Notícies ← Altres notícies

La Plataforma per la Llengua condemna l’actitud supremacista de TVE durant el debat del 14-F

TVE va conduir el debat en castellà i va pressionar els candidats que van triar expressar-se en català perquè canviessin de llengua

Els espectadors de la resta de territoris de parla catalana no van poder escoltar en versió original les intervencions fetes en català

Les declaracions d'alguns partits reflecteixen una visió discriminatòria de les minories lingüístiques i dibuixen una Espanya que només se sap concebre a si mateixa en castellà

La Plataforma per la Llengua condemna la decisió de TVE de conduir en llengua castellana el debat dels candidats a les eleccions de Catalunya del 14 de febrer, com també l'actitud alliçonadora del presentador, que es va dedicar a fer retrets als candidats que van optar per expressar-se en català i va pressionar-los reiteradament perquè es passessin al castellà. A més, d'acord amb l'obsessió habitual que mostra la política espanyola per fragmentar la llengua catalana, els espectadors del País Valencià, les Illes Balears i la Franja de Ponent no van poder escoltar aquests candidats en versió original, sinó que van haver de sentir la traducció simultània que va habilitar-se en castellà.  

La televisió pública estatal -que els catalanoparlants ajuden a mantenir amb els seus impostos- va mostrar una actitud que no solament és supremacista sinó que també és contrària a la legislació vigent. La mateixa Constitució espanyola estableix que els mitjans de comunicació estatals han de respectar "el pluralisme de la societat i de les diverses llengües d'Espanya" i la Llei estatal 17/2006 encomana a la televisió pública la promoció de "la diversitat lingüística" i el foment de la producció de continguts "en llengües originàries espanyoles". Aquesta obligació pluralista va ser ignorada per TVE, que va organitzar un debat en el marc de les eleccions catalanes conduït per un presentador que no sabia català i que va assetjar els polítics que van exercir el dret a expressar-se en la llengua pròpia del seu país. 

El fet que els habitants dels altres territoris de parla catalana haguessin de sentir el doblatge en castellà de les intervencions que es van fer en català també representa un incompliment de la diversitat lingüística que l'estat espanyol està obligat a promoure. A més, aquesta política disgregadora és contrària a l'esperit de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. La Carta explicita que els estats han de "respectar l'àrea geogràfica de cada llengua regional o minoritària, de manera que assegurin que les divisions administratives ja existents o noves no constitueixen cap obstacle a la promoció d'aquesta llengua regional o minoritària".

L'ONG del català valora positivament la decisió dels candidats de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, Catalunya en Comú, la Candidatura d'Unitat Popular i el Partit Demòcrata d'expressar-se en català tot i el context hostil. També comparteix i agraeix les queixes dels treballadors de la divisió que té aquesta televisió a Catalunya, que van mostrar els seu malestar pel fet que el debat es presentés en castellà. 

Per contra, la Plataforma per la Llengua condemna l'actitud dels partits que van atacar aquests cinc candidats pel fet d'expressar-se en la seva llengua. Per exemple, el candidat de Ciutadans, Carlos Carrizosa, va considerar que la seva decisió demostra "odi a Espanya" i Sonia Sierra, diputada del mateix partit, va criticar a Twitter que els "polítics separatistes" utilitzessin el català en un debat "emès a tot Espanya". També a Twitter, Sònia Guerra, diputada del PSC, va titllar la decisió dels cinc candidats esmentats de "provinciana" i "mal educada", i va defensar que el castellà serveix per comunicar-se "amb tot el món". 

Aquesta mena de declaracions reflecteixen una visió discriminatòria de les minories lingüístiques i dibuixen una Espanya que només se sap concebre a si mateixa en castellà. La difusió del discurs catalanòfob a l'estat espanyol ja va despertar la preocupació del relator de minories de les Nacions Unides, Fernand de Varennes, que el març de l'any passat va publicar un report sobre la situació de les minories a l'estat. Aquest informe, entre altres coses, recomanava l'elaboració d'un pla estratègic estatal per combatre "totes les formes de racisme, xenofòbia i intolerància", que inclogués campanyes de conscienciació pública per a "una societat inclusiva composta de moltes cultures, religions i llengües diferents" i que se centrés a "contrarestar un aparent augment en el discurs de l'odi i la intolerància contra les minories". La Plataforma per la Llengua ha aportat informació a Varennes en relació amb aquesta qüestió i li ha transmès la seva preocupació per la impunitat amb què alguns càrrecs públics promouen l'odi contra els catalanoparlants.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram