Nòvas ← d’Autras notícias

L’Estat espanyol segueix imposant el castellà: trenta lleis discriminatòries en l’últim trimestre

El ritme d'aprovació de legislació discriminatòria s'ha mantingut el segon trimestre de l'any

Durant la primera meitat del 2018 s'han aprovat 66 disposicions que releguen la llengua catalana

El segon trimestre de 2018 no s'ha distingit gaire del primer pel que fa a l'aprovació de normes que imposen el castellà i discriminen el català. Durant els mesos d'abril, maig i juny les institucions espanyoles i comunitàries, així com l'ONU, han aprovat fins a 30 regulacions lingüísticament discriminatòries. Els primers tres mesos de l'any n'havien aprovat 36. De les 30 noves normatives discriminatòries, 14 provenen de les institucions estatals, 13 de les europees i 3 de les Nacions Unides. Tanmateix, cal tenir en compte que tota la normativa que imposa exclusivament el castellà és responsabilitat última del govern i el parlament espanyols, ja que la normativa internacional que perjudica el català ho fa perquè Espanya en veta l'oficialitat.

Com la Plataforma per la Llengua ha denunciat reiteradament, les institucions espanyoles demostren diàriament que s'identifiquen exclusivament amb una sola de les comunitats lingüístiques de l'Estat i, per tant, amb només una part de la ciutadania. L'ONG del català considera que es tracta d'una actitud intolerable que denota una concepció supremacista de la diversitat lingüística i cultural, per la qual un grup determinat gaudeix de més drets que la resta.

Com és habitual, les normatives impositives del període en qüestió tracten aspectes molt variats tant de l'espai públic com del privat, amb efectes molt diversos sobre la vida de les persones. A continuació es detallen algunes de les novetats més destacables:

  1.  Un reial decret de l'abril sobre informació dels medicaments veterinaris en modifica i actualitza un altre sobre la mateixa qüestió però manté la imposició que una sèrie de documents en què figurin declaracions obligatòries de l'etiquetatge estiguin redactats com a mínim «en la lengua española oficial del Estado». El manteniment de la imposició exclusiva del castellà en l'etiquetatge del nou reglament estatal és especialment rellevant si es té en compte que aquesta norma ha estat aprovada per adequar la normativa espanyola a un reglament europeu de 2009 que deixa oberta la porta a demanar l'ús de «la lengua oficial o una de las lenguas oficiales del Estado miembro o región en el que se comercializa». El reglament espanyol, en definitiva, no aprofita el marge que li dona la norma europea per permetre l'ús de les diferents llengües oficials sinó que imposa exclusivament el castellà.
  1. Una resolució de la presidència de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència que estableix que els candidats a beneficiar-se d'unes beques de formació i perfeccionament professional hauran de tenir «dominio del idioma español» i hauran d'acreditar-lo si no tenen la ciutadania espanyola i la seva llengua materna no és el castellà. També hauran de tenir coneixements d'anglès i es valorarà que en tinguin de francès i alemany. En cap cas s'esmenta que hagin de saber català, i tampoc no es valorarà.
  1. El reial decret de reestructuració dels ministeris aprovat arran de la presa de possessió de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol remarca per enèsima vegada que el Ministeri de Cultura i Esport té l'obligació de promoure i difondre «la cultura en espanyol». No es diu res de la cultura en català.
  1. Un nou reglament de la Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa que regula els sistemes de retenció dels ocupants dels vehicles preveu diferents exigències documentals a favor de les «llengües dels països». Per exemple, els cinturons de seguretat aniran acompanyats d'instruccions d'instal·lació i ús en «la lengua o lenguas del país en el que vaya a comercializarse». També diu, pel que fa als sistemes de retenció infantil, que el fabricant del vehicle haurà d'incloure un manual d'instruccions que faciliti la informació amb pictogrames «en la lengua nacional o, al menos, en una de las lenguas nacionales del país en que se comercialice el vehiculo» i aquests manuals d'instruccions hauran de contenir una determinada advertència sobre la protecció infantil, les cadiretes per a infants i els sistemes d'airbag en «todos los idiomas oficiales del país o  países donde cabría razonablemente esperar que fuera a matricularse el vehículo (por ejemplo, dentro del territorio de la Unión Europea, en Japón, en la Federación de Rusia, en Nueva Zelanda, etc.)». Hi ha una altra exigència que no és clara que imposi el castellà de manera exclusiva, però que l'Estat espanyol interpretarà en aquest sentit: els vehicles tindran un avís sonor continu i intermitent o, alternativament, un missatge vocal continu; el fabricant del vehicle ha d'assegurar-se que aquest missatge vocal pugui utilitzar «les llengües del mercat en què es pretengui utilitzar el vehicle».
  1.  Un conveni de cooperació entre Espanya i el Brasil estableix que les autoritats en matèria de seguretat social dels dos estats es podran comunicar entre ells directament tant en portuguès com en castellà. D'aquesta manera, l'Estat espanyol torna a identificar-se exclusivament amb la llengua castellana i es nega a operar igualment en català i acceptar l'ús del català i a protegir-lo per igual.

Àmbit

Disposicions estatals

Disposicions comunitàries

Disposicions de l'ONU

Total

Ajuts

2

0

0

2

Difusió i simbologia

1

0

0

1

Documentació

6

11

1

18

Documentació i requisits

1

0

0

1

Educació

2

0

0

2

Etiquetatge

1

1

1

3

Etiquetatge i documentació

0

1

1

2

Requisits

1

0

0

1

Total

14

13

3

30

Font: Elaboració pròpia mitjançant la recerca al BOE

Parteja

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin
  • Whatsapp
  • Telegram