Notícies ← Altres notícies

2 de cada 3 queixes per discriminació lingüística tenen a veure amb l’incompliment de la normativa vigent

Durant l'any 2020, Plataforma per la Llengua va rebre gairebé un 80% més de queixes que el 2019

Dues terceres parts de les queixes de 2020 feien referència a l'intercanvi comercial

Plataforma per la Llengua acaba de publicar l'Informe de queixes 2020, un estudi estadístic de les queixes que l'entitat va tramitar i assessorar al llarg de l'any passat. Aquest report forma part d'una sèrie d'informes anuals que l'ONG del català produeix amb les dades que genera el seu servei d'atenció als ciutadans. Aquest servei, format per un equip d'especialistes en diferents àmbits, rep queixes relacionades amb els drets lingüístics i amb la normalització del català, i ofereix assessorament legal i assistència per a la formulació d'instàncies i recursos.

Cal destacar que dues terceres parts de les queixes rebudes el 2020 denunciaven fets que constituïen vulneracions de l'ordre jurídic vigent. Per bé que l'ordenament espanyol sorgit de la Constitució de 1978 manté la supremacia del castellà, també permet l'existència de certs espais de quasi igualtat, espais que normes específiques han anat creant. Fins a 865 de les 1.303 queixes de 2020 feien referència a vulneracions d'aquestes normes. Aquestes dades en part es poden atribuir a les inèrcies que genera un marc legal que, malgrat els matisos i els espais de tolerància, és en essència supremacista i afavoreix un grup lingüístic (el castellanoparlant) mentre relega els altres. Tanmateix, les dades també es poden explicar en part per la poca determinació del sector públic, i en especial de les institucions autonòmiques, per garantir el compliment de les normes de normalització lingüística.

L'esfera privada és la que genera més descontentament: pràcticament dues de cada tres queixes de 2020 feien referència a l'intercanvi comercial. Aquesta dada indica que la supremacia legal del castellà i els privilegis oficials que rep aquest idioma no tenen efectes que se circumscriguin a l'àmbit públic, com podia passar en segles passats, sinó que han creat un terreny de joc favorable a la minorització del català en tots els aspectes de la vida. La llarga tradició repressiva del català del nacionalisme oficial espanyol, com també les normes que encara imposen aquest idioma en el dia a dia dels ciutadans, han dificultat l'adquisició del català per la immigració i han facilitat que el castellà, d'obligat coneixement per als autòctons, esdevingui la llengua per defecte en tota mena d'activitats que puguin ajuntar integrants de tots dos col·lectius.

Un terç de les queixes de 2020 feien referència a l'atenció oral i el 22,9% tenien relació amb els serveis web. L'any 2019 l'atenció oral havia generat 4 de cada 10 queixes i les webs el 15,9%. La tendència a l'alça d'aquest segon àmbit sembla estar relacionada amb els canvis en el dia a dia generats per la pandèmia de la Covid-19: els confinaments i les restriccions als serveis presencials van tenir un efecte negatiu sobre les interaccions directes i van tendir a augmentar l'ús dels serveis virtuals.

L'any 2020 el nombre de queixes va augmentar prop d'un 80%

Les dades que genera el servei d'atenció als ciutadans i que publica l'informe de queixes permeten fer-se una idea de les principals preocupacions dels parlants i de les principals problemàtiques en la normalització lingüística. El primer aspecte que es pot destacar és que les queixes no paren de créixer. L'any 2020 va representar un rècord absolut: amb 1.303 queixes tramitades, l'augment respecte de l'any anterior va ser del 79,7% (llavors les queixes van ser 725). Durant els darrers anys l'augment de l'activitat del servei de queixes de l'entitat ha estat constant i molt considerable: el 2016 les queixes rebudes van ser 395, el 2017, 431, i el 2018, 570. A novembre de 2021, les queixes de l'any ja superen les 1.500 i, per tant, ja s'ha deixat enrere el rècord de 2020.

L'increment en l'activitat del servei d'atenció als ciutadans té una relació estreta amb l'augment en el nombre de socis de Plataforma per la Llengua: entre el 2010 i el 2021, l'associació ha passat dels 2.000 als més de 24.000 socis. Tots dos creixements, el de les queixes i el dels associats, responen probablement a dues realitats que s'impulsen mútuament: l'increment en la coneixença i projecció pública de Plataforma per la Llengua i una extensió de la consciència lingüística entre la població. Com més conscienciats de la importància de mantenir i recuperar el català estiguin els ciutadans, més conscients seran també dels obstacles existents. Les queixes mostren que el procés de normalització lingüística és encara lluny de completar-se.

Catalunya és el territori on es generen més queixes

El servei de queixes de Plataforma per la Llengua atén els ciutadans d'arreu del domini lingüístic català i des de 2019 els informes anuals inclouen una observació del pes de cada territori en la generació de les queixes. Tant el 2019 com el 2020 les dades van mostrar que Catalunya està molt sobrepresentada en l'ús del servei: 9 de cada 10 queixes venen del Principat, tot i que té el 55,3% de la població del conjunt del domini lingüístic. Dins de Catalunya, la capital també està molt sobrerepresentada: Barcelona va generar 4 de cada 10 queixes catalanes, tot i que només té el 21,6% de la població del país.

Aquesta realitat es pot explicar probablement per una combinació de dos factors, un de caràcter sociopolític i un d'específic de Plataforma per la Llengua(que, tanmateix, té també un component sociopolític clar). Per una banda, Catalunya ha desenvolupat un moviment polític d'afirmació nacional més ampli, sòlid, transversal i institucionalitzat que la resta de territoris i aquest moviment dona importància a la continuïtat i dignificació de la llengua; Barcelona, en tant que gran ciutat, ha estat capdavantera en aquesta lluita. A més, Barcelona acull moltes seus institucionals i de grans empreses i això facilita les discriminacions lingüístiques. Per altra banda, Plataforma per la Llengua és una entitat nascuda a Barcelona i això dificulta l'expansió a la resta de territoris, en un context de disgregació territorial històrica i de desenvolupament d'identitats privatives que sovint es presenten com a contraposades a la identitat lingüística comuna, en part per voluntat dels estats (això és especialment destacat en el cas espanyol, que ha promogut l'hostilitat entre diversos territoris catalanoparlants).

L'Informe de queixes lingüístiques de 2020 és una invitació a les institucions públiques, com també a les empreses i entitats privades, a revisar aquelles pràctiques contràries als drets lingüístics dels catalanoparlants i a la plena normalització de la llengua catalana, la pròpia de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i la resta de territoris en què s'ha parlat històricament. Alhora, l'informe és una eina de conscienciació i d'apoderament dels parlants de català i de totes aquelles persones compromeses amb la vitalitat i normalització de la llengua.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Telegram
  • Whatsapp
  • Linkedin