Nòvas ← d’Autras notícias

93 normatives aprovades el 2017 imposen el castellà per sobre d’altres llengües

La majoria de les noves normatives de l'any passat obliguen a fer servir exclusivament el castellà en la documentació que cal presentar a l'Administració. Des de 2014 s'han aprovat 297 normatives que discriminen el català.

La Plataforma per la Llengua ha fet públic un estudi de novetats legislatives aprovades l'any 2017 en matèria lingüística que discriminen el català. L'ONG del català ha detectat que durant l'any passat es van aprovar 93 disposicions impositives del castellà (i únicament del castellà) als territoris de parla catalana sota administració espanyola.

L'estudi, que pren com a eina d'anàlisi el Boletín Oficial del Estado (BOE), posa en evidència que l'Estat continua mantenint la voluntat d'imposició de la llengua castellana a tota la població i que menysté la resta de llengües autòctones i oficials. Durant el període estudiat les institucions estatals van aprovar directament 55 normes que exigeixen l'espanyol i exclouen el català en diferents àmbits de la vida pública, social i econòmica. Per la seva banda, les institucions europees van aprovar 38 normatives que imposen el castellà de manera indirecta, com a conseqüència de la negativa de l'Estat espanyol de possibilitar que el català sigui una llengua oficial de la Unió Europea i del mateix Estat. L'estudi de la Plataforma per la Llengua també revela que 30 de les 50 normes estatals i 32 de les 38 normes comunitàries aprovades fan referència a la necessitat d'utilitzar el castellà en la documentació, tant per relacionar-se amb l'Administració com per gestionar una empresa. Els altres àmbits regulats per les noves normes discriminatòries lingüísticament són els ajuts, els requisits, l'educació i l'etiquetatge.

Com a exemple, una de les normes més significatives de 2017 és l'ordre SSI/121/2017, que imposa que les tesis doctorals sobre violència de gènere candidates a premis governamentals estiguin redactades en castellà. També destaca el Reial decret 316/2017, que estableix l'obligatorietat d'usar el castellà en determinats espais de les sol·licituds de patents, també les internacionals. Al marge de les observacions quantitatives i qualitatives de la legislació estatal i europea, l'estudi també fa una anàlisi qualitativa de les novetats legislatives més importants en el pla autonòmic. En aquest sentit, destaquen la suspensió per part del Tribunal Constitucional de l'article 8.3 de la Llei catalana de comerç, que regulava l'obligatorietat que els treballadors de cara al públic estiguessin en condicions d'atendre els consumidors que s'expressessin en català; l'aprovació i posterior suspensió als tribunals del Decret de plurilingüisme valencià, que incrementava la presència del català al sistema educatiu (l'estudi també esmenta que a començament d'aquest any 2018 el decret suspès va ser substituït per una llei educativa menys ambiciosa); i l'aprovació del Decret d'usos lingüístics a l'administració de la Generalitat Valenciana, que conté, per exemple, una millora en toponímia que ha d'impedir que el català estigui marginat dels topònims dels municipis valencianoparlants. També en el pla autonòmic, el report de la Plataforma per la Llengua constata que el 2017 és un any de cert estancament en l'aprovació de normativa lingüística al País Valencià i, especialment, a les Illes Balears. Els governs presidits pel membres del PSOE prometien revertir les polítiques d'atacs a la llengua catalana del PP i avançar cap a la igualtat entre drets dels parlants de les dues llengües oficials. Cap dels dos governs ha aprovat encara una llei que permeti garantir certs drets lingüístics als consumidors de parla catalana (com les que tenen Catalunya i Andorra). En el cas del País Valencià, a més, hi ha pendent l'aprovació del requisit de conèixer la llengua pròpia per a poder treballar a l'Administració valenciana, fet que estendria el dret de ser atès en la seva llengua als valencianoparlants, atès que ara mateix només el tenen garantit els parlants de castellà.

La conclusió principal del report és que la manca de reconeixement oficial del català i la ideologia supremacista castellana que impregna les institucions espanyoles (com el sistema judicial, molt activista en la suspensió i anul·lació de lleis) afavoreix la política d'imposició lingüística desenvolupada per part de l'Estat espanyol. Des de 2014 -any que la Plataforma per la Llengua va començar a recopilar les imposicions legislatives- s'han aprovat 297 normatives que discriminen el català. Aquesta situació anòmala deixarà de ser-ho quan la llengua catalana sigui una llengua oficial d'estat i de la Unió Europea i els poders públics deixin de mostrar-se hostils amb els parlants de català.    

Parteja

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram