Gairebé una cinquantena de persones van omplir aquest passat divendres, dia 21 de febrer, la Biblioteca Joan Fontcuberta i Gel d'Argentona en la primera activitat del nou grup local de Plataforma per la Llengua a la localitat maresmenca. L'entitat va organitzar una conversa entre el filòleg Gerard Furest i el coordinador d'activisme de l'entitat, Eloi Planas, titulada "Activista o dropo útil? Tu tries", que va ser tot un èxit.
Maria Rosa Comas, sòcia i voluntària de l'entitat, va ser l'encarregada de presentar l'acte i d'agrair la iniciativa de l'entitat que ha creat un grup local al municipi. Els resultats de la darrera Enquesta d'usos lingüístics de la població de Catalunya (EULP) van ser el punt de sortida de la conversa entre els dos ponents.
Aquesta tarda ens trobem amb @gerard_furest i @eloi_pv per parlar sobre com fer activisme lingüístic.
Unes quaranta persones s'han apropat per conèixer què podem fer https://t.co/mCADB7GH7p pic.twitter.com/yOdX8DX1vm— Plataforma per la Llengua - Catalunya (@PLlCatalunya)
"Les dades són del 2023 i, per tant, ja són obsoletes. Cal tenir en compte que són sobre majors de 15 anys, fet que ens deixa una franja de població de la qual no sabem res", va alertar Eloi Planas, que va explicar que l'estudi ha incorporat una figura nova com és la dels parlants secundaris, per referir-se a aquelles persones que parlen català entre l'1 i el 50% del temps; d'acord amb això, una persona que només parla català un 2% és considerada com a catalanoparlant a l'EULP. El coordinador d'Activisme de l'entitat també va lamentar que cada cop som una societat més bilingüitzada que s'identifica tant amb el català com amb el castellà, i que això és el pas intermedi cap a la desaparició del català.
Per la seva banda, Gerard Furest va alertar que un dels problemes de l'EULP és que es tracta d'una enquesta autodeclarativa. "A molta gent li fa vergonya dir que no parla gens de català i acaba dient que parla totes dues llengües", va explicar. Per a Furest, la ciutadania també és responsable de la caiguda de l'ús social de la llengua: "no podem controlar què fa el govern, però sí que podem controlar què fem en el nostre entorn perquè les coses funcionin bé". El filòleg va defensar també que "els mecanismes de seducció col·lectius funcionen igual que els individuals, i hem d'actuar de manera que atregui la gent, especialment el segment dels més joves".
Un àmbit sempre al punt de mira: el món educatiu
Gerard Furest, que també és professor de secundària, va alertar que una de les dades més baixes pel que fa a la llengua habitual és la dels nois entre 15 i 21 anys, fet que mostra que a les escoles no passa el que es deia que passava: moltes classes no es fan en català. Per a Furest, "la immersió no és possible si no tenim professors conscienciats, i no només formats: els docents han de tenir clar que tenen deures lingüístics. Perquè qui té drets lingüístics són els alumnes". Tant Furest com Planas van coincidir en el fet que cal defensar la llengua en l'àmbit educatiu, però que cal anar més enllà, perquè el lleure també ha de ser en català. En aquest sentit, tots dos van assenyalar que cal crear i donar suport a referents lingüístics i a música i pel·lícules en català.
També els esplais i els caus són àmbits en què és clau que el català sigui present. Eloi Planas va compartir els resultats de l'estudi de Plataforma per la Llengua de l'estat del català als caus i esplais, i va explicar que, durant les entrevistes, alguns monitors deien que no podien imposar el català als infants que arribaven a l'esplai. Per a Planas, això demostra que "hem comprat un marc mental que es basa en la culpa i que crea discriminació, fet que va en contra dels mateixos valors del món del lleure."
Consells per al grup de voluntaris d'Argentona
Per tancar, la moderadora, Maria Rosa Comas, va demanar als dos ponents quines accions prioritàries hauria de fer el nou grup local de voluntaris. Gerard Furest va recomanar pensar en global i actuar localment. "No us preocupeu pel municipi del costat, cal preocupar-se pel municipi d'Argentona", va avisar. Per al filòleg, a més, "el català serà interracial o no serà. Cal liderar en català els moviments socials i cal visibilitzar la llengua en tots els àmbits".
Per al coordinador d'Activisme de Plataforma per la Llengua, s'ha de posar l'accent en tres coses fonamentals: el treball amb l'Ajuntament d'Argentona per establir ponts de relació, cal també donar visibilitat a l'àmbit local i a les accions d'escala municipal, i, finalment, és important analitzar quines accions poden tenir una repercussió sobre el paisatge lingüístic d'Argentona. Aquest serà, clarament, un dels àmbits prioritaris d'actuació del nou grup local.
