Dels 30 vins i caves catalans amb més presència, els que encara avui incompleixen la Llei de política lingüística (aprovada el 1998 i que ja ha exhaurit tots els terminis previstos per a l'adaptació de les empreses) són 2 vins de la bodega Torres i un de Codorníu (tot i que Torres a poc a poc està millorant l'oferta de vins distribuïts legalment i Codorníu, en contactes amb la Plataforma per la Llengua, s'ha compromès a etiquetar-los tots properament en català). També destaquem que empreses com Jaume Serra o Marqués de Monistrol tenen encara tots o quasi tots els productes fora de la Llei.

La Llei 1/1998 disposa l'etiquetatge com a mínim en català dels productes amb DO i els altres segells de qualitat catalans. Tot i les bones notícies sobre la situació del català en aquest sector, la Plataforma per la Llengua reclama tant a la Generalitat com als empresaris el compliment de la Llei de política lingüística i l'aplicació de l'obligatorietat d'etiquetar en català tots els productes venuts a Catalunya, tal com preveu l'Estatut del Consumidor des de l'any 1993 i que estableix el dret dels consumidors a rebre la informació de l'etiquetatge en català.

La Plataforma per la Llengua recorda la necessitat del compliment d'aquest dret i demana que es respectin els drets lingüístics del consumidor català per part de totes les empreses que distribueixen els seus productes a Catalunya, amb igualtat de condicions amb totes les comunitats lingüístiques europees comparables a la catalana (que té 7.600.000 parlants). No existeix dins la Unió Europea un cas similar al buit legal del català. A més, la Plataforma per la Llengua recorda que la utilització del català en l'etiquetatge, a banda d'una responsabilitat social de l'empresari, és un element afavoridor del consum a Catalunya.