Nòvas ← d’Autras notícias

Josep Borrell menteix sobre l’ús del català a les institucions europees

L'ONG del català recorda que el reglament del Parlament Europeu deixa clar que només es poden fer peticions en una llengua oficial de la UE, de la mateixa manera que els eurodiputats catalans no poden usar el català a la cambra. 

El català és una llengua que té més de 10 milions de parlants a Europa, però que no és oficial a la Unió Europea, fet que en restringeix l'ús a l'hora d'adreçar-se a les institucions públiques comunitàries. Per això, la Plataforma per la Llengua considera que les piulades del ministre d'Afers d'Exteriors espanyol són una mentida. Josep Borrell afirma que els ciutadans es poden adreçar en català a les institucions europees i al Parlament Europeu, cosa que no s'ajusta a la realitat.

L'ONG del català recorda, per exemple, que al Parlament Europeu, el reglament de la cambra estableix que les peticions s'han de presentar en una de les llengües oficials de la UE. En tant que el català, malgrat ser la catorzena llengua més parlada de la UE, no hi té estatus d'oficialitat els ciutadans europeus no poden exercir el dret fonamental de petició al Parlament Europeu en aquesta llengua. Perquè això sigui efectiu, cal que el govern espanyol, del qual Borrell ara forma part, ho demani al Consell Europeu. Per aquest motiu, i tenint en compte el seu afany per lluir aquests drets, ara per ara inexistents, la Plataforma per la Llengua emplaça Josep Borrell a fer-ho possible sol·licitant-ho a les institucions europees. Ara ho té a les seves mans. Cal recordar que tant Martin Schulz com l'actual president de l'eurocambra, Antonio Tajani, s'han ofert a permetre l'ús del català en les sessions plenàries en cas que el govern espanyol els ho demani. Aquesta sol·licitud no ha arribat mai.

Una altra conseqüència és que els eurodiputats catalanoparlants no poden intervenir-hi en la seva llengua. Tot i que no hi ha cap altra llengua de les dimensions, vitalitat, pes econòmic i demogràfic, força d'atracció i representativitat legal i simbòlica que no sigui plenament oficial a Europa, gràcies a la voluntat política dels successius governs espanyols el català encara es discrimina avui dia. Aquest fet comporta un seguit de greus conseqüències negatives que, malauradament, molt sovint desconeixem, com moltes vegades ha denunciat la Plataforma per la Llengua.

Pel que fa a les altres institucions de la UE (Comissió Europea, Consell, Defensor del Poble Europeu, Comitè de les Regions, Comitè Econòmic i Social, i Tribunal de Justícia), també és impossible comunicar-s'hi directament en català.
 

Un laberint de traduccions que desencoratja a fer-lo servir
La comunicació en català sí que es pot fer de manera indirecta. Per fer-ho, cal dirigir-se a la Representació Permanent d'Espanya a la UE (fet no gaire conegut ni publicitat), no a la institució de la UE, moment en què comença un enrevessat procediment de traduccions que implica un retard substancial en la resposta que rep el ciutadà si ho comparem amb una carta escrita en espanyol. En síntesi, el text del ciutadà anirà fins a Madrid, d'allà l'enviaran a Barcelona, on en traduiran la consulta i, posteriorment, faran la traducció de la resposta.

Aquest procediment disfuncional fa minvar l'ús del català en les comunicacions amb les institucions de la UE. A més, ni als acords bilaterals ni a cap lloc web s'especifica que les cartes en català s'hagin de dirigir a la Representació Permanent d'Espanya a la UE, i no directament a la institució en qüestió, fet que contribueix a confondre els ciutadans i deixa pràcticament en paper mullat els drets lingüístics dels ciutadans catalanoparlants de la UE. En qualsevol cas, aquest procés només s'aplica per fer procediments administratius molt bàsics sense cap transcendència jurisdiccional, ja que en aquest cas ha de ser necessàriament en espanyol.

Per tant, la Plataforma per la Llengua recorda que només depèn del govern al qual pertany Josep Borrell com a Ministre d'Afers Exteriors deixar de mentir, admetre aquesta realitat i canviar-la. Ara mateix, l'ús del català al Parlament Europeu depèn de la voluntat que Borrell el demani al president del Parlament Europeu, Antonio Tajani.

A banda d'això, però, l'ONG del català insisteix en la necessitat que el català pugui ser una llengua plenament oficial a la UE i a totes les institucions, perquè considera que és l'estatus jurídic que li pertocaria a la catorzena llengua més parlada de la UE i garantiria de manera efectiva els drets lingüístics dels catalanoparlants a Europa. Per aquestes raons, la Plataforma per la Llengua sol·licitarà una reunió amb el ministre per assessorar-lo i fer-li arribar aquesta qüestió personalment.

Parteja

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram