Notícies ← Altres notícies

Els fabricants que exposen al Saló de l'Automòbil discriminen el català

La Plataforma per la Llengua denuncia que és l'únic sector econòmic rellevant que es nega a incorporar el català, per exemple, als webs

A diferència de les pantalles de mòbils, ordinadors o tablets, els fabricants d'automòbils s'han negat a desenvolupar un sistema operatiu en català per a les pantalles dels cotxes

No hi ha cap altre sector econòmic del país tan inamovible i amb tan poca voluntat d'adaptació al consumidor i a les tendències de responsabilitat social empresarial pròpies del segle XXI. Si prenem les dades de WICCAC (https://www.wiccac.cat/) que des del 2002 fa un baròmetre d'ús del català a Internet, podem comprovar que les empreses fabricants d'automòbils són l'únic sector que té un 0% de webs en català. A més aquest 0% no ha variat  aquests darrers 16 anys. Cal dir que al 2002 els percentatges d'altres sectors també eren força baixos (com 'viatges, turisme, transports i hotels', 'electrodomèstics i fotografia', 'neteja, perfumeria, cosmètic, drogueria' o 'grans empreses i multinacionals'), però tots han evolucionat positivament de manera que la majoria superen ja el 30% d'empreses amb el web en català i en alguns sectors s'acosten al 70%. Només els fabricants de cotxes s'han estancat al 0% (ni el sector de les motos ha estat tan reticent). És sens dubte el sector més a les antípodes de la tendència que segueix la resta del mercat, fossilitzat i incapaç d'adaptar-se.

Percentatge de webs en català: una comparativa d'aquesta resistència del sector en el següent gràfic amb l'evolució del percentatge d'ús del català en diversos sectors en relació als fabricants d'automòbils (dades a partir del WICCAC).

En contra de la tendència del mercat també a les pantalles

Les pantalles d'ús quotidià del nostre voltant s'han anat adaptant a la realitat lingüística de la societat i el català és plenament present com a opció en els principals sistemes operatius d'ordinadors o en la majoria de pantalles dels caixers automàtics d'una entitat financera, d'un supermercat de compra automàtica o d'un gran centre comercial. Així mateix la gran majoria de mòbils venuts a Catalunya tenen també l'opció en català i en el moment que una empresa s'ha implementat al mercat i no tenia l'opció s'hi ha acabat adaptant ràpidament. Aquest seria el cas de Xiaomi o Samsung que en el seu moment van rectificar les seves polítiques per afegir la nostra llengua. En tots aquests casos el català entra conjuntament amb el paquet de mercats similars com el danès, el finès, el txec o el noruec. Tanmateix, en les pantalles dels cotxes, a l'anomenat sistema infotainment, es fa un tractament d'apartheid lingüístic que bandeja el català, encara que sí que s'atenen mercats molt més petits que el nostre com el búlgar, l'estonià, l'islandès o el letó. Les peticions de la Plataforma per la Llengua al sector han topat amb excuses d'incapacitat d'adaptar-s'hi que l'organització no ha trobat en altres mercats amb sistemes operatius molt més complexos.

La política de compres de l'Administració, una oportunitat per redreçar l'anomalia

Les administracions dels territoris de parla catalana, i especialment les centrals de compres com les de la Generalitat de Catalunya o de l'Associació Catalana de Municipis, podrien tenir molta força per exigir el català als webs i als ordinadors de bord com a requisit d'adquisició per a llurs flotes de sanitat, agents rurals, policia o altres serveis. A més, cal tenir en compte que aquests estaments estan obligats a exigir per llei, des de da 21 anys (per la Llei de política lingüística del 1998), que els manuals d'ús dels vehicles adquirits siguin en català.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram