Nòvas ← d’Autras notícias

Demanem a Francina Armengol que asseguri el requisit de saber català per a treballar a la salut pública balear

La Plataforma per la Llengua lamenta profundament la decisió de la presidenta balear Francina Armengol de retirar el decret pel qual es regulava l'exigència de conèixer el català en la sanitat pública balear. L'ONG del català recorda que més del 60% dels diputats del Parlament de les Illes Balears portaven al programa la recuperació del requisit de conèixer el català per a treballar en el sector públic de les Illes Balears. En aquest sentit, retirar el decret és donar l'esquena a la voluntat popular.

L'entitat entén que l'adaptació als canvis és complicada i genera reticències, però que cal fer els canvis necessaris i estabilitzar una situació nova quan es persegueix un bé superior. L'ONG del català vol recordar les dificultats que va generar la llei antitabac a l'hostaleria: la por que hi havia que això suposés un daltabaix econòmic a l'hostaleria i el poc entusiasme que generava, fins i tot, entre moltes persones que no fumaven. Pocs anys més tard, gairebé tots els no fumadors i fins i tot alguns fumadors agraeixen els canvis i el sector de l'hostaleria gaudeix dels molts avantatges que representa disposar de locals més sanejats sense que s'hagin perdut clients.

De la mateixa manera, disposar de personal sanitari que pugui ser capaç d'entendre els pacients que parlen en català i poder-los-hi respondre reportarà grans beneficis en el benestar de la població. Cal tenir en compte que les solucions alternatives a la capacitació no funcionen: a la pràctica és molt difícil canviar de metge un cop s'està produint l'atenció després de tots els temps d'espera, fet que comprovem amb el funcionament de les administracions de l'Estat a les Illes Balears, en les quals, tot i que és un requisit legal assegurar l'atenció lingüística en les dues llengües oficials, els ciutadans tenen problemes perquè el personal que els atén només necessita conèixer una de les dues llengües: el castellà. Cal recordar que des del 2007, la Plataforma per la Llengua ha recollit tretze casos de discriminacions greus a les Illes Balears, onze a l'Administració de l'Estat, una a l'Ajuntament de Palma i una ­-precisament- a la salut pública balear.

És important, finalment, que l'experiència i l'anàlisi ens demostren que també és gairebé impossible que funcioni la que s'ha venut com la solució que garantirà els drets lingüístics d'aquí uns anys: un compliment ajornat del compromís del vostre govern mitjançant una penalització a les persones que no acreditin el coneixement de català en un període de temps que es deixaria per a l'adquisició. Un decret d'aquestes característiques pot ser retirat al 2019 per un Govern de color diferent, i això deixaria les disposicions de regularització com a paper mullat. Permetre l'entrada de més professionals no capacitats per atendre en català posposant la seva adquisició del nivell requerit no en garantirà la futura regularització. Fonts jurídiques consultades per la Plataforma per la Llengua ens adverteixen que la hipotètica denegació d'un complement de carrera professional als treballadors que no acreditin el seu nivell de català en dos anys no seria efectiva si hi hagués reclamacions davant d'instàncies judicials. D'altra banda, tampoc no és cert que es pugui negar a aquest personal la condició pràctica de ser considerat fix atès que en Sanitat no existeixen places definides, com sí que passa en altres departaments de l'administració balear.

Parteja

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram