Aquest dimarts 10 de juny, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va acollir la cloenda del #Repte21Dies, una iniciativa impulsada per Plataforma per la Llengua i set entitats més perquè tots els catalanoparlants es mantinguessin parlant en català amb tothom durant, com a mínim, 21 dies. La campanya, que va tenir lloc del 12 de maig a l'1 de juny, ha servit per començar a sensibilitzar la població autòctona de la importància de la conducta individual per crear als nouvinguts la necessitat d'aprendre català, i, alhora, per donar més força a aquest hàbit a través d'una actuació coordinada. Les entitats impulsores volen repetir el repte cada any per fer-lo cada vegada més popular.
La campanya, inspirada en la idea que vint-i-un dies és el temps necessari per a consolidar un nou hàbit, ha estat promoguda per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL), l'Institut d'Estudis Catalans, Mantinc el Català, No em Canviïs la Llengua, Òmnium Cultural, Salut pel Català, Softcatalà i Plataforma per la Llengua.
El secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans, Àngel Messeguer, va donar la benvinguda als assistents a l'acte de cloenda i va destacar que defensar la llengua és el deure de la comunitat catalanoparlant. Tot i que el català compta amb un nombre creixent de parlants, les dades mostren que només el 32 % l'utilitza habitualment. És per aquest motiu que les entitats promotores van remarcar la necessitat de la implicació de tot el país, incloent-hi la societat civil i les administracions. A continuació, representants de les entitats van llegir un comunicat conjunt.
Comunicat conjunt de les entitats
En representació de l'IEC, la filòloga Mila Segarra va destacar que el català viu una situació preocupant però no irreversible, perquè "existeix la voluntat de fer servir la llengua i la transmissió generacional es manté". Toni Hermoso, de Softcatalà, va posar l'accent en l'impacte de la globalització: "El català, tot i ser una llengua mitjana a Europa, queda arraconada en molts àmbits", com ara la salut, l'esport, el comerç o la justícia, i va demanar a les administracions que garanteixin la presència del català en tots aquests espais. També va incidir en l'espai digital com un escenari clau en la defensa de la llengua. A més, la implicació de la ciutadania és imprescindible. "Cal que demostrem, dia a dia, que volem que el català sigui el nostre vehicle de comunicació, la nostra eina de cohesió com a societat", va subratllar l'actriu Carme Sansa, en representació de No em Canviïs la Llengua.
Parlar català amb tothom i a tot arreu, triar-lo quan contractem un producte o servei, demanar-lo en els serveis o establiments, reclamar-lo quan no hi sigui present i explicar que el català és patrimoni de tothom. Aquestes són algunes accions que Salut pel Català va animar a dur a terme perquè el català esdevingui la llengua vehicular.
"Quan parlem català a tothom, podem tenir sorpreses molt grates"
Durant l'acte, alguns participants van compartir les seves experiències i van coincidir en el fet que "si ens acostumem a parlar català amb tothom, sovint tenim sorpreses molt grates". A l'inici del repte, Maica Sebastià, de Salut pel Català, pensava que tindria més dificultats per a adherir-s'hi pel fet de treballar en un hospital, però confirma que no ha estat així. Leli Camps, de l'entitat Mantinc el Català, ha constatat que "si hi ha voluntat, el canvi és possible". Jeroni Garcia, de la CAL, n'és un exemple: "Jo vaig venir a Catalunya fa dos anys i soc un dels deu milions de parlants i faig créixer aquest nombre".
En representació de Mantinc el Català, Anna Arqué va emfatitzar la importància d'iniciatives com aquesta, "que ajuden a normalitzar l'hàbit d'emprar la nostra llengua, sempre i amb tothom, amb naturalitat". A continuació, Jaume Marfany, de la CAL, va celebrar que "diferents entitats de la societat civil ens uníssim per un objectiu comú. Això és un element molt valuós, però poc freqüent, i que volem reforçar i mantenir". Per la seva banda, Laia Torras, d'Òmnium Cultural, va fer una crida a entitats esportives, culturals, educatives i veïnals de tots els territoris de parla catalana a unir-s'hi.
Finalment, la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, va afirmar que l'objectiu és que el repte sigui una fita anual "per a difondre la necessitat que les persones catalanoparlants recuperem l'orgull de fer servir la nostra llengua i de compartir-la amb tothom".
