Vuit de cada deu residents a Catalunya creuen que el català és bastant o molt important per al progrés professional. És una de les dades més destacades de la catorzena edició de l'InformeCAT, una publicació anual de Plataforma per la Llengua que recull 50 dades significatives sobre l'estat del català a partir de fonts oficials i d'estudis d'elaboració pròpia.

Aquesta dada, extreta de la segona onada del 2024 de l'Enquesta Sociopolítica del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), indica que el 82,4 % dels residents a Catalunya està bastant o molt d'acord que aprendre català és important per progressar professionalment a Catalunya; el 84,1 %, que ho és per integrar-s'hi socialment, i el 86,5 %, que ho és per accedir a coneixements i cultura. El grau d'acord en totes tres qüestions és molt elevat tant entre els catalanoparlants com entre els castellanoparlants i els parlants d'altres llengües. Els castellanoparlants inicials són, però, els que mostren un grau d'acord més elevat a la pregunta referent al català com a eina per progressar professionalment: hi està d'acord el 84,4 %, enfront del 80,7 % dels catalanoparlants i del 79,4 % de parlants d'altres llengües.

• Defensa el català amb nosaltres: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!

En aquesta línia, l'InformeCAT 2025 també assenyala que dues terceres parts dels residents a Catalunya (65,0 %) consideren que entendre la llengua pròpia hauria de ser un requisit laboral indispensable per als treballadors, vinguin d'on vinguin. Un 41,8 % consideren que caldria que parlar-lo fos un requisit, i un 23,6 %, que el requisit fos escriure'l. Si en lloc de requisit es parla de recomanació, el 29,9 % defensa que entendre el català hauria de ser una recomanació; el 48,2 % que ho hauria de ser parlar-lo, i el 57,4 %, escriure'l. Només el 5,1 % creu que no s'hauria de demanar comprendre el català; el 10,0 % creu que no s'hauria de demanar saber-lo parlar, i el 18,9 %, que no s'hauria de demanar saber-lo escriure. 

Incoherència entre l'opinió generalitzada de la importància laboral del català i la realitat 

Malgrat l'opinió generalitzada que saber català és important en l'àmbit laboral, hi ha una certa incoherència entre l'opinió pública i els fets. Quan es passa de les opinions al comportament, l'InformeCAT 2025 també recull que només el 8,6 % dels residents estrangers a Catalunya fa un ús habitual del català, mentre que el 72,9 % usen habitualment el castellà. Així ho indica l'Enquesta d'usos lingüístics publicada per la Generalitat de Catalunya aquest 2025. A més, com recorda l'InformeCAT, una enquesta del sindicat UGT feta a més de 900 delegats sindicals mostra que només un terç dels treballadors situen el català com la llengua més important en el seu entorn laboral, tot i que un 85 % indica que el fa servir en alguna ocasió. 

Minorització de la llengua, actitud submisa dels catalanoparlants i manca de zel de les administracions públiques 

Com ha dit el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en la roda de premsa de presentació de l'InformeCAT 2025, aquesta incoherència s'explica, sobretot, per tres factors: la minorització a la qual està sotmès el català, el fet que els catalanoparlants amaguem sovint la llengua, i el fet que les administracions públiques no facin prou la feina que els correspon per defensar la llengua. La minorització es veu, per exemple, amb dues dades concretes: el 36,5 % dels catalanoparlants de Catalunya no són atesos en català en els establiments comercials sovint o mai (segons l'enquesta sociopolítica del CEO de 2024) i el 69,6 % han hagut de parlar en castellà al metge en alguna ocasió, segons una enquesta del GESOP. 

Pel que fa a l'actitud dels catalanoparlants d'amagar la llengua, s'ha vist en altres edicions de l'InformeCAT que 8 de cada 10 catalanoparlants es passen al castellà quan algú se'ls adreça en aquesta llengua, i que, de fet, el 43,4 % s'adrecen directament en castellà als desconeguts si intueixen que no són catalans. És evident que això no ajuda els nouvinguts a aprendre la llengua: en aquest InformeCAT 2025 també es revela que gairebé un milió de persones nascudes fora de Catalunya consideren que no han tingut prou oportunitats per aprendre català. Aquesta realitat és poc coherent amb l'opinió majoritària que els nouvinguts que venen a treballar han d'aprendre la llengua pròpia.  

A l'últim, les administracions públiques també en són responsables: l'ordenament jurídic espanyol no hi ajuda, i mentre que el castellà és oficial arreu de l'Estat i és de coneixement obligatori per als ciutadans segons la Constitució, el català només és oficial en alguns territoris i el Tribunal Constitucional ha dit que el seu coneixement no pot ser un deure generalitzat. L'InformeCAT 2025 concreta, a més, que durant el 2024 les institucions espanyoles i europees van aprovar 218 normes que discriminaven el català, 61 de les quals en el món de l'empresa. Però fins i tot en aquest marc discriminatori, les institucions autonòmiques no han fet tot el que podien fer per aturar les discriminacions. Com recull l'InformeCAT, entre 2012 i 2024, l'Agència Catalana de Consum i el Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya només han imposat sancions en el 6,3 % dels casos denunciats per vulneració dels drets lingüístics; entre 2022 i 2024 el Departament d'Educació de Catalunya no ha obert cap expedient sancionador per no fer les classes en català, i les quotes del 25 % de música en català en les emissores de ràdio i televisió a Catalunya s'han vulnerat impunement durant més de vint anys.  

Per tot plegat, Plataforma per la Llengua fa una crida a les administracions i als catalanoparlants a actuar per fer que el català continuï sent una eina de progrés laboral i social. Cal facilitar-ne l'aprenentatge, cal aplicar les lleis de normalització existents, cal que els catalanoparlants mantinguin la llengua sempre i reclamin els seus drets lingüístics, i cal que la llengua sigui tractada, per fi, com qualsevol altre dret.  

Dades sociodemogràfiques, de cultura, d'empresa, d'educació i de justícia de tots els territoris de parla catalana  

Més enllà d'aquestes grans dades, l'InformeCAT 2025 recull altres dades. Aquestes en són algunes:

• Més de dos terços de les famílies de la zona valencianoparlant del País Valencià s'han decantat pel valencià en la consulta per triar la llengua d'escolarització dels fills, amb què el president Carlos Mazón pretenia eliminar la llengua a l'escola.
• A les Illes Balears, tres de cada quatre famílies consultades en el pla pilot de final del curs 2023-2024 van optar pel català com a llengua de primer ensenyament.
• De les més de 300 pel·lícules estrenades el 2024 a les Illes Balears, no van arribar a 15 les que es van poder veure en català.  
• L'ús del català amb els amics va caure 15 punts entre els joves de les Illes Balears entre el 2014 i el 2022.
• A Catalunya, les persones que s'identifiquen com a bilingües català - castellà han crescut 7,7 punts entre el 2018 i el 2023: hi ha hagut una erosió gradual del català i, sobretot, una bilingüització creixent dels catalanoparlants.
• També a Catalunya, un 50,5 % dels catalanoparlants han renunciat en alguna ocasió a utilitzar la seva llengua per "evitar problemes".
• El 65,0 % dels catalanoparlants de Catalunya considera que la catalanitat té més relació amb compartir una llengua o uns valors i uns costums que amb la condició legal i administrativa que deriva del fet de viure a Catalunya. 

L'InformeCAT 2025 ja es pot consultar al web de Plataforma per la Llengua. La publicació vol contribuir a difondre les dades més rellevants de la situació lingüística, amb les seves fortaleses i els seus problemes, i ha esdevingut una radiografia imprescindible perquè les institucions i els ciutadans en prenguin consciència. L'entitat vol que el debat públic sobre llengua estigui més basat en dades que en percepcions, i que això afavoreixi que es prenguin les mesures polítiques necessàries per normalitzar el català en tots els àmbits.