Notícies ← Altres notícies

Les imposicions legislatives del castellà s’incrementen més del doble en un any

Durant el primer trimestre del 2018 s'han aprovat fins a 36 normes que imposen exclusivament la llengua castellana als territoris catalanoparlants, quan en el mateix període del 2017 se n'havien aprovat 16. Les imposicions del castellà són molt variades i regulen tota mena d'àmbits de la vida pública i privada.

Any nou, però no vida nova. L'arribada del 2018 no ha significat un replantejament de l'Estat espanyol de la política lingüística discriminatòria amb què constantment privilegia el castellà, llengua a què atorga la primacia legal en tota mena d'àmbits socials i econòmics. De fet, durant els tres primers mesos d'enguany els territoris de l'Estat espanyol de llengua catalana han estat bombardejats amb 36 noves disposicions legals que han imposat la llengua castellana i que, en conseqüència, han relegat la catalana. Aquesta xifra de 36 normes impositives representa un increment del 125% respecte del mateix període del 2017, quan es van aprovar 16 disposicions d'aquestes característiques, 10 d'estatals i 6 d'europees.

De les 36 normes impositives del castellà que han aparegut al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) durant el primer trimestre del 2018 cal destacar que 17 han estat aprovades directament per les institucions de l'Estat (Govern i Parlament espanyols), 18 han estat aprovades a les institucions de la Unió Europea i una ha estat aprovada per una comissió de les Nacions Unides. Convé tenir present que, en última instància, les normes de les institucions internacionals que imposen el castellà en territoris històricament catalanoparlants són sempre conseqüència de l'actitud de les autoritats espanyoles. Les normes internacionals rarament identifiquen pel seu nom les llengües obligatòries dels àmbits que regulen, sinó que solen fer referència a les llengües oficials dels estats. Els principals partits espanyols sempre s'han negat a equiparar legalment el castellà a les altres llengües autòctones de l'Estat, que no són oficials a tot el territori, i això les perjudica internacionalment. En el cas concret de la Unió Europea, una part de la normativa preveu obligacions lingüístiques que blinden les llengües oficials de la Unió (i no necessàriament dels estats), però novament el català no se'n pot beneficiar pel vet espanyol perquè aquesta llengua sigui oficial en l'àmbit comunitari.

Aquest trimestre també cal destacar que la normativa d'origen estatal toca àmbits molt variats. Les 17 disposicions impositives del castellà aprovades directament per l'Estat fan referència a sis àmbits diferents: tres afavoreixen la difusió en exclusiva del castellà, tres l'imposen en la documentació, quatre en l'educació, una en l'etiquetatge, quatre en els requisits de coneixement o ús, una en aspectes simbòlics i una simultàniament en la documentació, l'etiquetatge i els requisits. Les normes comunitàries, en canvi, estan molt enfocades a tan sols dos àmbits: nou regulen la documentació, set l'etiquetatge, una simultàniament la documentació i l'etiquetatge i una altra els requisits d'ús. Finalment, la norma de l'ONU és un reglament de la Comissió Econòmica per a Europa que imposa una sèrie d'obligacions lingüístiques en els manuals d'instruccions dels vehicles; concretament, que es donin una sèrie d'informacions estandarditzades en les llengües oficials dels estats on es comercialitzin els automòbils.

Seguidament podeu llegir algunes disposicions impositives del castellà que s'han aprovat el primer trimestre del 2018:

  1. El Reial decret 49/2018 crea un Alt Comissionat per a la Marca Espanya i la promoció de la llengua espanyola, que té com a objectiu assessorar el Govern central per millorar la imatge internacional d'Espanya i augmentar-ne la capacitat d'incidència internacional. A l'Alt Comissionat li correspon coordinar la planificació, l'impuls i la gestió de les actuacions públiques i privades que «orientin la seva activitat a la promoció del valor de la llengua espanyola en els àmbits econòmic, polític, social, cultural, digital o qualsevol altre». En l'exposició de motius s'argumenta constantment que el castellà seria «la llengua comuna» dels ciutadans espanyols (amb independència de si pertanyen a la comunitat lingüística castellana o no), que té molta importància global i que el seu patrimoni cultural seria excepcionalment rellevant. També es considera que el castellà seria un instrument bàsic de promoció de l'Estat (una eina de poder tou). L'Estat, per tant, aposta per presentar-se internacionalment com una societat monolingüe i homogènia, amaga la seva diversitat lingüística i renuncia a representar tots els seus ciutadans.
     
  2. L'ordre JUS/218/2018, que regula les publicacions científiques del Ministeri de Justícia, estableix que els treballs presentats «estaran escrits en espanyol o en qualsevol altre idioma que accepti el Consell de redacció de la revista». Per tant, el castellà queda blindat per llei però l'acceptació de qualsevol altre idioma es deixa a la lliure volició dels consells de redacció de les revistes del Ministeri, que molt probablement no acceptaran treballs escrits en català.
     
  3. Una resolució de 28 de febrer diu que es consideraran programes educatius del Ministeri d'Educació a l'exterior «els centres de titularitat mixta amb participació de l'Estat espanyol, seccions espanyoles i bilingües» (però no seccions catalanes o bilingües en català i una altra llengua) «i els centres de conveni». A l'annex s'enumeren les modalitats i matèries sobre les quals tractaran les proves de batxillerat als centres docents espanyols a l'exterior. S'especifica que una de les proves serà de l'assignatura Lengua Castellana y Literatura II, però no hi ha cap previsió que els alumnes s'examinin de català. No es té en compte ni la llengua materna dels estudiants, ni la quantitat de parlants de les diferents llengües de l'Estat a les comunitats espanyoles a l'exterior on hi hagi als centres, ni cap altre factor; s'imposa el castellà a tothom i punt.
     
  4. L'ordre PRA/325/2018 esgrimeix com una de les raons per prorrogar el termini de presentació de sol·licituds de concessió de la ciutadania espanyola per als sefardites la dificultat i el temps necessaris per adquirir acreditacions de coneixement de castellà (han de passar proves de Diplomes d'Espanyol com a Llengua Estrangera, DELE), un requisit que es considera indispensable per demostrar «vinculació amb Espanya». Per tant, s'insisteix que només la llengua castellana acredita aquest vincle, mentre que parlar català no suposa cap mèrit ni requisit, ni cap prova d'integració.
     
  5. L'exposició de motius de l'ordre ETU/320/2018 recorda que perquè una patent o sol·licitud de patents tingui efectes a Espanya ha d'estar redactada en castellà o traduïda a aquesta llengua. L'article únic d'aquesta llei, que modifica la Llei 24/2015, de patents, regula els requisits i condicions per poder realitzar les traduccions al castellà.

Àmbit

Disposicions estatals

Disposicions comunitàries

Disposicions de l'ONU

Total

Difusió

3

0

0

3

Documentació

3

9

1

13

Documentació, etiquetatge i requisits

1

0

0

1

Documentació i etiquetatge

0

1

0

1

Educació

4

0

0

4

Etiquetatge

1

7

0

8

Requisits

4

1

0

5

Simbologia

1

0

0

1

Total

17

18

1

36

Font: Elaboració pròpia mitjançant la cerca al BOE

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram