Nòvas ← d’Autras notícias

La Plataforma per la Llengua proposa 8 recomanacions per millorar la presència del català a les oficines notarials

La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dimarts l'estudi sobre usos lingüístics a les oficines notarials. Es tracta d'una recerca pionera que, amb una mostra de més de 200 clients de notaries d'arreu de Catalunya, investiga els usos lingüístics orals i documentals i classifica les possibles causes de l'ús millorable del català en els documents notarials.

Aquest estudi va anar més enllà de les estadístiques informatives sobre el nombre total de documents redactats en català, fet que ha permès classificar les possibles causes de l'ús millorable del català i proposar una sèrie de recomanacions a tots els actors implicats. De fet, segons dades del Col·legi de Notaris de Catalunya, l'any 2016 es van fer en català 85.332 documents notarials, xifra que representa el 9,64% de documents notarials realitzats al llarg de l'any. Si tenim en compte també les pòlisses intervingudes, documents inclosos dins la categoria notarial, el percentatge de documents en català baixa fins al 7,4%. Aquestes dades mostren una tendència notòriament a la baixa si ho comparem amb els anys anteriors, ja que es produeix un descens d'1,5 punts percentuals en l'ús del català en els darrers cinc anys.

La llei garanteix el dret d'opció lingüística a les oficines notarials i estableix el deure de coneixement de la llengua catalana tant dels 491 notaris que exerceixen a Catalunya com de les persones que hi treballen; l'exercici d'aquest dret per part de la ciutadania no pot suposar indefensió ni dilacions indegudes. A més, està establerta l'obligació de les notaries de preguntar explícitament als atorgants, o als seus mandataris, quina llengua escullen tant abans de redactar el document com en el moment de rebre l'encàrrec de redactar-lo.

Per tant és al ciutadà a qui correspon triar la llengua en què vol els documents i escriptures quan va a una notaria, i la notaria ha de garantir l'exercici d'aquest dret. És el que es coneix com a dret d'opció lingüística. Però aquest dret no sempre es coneix ni s'exerceix perquè tot i aquest marc favorable, per exemple, les entitats bancàries infringeixen notablement la llei quan envien documentació a les notaries només en llengua castellana.

«Els ciutadans han de poder exercir aquest dret i els notaris han de preservar-lo i oferir-lo a totes les persones que reben», ha demanat la vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua, Mireia Plana. La portaveu de l'ONG del català ha recordat que "els notaris fan una funció social molt important i són uns professionals molt arrelats a la societat".

L'estudi sobre usos lingüístics a les oficines notarials de Catalunya, a diferència de les dades estadístiques públiques existents fins al moment, representa una investigació innovadora en tant que es mesura la relació entre la llengua del client, la possibilitat de triar la llengua de l'escriptura i la llengua final en què el client rep l'escriptura. De l'encreuament d'aquestes dades se'n desprèn que si totes les oficines notarials donessin l'opció als clients de triar la llengua, l'ús del català a les escriptures notarials creixeria notablement. Quan s'ofereix als clients l'opció de triar, aquests escullen el català un 11% més que si no tenen la possibilitat de fer-ho.

En contraposició, també s'ha detectat que quan no s'ofereix la tria lingüística, la notaria actua seguint uns criteris basats en les característiques que observen en el client, tals com la llengua que parla, la procedència o l'aspecte físic. Com a resultat, el 96% de parlants de castellà reben l'escriptura notarial en la seva llengua, mentre que només 4 de cada 10 catalanoparlants la reben en català.

Els usuaris desconeixen el seu dret a triar la llengua de les escriptures

Tot i que totes les notaries disposen de suports informatius als mostradors de recepció i altres sales d'espera per informar de la normativa vigent pel que fa a la possibilitat que els documents notarials es redactin en la llengua oficial ‒català o castellà‒ que esculli el client, les principals conclusions d'aquest estudi són les següents:

  • El 68% dels clients de les oficines notarials no ha rebut informació directa sobre l'opció de tria lingüística quan ha entrat a la notaria.
  • El 73% dels enquestats surten de l'oficina notarial amb els documents en castellà.
  • En els casos en què no s'ofereix la tria lingüística, el 77,5% dels notaris ho fan en castellà i el 21,1%, en català. En canvi, si es pregunta la llengua en què es volen els documents, el català puja fins al 32,4%.
  • Si no s'ha ofert la tria lingüística, en el 95% dels casos en què el client és castellanoparlant, la notaria ha fet els documents en castellà. En canvi, davant de clients catalanoparlants, només el 33,8% dels notaris ho han fet en català.

Segons els enquestats, les explicacions més habituals de per què s'ha fet l'escriptura en castellà a clients catalanoparlants són perquè no sabien que hi tenien dret o perquè el notari, algun professional (com ara els advocats) o l'entitat financera involucrada tenen la inèrcia de fer-les en castellà si el client no els diu el contrari. També hi ha situacions en què alguna de les parts té el castellà com a llengua habitual o és d'un territori de parla castellana. En aquest cas, els ciutadans han de saber que tenen dret a la traducció del document sense cap cost afegit i que, de fet, si no ho necessiten, es poden endur les escriptures en català i en castellà.

Recomanacions per a les oficines notarials

A partir d'aquest estudi, la Plataforma per la Llengua fa una proposta de vuit recomanacions a les oficines notarials per garantir que "es pugui triar la llengua de l'escriptura, perquè aquesta serà la millor manera de no deixar marge als prejudicis que perjudiquen el català", segons ha explicat Mireia Plana.

Més enllà del dret d'opció lingüística, entre aquestes recomanacions destaquen:

  • Atorgar l'escriptura en ambdues llengües oficials sense el sistema de doble columna, en els casos en què concorrin actors amb tries de llengües diferents, així com informar el client del seu dret de demanar sense cap cost una còpia de l'escriptura en català.
  • Assegurar-se que els professionals i responsables d'entitats bancàries que encarreguen les escriptures a les notaries hagin preguntat prèviament al client en quina llengua les vol, i garantir que la llengua no hagi estat triada unilateralment pel professional.
  • Garantir la formació lingüística tant a les universitats com durant l'exercici professional, realitzar un control i un seguiment per garantir els drets dels ciutadans i informar-los que, de la mateixa manera que tenen el dret a triar un notari, també tenen el dret a escollir la llengua en què volen l'escriptura.

Compromís del Col·legi de Notaris

El Col·legi de Notaris de Catalunya ha valorat positivament l'existència d'aquest estudi perquè mostra el punt de vista dels usuaris pel que fa als seus drets. Joan Carles Farrés, tresorer del Col·legi, ha assegurat en el decurs de la presentació que «els notaris, amb la voluntat d'oferir el millor servei als ciutadans, hem de garantir-ne els drets, tant a l'hora d'escollir notari com, en aquest cas, el dret d'opció lingüística».

Després de fer un repàs a la legislació vigent pel que fa a aquest dret, tant en l'àmbit general com específicament en el notarial, Farrés ha informat de l'aposta del Col·legi per preservar el bilingüisme en totes les accions comunicatives (circulars, pàgina web i intranet, revista o butlletí informatiu, entre d'altres). A més, totes les notaries poden accedir, a través de la intranet, a un traductor de documents i disposen de displays informatius en llocs ben visibles per garantir el que preveu el Decret 204/1998, de 30 de juliol, sobre l'ús de la llengua catalana als documents notarials, és a dir, que es redactaran en la llengua oficial, català o castellà, que escullin els interessats.

A més, el Col·legi de Notaris de Catalunya va signar un acord marc l'any 2009 amb el Departament de Justícia i el Departament de Cultura per fomentar l'ús del català i garantir els drets lingüístics de la ciutadania per poder triar la llengua oficial tant en els documents notarials com en l'atenció oral. En el marc d'aquest acord se celebren cada any cursos de català i de llenguatge jurídic ens els quals participen una mitjana de 25 notaris cada any.

Finalment, els notaris han anunciat que, arran dels resultats d'aquest estudi presentat per l'ONG del català, distribuiran nous rètols informatius a les notaries amb una tipografia més gran i un disseny més vistós; reforçaran la informació directa en el moment previ a la preparació de l'escriptura i inclouran en la seva pàgina web, www.notarisdecatalunya.org, un bàner per informar del dret d'opció lingüística.

Parteja

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram