Notícies ← Altres notícies

“Prou de catalanofòbia”: la Plataforma per la Llengua denuncia la impunitat de les discriminacions lingüístiques

L'ONG del català ha rebut més de 155 discriminacions lingüístiques greus per part de l'Administració des del 2007, 23 de les quals, aquest 2018

L'entitat proposarà un pla de xoc als presidents Sánchez, Torra, Puig, Armengol i Lambán

Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua: "Si els governs no actuen, seran còmplices de les discriminacions que patim"

El web www.proudecatalanofobia.cat recollirà signatures i enviarà milers de cartes als governs espanyol, català, valencià, balear i aragonès

La Plataforma per la Llengua ha presentat avui la campanya "Prou de catalanofòbia: no en passis ni una més". L'ONG del català ha denunciat que ha rebut més de 155 queixes per discriminacions lingüístiques greus per part de l'Administració pública, 23 de les quals des d'inicis d'any, però ha deixat clar que això és únicament la punta de l'iceberg, perquè només una petita part d'aquestes discriminacions es denuncien. "Volem dir prou: prou de catalanofòbia, i prou de discriminar-nos i agredir-nos pel simple fet de parlar la nostra llengua. Perquè no és una anècdota, sinó una situació estructural d'un Estat, l'espanyol, que ens maltracta reiteradament perquè parlem diferent", ha assegurat Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua.

"Una discriminació lingüística greu és que et neguin un servei pel simple fet de parlar en català. És que t'insultin, t'humiliïn, et vexin, t'amenacin, o fins i tot, que t'agredeixin físicament, només per parlar en català", ha indicat Escuder. "Això, que dit així hauria de ser surrealista, és massa habitual". La Plataforma per la Llengua vol deixar clar que les discriminacions lingüístiques no són cap exageració, que es produeixen, que tenen conseqüències i noms i cognoms. Per això, dues víctimes han participat en la presentació, exposant el seu cas en primera persona. És el cas de Xavier Casanovas, professor universitari que va ser multat amb 601 euros per haver-se dirigit en català a un agent de la Policia Nacional al control de passaports de l'aeroport del Prat i haver-se negat a canviar d'idioma després que l'agent li ho exigís de mala manera. L'agent, a més, va amenaçar-lo amb un "sé dónde vives". També ha exposat el seu cas Cristina Brullet, de 69 anys, que va ser agredida verbalment, i amenaçada de ser emmanillada, per haver-se dirigit a un agent de la Policia Nacional quan va anar a renovar-se el passaport, a la comissaria del carrer Balmes de Barcelona. L'ONG del català, a més, ha presentat uns espots basats en fets reals per denunciar els diferents àmbits on es produeixen les discriminacions: l'Administració, la justícia i l'empresa.

"Quin demòcrata pot defensar que aquestes vulneracions dels drets lingüístics, aquestes agressions pel simple fet de parlar una llengua oficial que, a més, és la llengua pròpia, són una minúcia sense importància?", ha preguntat Escuder. "No, no són una anècdota. Són catalanofòbia, i és antiestatutària i anticonstitucional. Ja n'hi ha prou".

Escuder ha denunciat també que les discriminacions lingüístiques són una anomalia a Europa. "Seria impensable que en països com Suïssa, amb 4 idiomes oficials, a Finlàndia, amb una minoria de parlants de suec, o a Bèlgica, amb 3 llengües oficials, haguéssim de denunciar aquesta situació", ha assegurat. "El cas dels judicis dels exiliats a Brussel·les és un exemple paradigmàtic de la defensa de la diversitat i dels drets lingüístics. Allà, els advocats del president Puigdemont i dels consellers a l'exili van poder triar un procés judicial en francès o en flamenc. Per què és impensable a casa nostra?"

Per tal de solucionar aquesta situació de discriminació i impunitat, la Plataforma per la Llengua farà arribar un pla de xoc als presidents Sánchez, Torra, Puig, Armengol i Lambán. Qui ho vulgui podrà fer arribar cartes als diferents governs implicats, reclamant que actuïn contra aquesta situació, a través del web www.proudecatalanofobia.cat. "Les discriminacions lingüístiques es poden erradicar. Són un problema de base de l'Estat, i són la causa d'un supremacisme lingüístic estructural, però poden extirpar-se. Cal voluntat política", ha assegurat Escuder.

La campanya de la Plataforma per la Llengua es dirigeix al Govern espanyol. "El president Sánchez té una gran oportunitat de demostrar que la seva defensa d'una Espanya plurilingüe no és fum", ha assegurat Escuder. L'ONG del català ha indicat al Govern que és necessària una modificació de la Constitució espanyola per fer que el català també sigui llengua oficial de l'Estat i s'equiparin els drets dels parlants de les diferents llengües de l'Estat. L'entitat demana a Sánchez que insti els seus ministeris a oferir també en català tots els serveis als ciutadans dels territoris de parla catalana, i que aprovi per decret que les dependències públiques de l'Administració espanyola, especialment les comissaries, tinguin cartells que recordin a la ciutadania que té dret de parlar en català. "Per fer això no li cal el suport del Congrés, ni li cal aprovar cap nou pressupost: no hi ha excuses", ha avisat Escuder.

Però, a banda d'això,el pla de xoc presentat per l'entitat també inclou propostes per als governs català, valencià, balear i aragonès. La Plataforma per la Llengua demana que el Parlament català impulsi una nova llei contra les discriminacions lingüístiques. L'article 32 de l'Estatut català assegura que totes les persones tenen dret a no ser discriminades per raons lingüístiques, però no hi ha cap normativa que ho desenvolupi. Per això des de l'ONG del català proposem una nova llei contra la discriminació lingüística que inclogui un règim sancionador. Encara que Catalunya no és competent per a modificar el codi penal o tenir-ne un de propi, podem establir un sistema de sancions similar al que es va fer amb les actituds contra la LGTBIfòbia. "El més important a l'hora d'acabar amb la situació actual és la pedagogia, però allà on no arriba la pedagogia, ha d'arribar-hi la sanció, com en qualsevol altre tema. Només amb sancions efectives podrem dissuadir aquells qui dia sí dia també atempten contra els drets lingüístics dels catalanoparlants. Perquè aquest problema estructural s'acabi, cal acabar amb la sensació de normalitat i d'impunitat de qui discrimina", ha reclamat Escuder.

L'entitat també reclamarà al govern de Torra que impulsi campanyes informatives a les dependències públiques per recordar a la ciutadania que tenen dret a parlar en català i que no poden ser discriminats per raó de llengua; i que ofereixi assistència gratuïta i completa a aquelles persones que hagin estat víctimes d'una discriminació lingüística. També demanarà que el Departament d'Interior aprovi un pla d'investigació, prevenció i abordatge que permeti que la catalanofòbia s'investigui d'ofici i no només quan hi ha denúncies. "Tenim una policia pròpia, i volem que aquest instrument també serveixi per garantir els drets lingüístics dels parlants de la nostra llengua pròpia. No es tracta d'una policia lingüística, ni de fer que els Mossos controlin quina llengua parla cadascú: tot el contrari. Es tracta d'evitar i actuar contra les discriminacions que reben els catalanoparlants pel simple fet de parlar català. Es tracta que la policia pugui actuar i actuï contra les vulneracions dels drets lingüístics, tal com reclama l'Estatut", ha indicat Escuder.

Pel que fa al País Valencià, l'ONG del català considera que els servidors públics han de dominar les llengües oficials, i reclama a la Generalitat valencianala capacitació lingüística en valencià dels treballadors de l'Administració valenciana i la local en els municipis de la zona valencianoparlant. En la mateixa línia, la Plataforma per la Llengua demana al Govern de les Illes Balears la capacitació lingüística a la sanitat pública. Finalment, la Plataforma per la Llengua reclama al Govern de l'Aragó que faci oficial el català. "Demanem al Govern del president Lambán que dugui a les Corts de l'Aragó un projecte de reforma de l'Estatut que faci oficial el català i equipari els drets dels catalanoparlants a la Franja als dels parlants de castellà", ha reclamat Escuder. "Així ho ha aconsellat el Consell de Ministres del Consell d'Europa en les recomanacions de compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries", ha assegurat el president de l'ONG del català.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram