Notícies ← Altres notícies

El Parlament demana que el Govern reforci els drets lingüístics en l’àmbit de la justícia

La Comissió de Justícia del Parlament aprova la proposta de resolució sobre l'ús del català a la justícia, que comptava amb diverses propostes de la Plataforma per la Llengua

La Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya va aprovar una Proposta de resolució que recull la greu situació de la llengua en l'àmbit de la justícia, on és marginada de manera sistemàtica, i acorda diferents compromisos per pal·liar aquesta realitat.

Entre els compromisos més destacats s'hi troben el de millorar el seguiment en les dades de la situació del català a la justícia i la col·laboració amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per a garantir els drets lingüístics, així com l'elaboració d'un informe sobre el compliment del dret d'opció lingüística a les notaries, que serviria per complementar el que va fer l'ONG del català.

Aquesta proposta, presentada pel Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem i que va comptar amb la participació de la Plataforma per la Llengua, es va aprovar per una àmplia majoria, que en quasi tots els punts de la resolució va a arribar a superar els 2/3 de l'arc parlamentari al sumar-se el PSC als vots favorables de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, Catalunya en Comú Podem i la CUP.

En la línia de millorar la situació del català a les facultats de Dret, la proposta aprovada per la Comissió de Justícia també compromet el Govern de la Generalitat a treballar perquè "l'oferta docent garanteixi que els graus de Dret i Relacions Laborals es puguin cursar plenament en català i impulsi la creació de manuals i materials didàctics en llengua catalana".

En l'àmbit de l'advocacia es proposa recuperar el pla de foment del català al torn d'ofici que bonificava els advocats que duien a terme les seves actuacions escrites en català, a càrrec de la Generalitat.

A nivell normatiu, es proposa que el Parlament torni a sol·licitar a les Corts espanyoles la modificació de l'article 231 de Llei Orgànica del Poder Judicial per aconseguir que la ciutadania tingui dret a la tramitació dels procediments judicials en català així com dels articles 431, 483, 521 i 530 de la mateixa llei, perquè el coneixement del català (i l'occità, en el cas de la Vall d'Aran) sigui un requisit per a jutges, magistrats, fiscals, lletrats de l'Administració de justícia i personal al servei de l'Administració de justícia amb, si escau, un període d'adaptació no superior a sis mesos. La modificació d'aquesta normativa suposaria eliminar un dels principals obstacles que troba el català a la justícia, tal com ha indicat en diverses ocasions el Comitè de ministres del Consell d'Europa en les recomanacions emeses després d'avaluar el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries per part d'Espanya.

Propostes d'esmenes i debat parlamentari

Durant el procés de tramitació s'han presentat una sèrie de esmenes per part dels grups que donen suport al Govern (JuntsXCat i ERC) que van ser acceptades pel grup proposant. A banda d'alguns matisos semàntics o temporals, dues de les esmenes modificaven els textos de manera que renunciaven a instar el Govern a publicar un informe específic sobre els incompliments dels drets lingüístics a la justícia. També modificaven la petició al Govern de garantir l'existència de manuals jurídics actualitzats en llengua catalana, deixant-ho en un compromís de fomentar-los. Aquest fet va ser posat de manifest pel Grup Parlamentari de la CUP, que va criticar que el Govern "aigualís" una Proposta de resolució que era adequada en el redactat original que el grup d'En Comú Podem havia treballat amb la Plataforma per la Llengua.

Durant el debat, C's va votar en contra de la majoria de punts, fins i tot d'aquells encaminats a garantir el dret d'opció lingüística. El president de l'entitat, Òscar Escuder, considera que "es presenten com un partit defensor del bilingüisme però només defensen el castellà i els privilegis dels seus parlants; en aquestes votacions han demanat que només qui parli en castellà tingui assegurada la comprensió íntegra i automàtica de jutges, fiscals i de tot el personal dels tribunals de justícia", els ha retret.

"També bloquegen la comprovació de si s'ofereix als clients de les notaries la possibilitat d'escollir la llengua en què volen els documents que demanen, perquè saben que quan el client catalanoparlant pot escollir, escull majoritàriament el català, i actualment només el 8,9 % dels documents notarials es fan en català", afegeix el representat de l'ONG del català.

D'altra banda, l'advocada i membre de l'executiva de la Plataforma per la Llengua, Rut Carandell, fa una valoració global molt positiva del tràmit parlamentari per "l'ampli suport rebut". L'advocada, que qualifica la situació "d'emergència", ha conclòs que "en la situació actual del català a la justícia és molt positiu que es recordi que cal defensar els drets lingüístics dels parlants de català". Carandell celebra la tasca dels diputats i les diputades que hi van votar a favor i del Grup Parlamentari de Catalunya en Comú, que ha impulsat la proposta i hi ha treballat conjuntament amb l'ONG del català. La Plataforma per la Llengua emplaça tots els grups parlamentaris que hi han votat favorablement a fer seguiment dels objectius marcats.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram