ← Altres notícies

L’estat premia saber maltès i no català per a ser becari a la indústria alimentària a Catalunya

El darrer trimestre de l'any passat suma 31 normes lingüísticament discriminatòries noves i el 2017 tanca amb 93 imposicions lingüístiques de l'espanyol en les normatives que l'Estat ha aprovat.

Els darrers tres mesos de 2017, coincidint amb l'aplicació de l'article 155 sobre les institucions catalanes, el govern espanyol va aprovar 31 normatives que representaven una cascada d'imposicions de la llengua castellana en territoris de l'Estat espanyol on la llengua pròpia és la catalana. Això va significar que la quantitat de lleis discriminatòries dels parlants de català aprovades durant el 2017 s'enfilés fins a la preocupant xifra de 93, quan s'hi sumen també les que aproven les autoritats europees.

De les normatives en qüestió, 18 són d'origen estrictament estatal, mentre que 13 van ser aprovades pel Parlament Europeu o la Comissió Europea. Les disposicions estatals són sempre explícitament impositives del castellà, mentre que de les 13 europees, 6 imposen aquesta llengua perquè és llengua oficial de l'Estat i 7 discriminen el català perquè no és un idioma oficial de les institucions comunitàries. Cal tenir present, però, que totes les normes europees que perjudiquen la llengua catalana es deriven en darrera instància de la negativa de l'Estat i dels seus partits principals de sol·licitar que el català sigui una llengua oficial de la Unió.

Per àmbits, el darrer trimestre de 2017 crida l'atenció la imposició del castellà en la documentació: fins a 27 normes exigeixen aquesta llengua en els tràmits amb les administracions. En altres àmbits, l'impacte és més reduït que altres cops: dues normes estableixen el castellà com un requisit obligatori, una l'imposa en l'etiquetatge i una altra l'exigeix en el món de l'educació. Convé dir també que dues normes eminentment impositives en la documentació contenen exigències relacionades amb els ajuts públics, i una tercera preveu el castellà com a requisit.

A continuació podeu llegir algunes de les normatives més destacades que s'han aprovat els darrers tres mesos de 2017:

1)    La "Resolución de 14 de noviembre de 2017", que modifica els estatuts de la Real Federación Española de Billar, imposa l'obligació que les llicències de les federacions autonòmiques estiguin redactades en «la llengua espanyola oficial de l'Estat», però no es fa cap previsió similar per al català. Així, un organisme estatal imposa tan sols una de les llengües pròpies de l'Estat als esportistes que vulguin participar en activitats i competicions tant de l'àmbit estatal com de l'autonòmic.

2)    La "Orden APM/1236/2017", de 4 de desembre, estableix les bases reguladores de les beques de pràctiques a la indústria alimentària per a titulats universitaris. Com és habitual, aquesta norma imposa «el domini de l'idioma espanyol» com a requisit indispensable per a poder rebre unes beques de pràctiques per a fer unes feines que no es desenvoluparan necessàriament en territori castellanoparlant. A més, les bases reguladores en qüestió puntuen positivament el fet que els aspirants tinguin coneixement d'anglès o, en menor mesura, d'altres llengües oficials de la Unió Europea, com podrien ser el maltès o el suec, mentre que no es valora en absolut el coneixement del català o altres llengües autòctones de l'Estat. D'aquesta manera, la llengua de Malta (520.000 parlants), per posar un exemple, l'eslovè (2,5 milions de parlants) o l'irlandès (200.000 parlants), seran més útils que el català per a aconseguir una beca que podria desenvolupar-se a la Plana de Vic, una zona catalanoparlant coneguda per la seva importància agrícola.

3)    Com a tercer exemple, la "Resolución" que fixa el concert de la Mutualitat General de Funcionaris amb l'asseguradora DKV per als residents a l'estranger, determina que l'empresa disposarà d'un servei d'informació i assistència per als membres de la mutualitat que estarà disponible durant les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any, però això tan sols s'exigeix en castellà. A més, l'acord estipula que l'asseguradora tindrà a la pàgina web una secció per a la mutualitat en què els membres també podran accedir a la informació, que «en tots els casos haurà d'estar disponible en espanyol». Una de les vies per a sol·licitar les prestacions serà «la pàgina web de l'entitat en espanyol en la secció específica de MUFACE». A més, l'asseguradora haurà de disposar de models normalitzats de sol·licitud i de liquidació en espanyol per als mutualistes. Tot i que la cobertura és molt extensa i costosa, en cap cas es contempla que potser hi hagi funcionaris catalanoparlants que també haurien de tenir el dret de rebre aquests serveis i informacions en la seva llengua.

Les xifres globals de l'anàlisi de la normativa publicada al BOE durant l'any 2017, com les trimestrals, són molt preocupants, i fan novament evident que l'Estat espanyol no es comporta com un estat per als catalanoparlants, ja que l'ordenament i la identificació total amb una sola de les comunitats lingüístiques, són incompatibles amb els drets dels ciutadans que parlen les altres llengües autòctones del territori estatal. Això torna a fer-se palès amb una campanya recent que només vol promoure la llengua espanyola. En total, durant el darrer any, l'Estat va aprovar 55 lleis, decrets i ordres que privilegiaven el castellà i relegaven el català, 55 normes a les que s'han de sumar 38 decisions i reglaments d'origen europeu.

Consulta aquí les dades del primer trimestre del 2017

Consulta aquí les dades del segon trimestre del 2017

Consulta aquí les dades del tercer trimestre del 2017

v  Consulta aquí les dades del quart trimestre del 2017

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin