Nòvas ← d’Autras notícias

Manifestació pels drets lingüístics aquest divendres a Bellreguard

La Plataforma per la Llengua demana anul·lar l'ordre de la Delegació del Govern espanyol contra el valencià als senyals de trànsit del municipi. L'entitat considera que el requeriment qüestiona l'oficialitat del valencià, llengua pròpia i majoritària a la localitat de la Safor.

La Plataforma per la Llengua es mobilitzarà amb altres entitats i formacions polítiques per a demanar la nul·litat del requeriment de la Delegació del Govern espanyol que exigeix a l'Ajuntament de Bellreguard que canvie els senyals de trànsit al castellà. L'ONG del valencià considera que l'ús del valencià als senyals de trànsit al municipi està legitimat per l'oficialitat de la llengua, en un municipi de predomini lingüístic valencià. La concentració serà aquest divendres 2 de març, a les 19 hores, a la porta de l'ajuntament

Tal com assenyala el manifest de la convocatòria, Bellreguard és un poble on "parlen, pensen, estimen i es relacionen en valencià". Per això, la Plataforma per la Llengua anima a participar en la mobilització per a defensar el dret a viure plenament en valencià. A més, l'entitat recorda que la Delegació del Govern comet l'error procedimental de demanar el canvi als senyals de trànsit a la ciutat de València, no a Bellreguard.

L'ús del valencià als senyals de trànsit és una aplicació directa de l'article 49 de l'Estatut d'autonomia, que atorga a la Generalitat Valenciana competència exclusiva sobre les carreteres, camins i vies urbanes que transcorren íntegrament dins el territori de la comunitat autònoma. No existeix un dret a incomplir les disposicions de trànsit, expressades en valencià, perquè el significat dels dibuixos o pictogrames dels senyals de trànsit és clar i s'ha de respectar. En aquest sentit, la Plataforma per la Llengua recorda la legitimitat de l'ús de les llengües pròpies, perquè ningú no pot ignorar el significat d'un senyal o norma de circulació.

El Tribunal Constitucional, en la sentència 74/1989, ha afirmat que les competències sectorials de l'Estat no poden "convertir-se en un obstacle que bloquege o buide la competència que sobre la norma lingüística té la comunitat autònoma". A més, el tribunal aclareix que "l'exercici de la competència autonòmica de normalització lingüística per força ha d'incidir en matèries també esmentades per altres competències titulades reservades a l'Estat".

Així mateix, la Plataforma per Llengua considera que la imposició de la delegació de govern central a València atempta contra la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, ratificada per Espanya, perquè subordina els drets d'una llengua pròpia, impedint l'existència de textos que conformen el paisatge lingüístic urbà redactats únicament en valencià. Aquesta imposició dona a entendre, falsament, que els textos en valencià han d'anar acompanyats d'una altra llengua per a la seua eficàcia jurídica.

Parteja

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram