Notícies ← Altres notícies

La Plataforma per la Llengua porta la situació del català al Parlament britànic

'El català és la 14a llengua més parlada d'Europa amb més de 10 milions de parlants en 4 estats europeus diferents', ha recordat el president de l'entitat

El Grup de parlamentaris sobre Catalunya ha organitzat la conferència, juntament amb la Plataforma per la Llengua i l'ANC England

"El català no és una llengua minoritària: és una llengua minoritzada". Així de clar va començar el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, la conferència que ahir al vespre va oferir al Parlament britànic. Convidat pel Grup de parlamentaris sobre Catalunya, Escuder va exposar davant una 50 d'assistents quina és la situació de la llengua catalana. Una llengua amb 10 milions de parlants en 4 estats europeus diferents, va recordar Escuder.

Membres de la Cambra dels Comuns i de la Cambra dels Lords, de l'Scottish National Party i del galès Plaid Cymru, però també dels Conservadors de Theresa May, van assistir a la xerrada. Sota el títol "The Catalan language, an inconvenient truth", la Plataforma per la Llengua va voler combatre la idea que el català és una llengua poc utilitzada, una llengua poc vital i dinàmica. Per això va oferir diverses dades que demostren el contrari: que el 73,2% dels catalans escolten la ràdio en català, que el 70% utilitza el català a la feina o que el 98% dels smartphones del mercat estan disponibles en català.

Però l'ONG del català també va voler mostrar l'entorn hostil que, assegura, tenen els 10 milions de parlants. A l'Estat espanyol, tot i la cooficialitat del català a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears, Escuder va insistir en què els catalanoparlants no tenen els mateixos drets que els castellanoparlants. "Quan els jutges i altres servidors públics, per exemple, no han de saber català, i per tant, no han d'entendre't, perds el dret a utilitzar la teva llengua. Això és una cooficialitat de segon nivell", ha apuntat Escuder. Però l'ONG del català també va recordar que les institucions catalanes han de fer la seva feina: "Tenim lleis que ens donen eines per defensar el català i posar-la al nivell que li pertoca, com el Codi de Consum, que obliga les empreses a etiquetar també en català i a poder atendre en català els clients que aixi ho desitgin. I aquesta llei, la Generalitat no l'està aplicant. Hem de fer servir les eines que tenim". El president de l'entitat també va recordar que, a la Catalunya del Nord, el 72% dels ciutadans volen l'oficialitat del català, però que l'Estat francès no els hi reconeix cap mena de dret lingüístic.

"Espanya no permet que el català pugui parlar-se al Parlament europeu ni al Congreso de los Diputados. Però a l'Assemblea General de l'ONU sí que s'hi pot parlar, perquè Andorra en forma part", va afirmar Escuder. "Només depèn de voluntat política, i aquesta no existeix. Espanya o França podrien ser els nostres estats, però fa segles que, lingüísticament, han renunciat a ser-ho".

Aquesta conferència forma part de la feina de la Plataforma per la Llengua per internacionalitzar la situació de la llengua i per fer pressió per oficialitzar-la a Europa. Actualment, l'entitat ja té gairebé 19.000 socis i és l'ONG sobre drets lingüístics més gran del món.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram