Notícies ← Altres notícies

Les discriminacions lingüístiques: una vulneració de drets a l’alça

Aquesta setmana, hem rebut tres denúncies greus, en tots els casos per part d'empreses privades que operen en el domini lingüístic del català. A la Plataforma per la Llengua oferim un servei d'atenció de queixes i assessorament a consumidors i ciutadans sobre aspectes i usos lingüístics de les empreses i institucions.

L'aparent normalitat i convivència en la relació existent entre consumidors i empreses, ciutadans i administracions, sovint es veu qüestionada per actituds catalanòfobes i per la vulneració sistemàtica dels drets lingüístics dels parlants de català.  

El primer dels casos denunciats recentment es va produir quan una dona va trucar a la immobiliària Barcelona Selecta per consultar les ofertes disponibles i va ser vexada i insultada greument perquè es va expressar en català. L'home que la va atendre a l'altra banda del telèfon li va exigir amb to ofenedor i amb menyspreu que no li parlés en català i la clienta va canviar a l'espanyol, però en acabar la conversa va pronunciar la paraula «d'acord»; en aquell moment l'home, que tenia accent italià, va començar a insultar-la amb una contundència i un menyspreu deplorables, amb qualificatius tan gruixuts com «catalana asquerosa» i «mala puta», i va penjar-li el telèfon tot denegant-li el servei. Posteriorment, i després de trucar novament a l'empresa, una treballadora va assegurar plorant a la dona discriminada que l'individu que l'havia insultat era el gerent i que no es tractava d'un cas excepcional, ja que aparentment és habitual  que l'home actuï amb xenofòbia amb les persones que li parlen en català. Uns dies després que es conegués el cas, la immobiliària va publicar una nota en què desmentia la versió expressada per la clienta però reconeixia que els seus treballadors italians no parlaven en català, assegurava que era de mala educació parlar-los en aquesta llengua i, davant de l'allau de crítiques i queixes que havia rebut, amenaçava de denunciar la clienta vexada i la resta de ciutadans ofesos.

El segon cas de discriminació lingüística d'aquests darrers dies es va produir a la població de Palma. En concret, la Plataforma per la Llengua va rebre queixa d'una senyora a qui l'oficina central del Banc Santander va denegar l'atenció perquè parlava en català. Després que la clienta li preguntés quan acabava el termini d'una promoció d'un producte intern, el director de l'oficina li va demanar el número de DNI, i la clienta l'hi va donar en català. Va ser llavors que el director de la sucursal li va etzibar que no l'atendria i que marxés de l'oficina.

Finalment, el tercer cas és el d'una noia que va rebre una trucada de la companyia telefònica Orange. L'operadora, que parlava en espanyol, va demanar a la noia que se li dirigís en aquesta llengua. La clienta li va demanar que, ja que era l'empresa Orange qui volia oferir-li un servei, li procurés un teleoperador que pogués atendre-la en la seva llengua, el català. Davant aquesta demanda, la comercial va anunciar que ja no li oferiria la promoció que tenia per a ella ja que no es podien entendre.

Convé tenir present que les discriminacions per raó de llengua estan expressament prohibides pels estatuts català i balear (i també pel valencià), concretament als articles 6 i 32 de l'estatut català i a l'article 4 del balear (a l'estatut valencià es prohibeix a l'article sext). A més, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix a l'article 34 que les empreses no poden negar l'atenció a ningú pel fet que parli en català i que tenen el deure de disponibilitat lingüística, deure que el Codi de consum de Catalunya (llei 22/2010) reitera a l'article 128-1. A més, pel que fa al cas dels telefonistes, també cal recordar que la Llei catalana de comerç, serveis i fires (18/2017) prohibeix taxativament a l'article 28 que s'ofereixin o venguin telefònicament productes o serveis que «no hagin estat acceptats pels destinataris».

A la Plataforma per la Llengua redactem un informe anual de totes les queixes lingüístiques rebudes que pretén reflectir la percepció general pel que fa a les vulneracions de drets lingüístics que pateixen els consumidors i ciutadans. En el darrer Informe de queixes publicat es fa palès que gairebé tres de cada quatre queixes es produeixen en la relació amb les empreses i les organitzacions privades. D'aquí a  poques setmanes presentarem el resum anual corresponent al 2017, en què es constata un increment d'un 9,1% de queixes respecte de l'any anterior. Aquesta dada evidencia la situació de discriminació que encara pateixen els parlants de català en tots els territoris on es parla aquesta llengua. Malauradament, dia a dia comprovem com les discriminacions lingüístiques continuen sent una realitat vigent.        

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram