El 18 d'agost passat, la Plataforma per la Llengua, com a entitat que treballa per a la inclusió social de les persones nouvingudes i amb l'objectiu de fer del català la llengua comuna de la vida pública en el context d'una societat multilingüe, ja va manifestar el seu posicionament contrari a la presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat per part de la Defensora del Pueblo contra la Llei d'acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya. Després de saber que el passat dijous 7 d'octubre, el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el citat recurs d'inconstitucionalitat, l'organització vol recordar els següents aspectes:

• Que la Llei d'acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya va ser aprovada per l'ampli consens que sumen una sòlida majoria de diputats del Parlament de Catalunya (CiU, PSC-Ciutadans pel canvi, ERC i ICV) i que està en la línia de les recomanacions de la Comissió Europea.
• Que aquest recurs està relacionat amb la sentència sobre l'Estatut de Catalunya emesa pel mateix Tribunal Constitucional que ara haurà de resoldre'l, i que una vegada més posa en dubte les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i suposa una intromissió molt clara a la voluntat del poble català.
• Que la Llei d'acollida pretén aconseguir la inclusió de les persones immigrades a la societat catalana com a vehicle d'accés als drets socials d'aquestes persones, i com a eina de ciutadania. 
• Que quan es va saber de la presentació d'aquest recurs d'inconstitucionalitat per part de la Defensora del Pueblo, més d'una quarantena d'entitats de nouvinguts a Catalunya, van manifestar la seva queixa, i que es van adherir a un manifest en què demanaven la retirada del recurs i instaven la Generalitat de Catalunya a desplegar la llei amb independència del recurs interposat.
• Que també l'Associació d'Ajuda Mútua d'Immigrants a Catalunya (AMIC-UGT) va promoure un manifest en defensa de la llei d'acollida, al qual s'hi van adherir, igualment, una cinquantena d'entitats. On s'hi esgrimia, per exemple, que el "coneixement de la llengua catalana suposa un valor afegit al bagatge cultural dels immigrants i els suposa un element per a la millora d'oportunitats en el mercat de treball". Una bona part de les entitats de nouvinguts signatàries formen part d'una xarxa d'entitats de nouvinguts, que, juntament amb la Plataforma per la Llengua, té l'objectiu d'incentivar les relacions interculturals i treballar en iniciatives conjuntes. És per això que l'entitat recolza totalment el contingut d'aquests dos manifestos i rebutja el recurs.

Per tot plegat, des de la Plataforma per la Llengua volem denunciar el següent:

• Demanem que les institucions catalanes continuïn aplicant la llei passi què passi amb l'admissió d'aquest recurs. La voluntat democràtica del poble de Catalunya està per sobre de la voluntat de la Defensora del Pueblo o dels membres del Tribunal Constitucional, que s'ha provat que actuen parcialment i fomenten la desigualtat entre ciutadans. 
• Volem recordar que segons l'Estatut aprovat pel poble de Catalunya era el Síndic de Greuges, i no pas el Defensor del Pueblo, qui tenia competències exclusives en l'àmbit de Catalunya, malgrat que la sentència va retornar competències a aquesta segona institució. 
• Creiem que l'admissió d'aquest recurs, i la intencionalitat que el motiva, confirmen que la llengua catalana no pot disposar d'un marc jurídic propi i tanca la via a la igualtat de drets lingüístics a l'Estat espanyol.