Plataforma per la Llengua constata que la presència del català en l'edició d'enguany del Saló de l'Ensenyament ha millorat lleugerament respecte de l'edició del 2024, especialment a la retolació i als fullets, i ho atribueix a la persistència de l'entitat amb Fira de Barcelona. Alhora, l'entitat denuncia que gairebé 6 de cada 10 estands han menyspreat igualment el català en algun dels elements: la retolació, els fullets, l'atenció oral o la pàgina web, i considera que els Departaments d'Educació i Formació Professional, i Recerca i Universitats no han fet la feina per assegurar que tots aquests elements fossin en català. L'organització reclama actuar, prioritàriament, en les escoles de negocis, les residències d'estudiants, les acadèmies de preparació de la selectivitat i les escoles d'aviació, perquè incloguin el català en tots els elements.
Per tercer any consecutiu, l'entitat ha analitzat la presència del català al Saló de l'Ensenyament i ha constatat que, arran de la denúncia pública que va fer l'any passat perquè el 65,6 % dels expositors no tenien algun dels elements en català, enguany la presència de la llengua ha augmentat una mica: d'aquell 65,6 % s'ha passat al 58,4 %, i els estands que tenen tots els elements en català han pujat del 34,4 % al 41,6 %. L'any passat Plataforma per la Llengua va denunciar la situació, que havia empitjorat en relació amb l'edició del 2023 i que encara no s'ha recuperat, i va reclamar a Fira de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya, soci principal de l'organització, que forcessin els expositors a través de clàusules específiques per garantir l'atenció en català i perquè incloguessin la nostra llengua a la retolació i als fullets. A més, en el cas d'expositors dels territoris de parla catalana, l'entitat va demanar que se'ls forcés a incorporar el català a la pàgina web.
Arran d'aquella petició, Fira de Barcelona ha fet un seguiment més exhaustiu del compliment de la normativa lingüística per als estands que la mateixa institució va impulsar per fer créixer la presència del català, especialment, a la retolació i als fullets. De fet, el català ha crescut en tots els àmbits analitzats i a totes les tipologies d'estand. En aquest sentit, els estands amb la retolació en català han crescut del 64,7 % al 65,8 %; els que ofereixen els fullets en català, del 53,8 % al 60,8 %; els que ofereixen una bona atenció en català (i s'adrecen oralment en català als visitants), del 52,7 % al 54,5 %, i els que tenen el web en català, del 58,6 % al 58,9 %. La situació, evidentment, no és l'òptima, tot i que la millora és un pèl superior a la que es podria deduir d'aquests increments percentuals, atès que enguany la categorització no ha estat dicotòmica i s'ha incorporat una categoria per indicar presència del català però no completa (quan no tots els fullets o no tota la informació fixa eren en català, o quan la versió en català del web tenia moltes mancances), i en aquesta comparació els establiments situats en aquesta categoria intermèdia no s'han comptat com si ho tinguessin en català.
La millora és sobretot en els estands dels cicles formatius, no en els de les universitats
La millora s'ha notat especialment en els cicles formatius, sobretot en la informació fixa (la retolació i els fullets). Tot i no recuperar encara la presència del català de l'any 2023 i continuar sent l'àmbit que menys respecta la llengua, els estands que excloïen el català d'algun dels elements han estat enguany el 58,8 %, quan l'any passat suposaven el 70,4 %: hi ha hagut, per tant, una millora de pràcticament 12 punts. En qualsevol cas, el 2023 el percentatge havia estat del 52 %. La millora ha estat substancial en pràcticament tots els elements, però especialment significativa pel que fa als fullets: enguany el 60,77 % dels estands de cicles formatius tenien tots els fullets en català i un 7,69 % parcialment en català. L'any passat només el 52,4 % els tenien en català.
View this post on Instagram
-
Defensa els drets lingüístics amb nosaltres: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!
Pel que fa al pavelló d'universitats, però, la situació, que era millor, no ha canviat gaire. Els resultats són gairebé idèntics als de l'any passat, atès que una sèrie d'expositors opta per no complir la normativa del Saló. Les dades dels quatre elements són molt similars a les de l'any passat: el 64 % dels estands tenen tota la retolació en català, el 60 % tenen tots els fullets en català, el 53 % ofereixen una bona atenció lingüística en català i el 61 % tenen el web en català. En global, un 42 % dels estands ho tenen tot en català i a un 58 % els manca algun dels elements registrats. Les dades també constaten el gran impacte lingüístic que va suposar l'any passat l'entrada de tants estands nous, quan s'havia passat d'un 40 % amb algun element sense català el 2023 fins al 58 % de l'any passat, que enguany s'ha mantingut.
Cal actuar especialment en els estands d'escoles de negocis, residències d'estudiants, acadèmies per a les PAU i escoles d'aviació
L'estancament de l'evolució s'explica, en part, per l'incompliment sostingut en el temps de la normativa lingüística de certs tipus d'estands, que Plataforma per la Llengua anomena perfils prioritaris. Són els estands de les escoles de negoci, les residències i allotjaments d'estudiants, les escoles d'idiomes, les acadèmies per als estudis de batxillerat i de preparació de la selectivitat, i les escoles d'aviació, entre d'altres. Tenen un impacte lingüístic i el Saló de l'Ensenyament els ha de prioritzar a l'hora d'intervenir en el conjunt dels estands.
A més, s'ha de tenir en compte l'impacte de les institucions estrangeres a l'hora de definir la realitat lingüística, i alguns estands en concret que no corresponen a cap d'aquests perfils: enguany n'hi ha hagut 16 que no pertanyien a cap perfil concret que tampoc no han complert cap dels elements analitzats. Són FRAME Games, Innovación en Formación Profesional, el Ministerio de Defensa, Monlau Motorsport Academy SLU, Verformación, AWEX Education, Chocolate Fondue, EPITECH, Escuela Internacional de Protocolo, ESIC, FLIBY Aviation Academy, Instituto de Formación de Osteopatía Animal, Les Roches Global Hospitality Education, Microfusa, TBS Education - Campus Barcelona, i UNIVERSAE - Instituto Superior d'FP. D'aquests, a més, molts han reincidit en totes les edicions o, fins i tot, han empitjorat.
Les clàusules lingüístiques s'han de fer complir i la Generalitat de Catalunya ha de fer valdre el seu pes com a soci principal en l'organització
Plataforma per la Llengua defensa que la castellanització del paisatge lingüístic del Saló de l'Ensenyament fa que els estudiants percebin que el castellà té molta importància en el seu futur educatiu i que el català és prescindible. Per això, l'entitat considera que la inclusió del català a la retolació, els fullets, l'atenció oral i els webs no pot dependre de la responsabilitat de cada expositor, sinó que les institucions organitzadores han de forçar que sigui així. En aquest sentit, Plataforma per la Llengua es felicita per haver aconseguit que Fira de Barcelona tingués més en compte enguany les clàusules lingüístiques per als estands, però lamenta que hi hagi estands que continuïn sense fer-ne cas. Per això, demana als organitzadors que de cara a l'any vinent s'assegurin de garantir que tots els expositors compleixin les clàusules, i que s'incloguin penalitzacions si és necessari.
A més, l'entitat també exigeix un any més a la Generalitat de Catalunya que faci valdre el seu pes com a soci principal en l'organització de l'esdeveniment, per exigir que s'incloguin aquests requisits lingüístics a les parades. A banda, el fet que no tinguin el web en català i que, en molts casos, compti amb el logotip de la Generalitat de Catalunya, evidencia que el govern català té molt marge d'actuació per transformar la política lingüística dels centres educatius. El fet que tinguin aquesta informació pública només en castellà és un reflex de la realitat lingüística d'aquesta mena de centres.
