Nòvas ← d’Autras notícias

No perdem el Nord!

El bar El Paraigua de Barcelona va acollir aquest dimecres 3 de maig el primer debat del cicle «Què me'n dius del domini lingüístic?» amb la participació d'Aleix Renyé, periodista, actor i escriptor de la Catalunya del Nord.

Prop d'una cinquantena de persones van assistir ahir al vespre al debat «Mites i realitats de la Catalunya Nord», una aproximació a la realitat sociolingüística d'aquest territori de la mà d'Aleix Renyé. 

El periodista va ser realista i dur, a la Catalunya del Nord l'ús social del català és residual. Malgrat això, Renyé també afirmà que el sentiment d'identitat catalana ha crescut en els últims anys i que les generacions més joves miren més cap a Barcelona que cap a París. 

Renyé, que tot just acaba de presentar «La Llesqueta del Septentrió», va compartir amb els assistents alguns dels passatges més rellevants del llibre que volia destacar i fer arribar a tot el públic per conscienciar sobre la situació real sociolingüística de la zona, un territori que subtilment, però eficaçment, ha patit un esclafament de la identitat cultural catalana per part de l'estat francès i ha patit la ignorància i l'esbiaixat sentiment nacional de molts sud-catalans, lligat a un territori i no a la totalitat d'una nació que comparteix una llengua i una cultura. 

Elogis a les entitats culturals per la seva tasca indispensable per a poder mantenir espais on el català no queda relegat a l'espai privat dels menjadors de casa i, on parlar-lo en públic, no és senyal de mala educació. La Bressola, Arrels, els Castellers... no va voler deixar-ne cap per anomenar. 

El debat també va estar marcat per l'actualitat política francesa. Alguns creuen que les eleccions d'aquest cap de setmana podrien portar millores a l'oficialitat i reconeixement de la llengua a la Catalunya del Nord. Un rotund 'no' d'Aleix Renyé va rebaixar qualsevol esperança. L'estat francès no es concep sense un republicanisme purament francès. No pots ser ciutadà francès i de nacionalitat catalana. La millora de la situació del català a la Catalunya del Nord hauria de passar per una reforma total de la política francesa. Les promeses de ratificació de la CELRoM, segons Renyé, mai traspassaran el «Conseil d'État» i encara menys la modificació de la constitució francesa.

El debat va finalitzar amb les preguntes del públic assistent, amb ganes de saber més coses sobre la situació real que exposà Renyé, d'una societat que, assegura, ha hagut de renunciar a la llengua per assegurar la prosperitat dels seus fills.

Des de la Plataforma per la Llengua volem agrair la participació d'Aleix Renyé, en aquest primer debat que viurà la seva segona part el pròxim dimecres per parlar, aquest cop, de la Franja de Ponent, territori de frontera. 

Parteja

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram