La Plataforma per la Llengua entén que aquest fet esperpèntic d'aplicació de la llei és una bona mostra d'utilització de la llengua no pas com a tràmit de comprensibilitat, sinó amb voluntat impositiva. Demostra una actitud inflexible i bel·ligerant contra la llengua catalana. Hi ha més de 300 disposicions obligatòries del castellà que afecten el món de l'empresa i en les relacions amb les persones consumidores; des de tota mena de tràmits, sol·licituds, retolació, etiquetatge, manuals d'instruccions, certificats, megafonia, obligacions d'ús... En aquest àmbit la Llei 17/2001 de marques obliga l'ús del castellà als articles 11, 14 i 86, com així també ho fa la Llei 11/1986 de patents o la Llei 20/2003 de protecció del disseny industrial i també els reglaments que se'n desprenen. L'organització denuncia tant la voluntat impositiva desmesurada del castellà per part del govern espanyol al món de l'empresa com l'aplicació exagerada que se'n desprèn i el perjudici de temps i esforços que representa al ciutadà al refer la sol·licitud.