Que la llengua catalana i els drets dels catalanoparlants estiguin plenament garantits en el futur només es pot aconseguir amb un estat propi per a Catalunya. Aixà ho considera la Plataforma per la Llengua, que desplega els arguments lingüÃstics a través de la campanya #Unestatafavor. L'entitat, que forma part del col·lectiu que farà la campanya unità ria pel sà al referèndum, mostra els arguments pels quals, un cop s'ha constatat que l'Estat espanyol margina i discrimina el català sistemà ticament, Catalunya necessita un estat independent dins d'Europa. Pretén conscienciar la ciutadania, doncs, que perquè el català sigui necessari cal votar sà el dia 1 d'octubre.
UnEstatAFavor.cat
La campanya de l'ONG del català girarà entorn del web www.unestatafavor.cat, on es poden trobar els missatges en format d'imatges i vÃdeos que criden a votar sà l'1 d'octubre. Entre aquests missatges destaquen que la independència serà un pas important per aconseguir que el català sigui reconegut internacionalment com a llengua oficial a Europa, que s'impulsarà la presència del català als mitjans de comunicació i que tota la normativa garantirà el dret de ser atès en català . La República Catalana també suposarà tenir un estat que garantirà la igualtat d'oportunitats a tothom, amb una escola integradora i un respecte per a totes les llengües parlades al paÃs
Els motius pel 'sÃ': les balances lingüÃstiques
L'ONG del català considera que l'Estat espanyol constitueix una anomalia dins el context de la Unió Europea i dels països de tradició democrà tica homologable al món occidental, tal com posa en evidència un dels darrers estudis publicats per l'entitat, les Balances lingüÃstiques 2017. És l'únic d'aquests estats que no ha reconegut una llengua pròpia de les dimensions i la vitalitat del català com a llengua oficial d'estat al mateix nivell que qualsevol altra, en aquest cas el castellà . Quant a la Unió Europea, és també l'únic estat que s'ha negat de manera sistemà tica a demanar l'oficialitat a Europa d'una llengua pròpia de les caracterÃstiques del català quant a fortalesa i nombre de parlants. No hi ha cap altre cas com el d'Espanya per a una comunitat lingüÃstica de la mida de la catalana. En la resta de casos, o bé hi ha hagut un trencament territorial que ha permès d'administrar i reconèixer plenament els drets lingüÃstics dels ciutadans a través de la constitució d'un estat nou o bé hi ha hagut una modificació constitucional per equiparar la llengua tradicionalment discriminada al mateix nivell que l'altra. Aquest darrer cas és el de Bèlgica, Suïssa, Finlà ndia o el Canadà .
A priori seria possible que la llengua catalana assolÃs la condició de llengua oficial de la Unió Europea. Tanmateix, la prà ctica real i històrica ens demostra que, ara com ara, i en les perspectives a termini curt, mitjà i probablement fins i tot llarg, no és possible d'arribar a l'equiparació de drets entre els ciutadans de llengua catalana i els de llengua castellana dins del marc espanyol. La Plataforma per la Llengua considera que l'únic camà per aconseguir una prà ctica lingüÃstica democrà tica, si més no en una part del territori, és la independència. En l'à mbit lingüÃstic, la independència de Catalunya no solament esdevé una eina per avançar cap a la normalitat en el reconeixement del català , sinó que es fa imprescindible si es volen garantir uns mÃnims dels drets de les persones, d'acord amb els està ndards dels països democrà ticament avançats. A més, aquesta sobirania pot ajudar a fer que el català rebi un impuls en altres territoris de parla catalana com el PaÃs Valencià i les Illes Balears.