Plataforma per la Llengua celebra que vuit de cada deu famílies de les Illes Balears hagin triat el català com a llengua per a les classes de lectoescriptura a l'hora de matricular els fills a infantil, i que el percentatge hagi pujat, en el cas de Menorca, fins al 91, 65 %. Malgrat això, l'entitat recorda que la possibilitat de tria de la llengua d'aquestes classes és un fracàs per als defensors de l'escola en català, atès que, amb l'excusa de la llibertat de tria dels pares, priva 2 de cada 10 alumnes de fer la classe en català. Per això, l'organització reitera que cal retirar immediatament el pla de segregació lingüística, que no compta amb el suport de la comunitat educativa ni de les famílies.
Segons les dades provisionals publicades per la Conselleria d'Educació i Universitats, el 80,52 % de les famílies que han matriculat infants a 4t d'Educació Infantil han triat el català com a llengua de primer ensenyament, mentre que el 19,48 % han optat pel castellà. Això suposa 6.458 matrícules en català i 1.563 en castellà. Tot i que el resultat global és favorable al català, Plataforma per la Llengua Illes Balears remarca que això suposa privar 2 de cada 10 alumnes de fer classe en català, i que les diferències territorials reflecteixen realitats socials i lingüístiques diverses. A Menorca, el 91,65 % han triat el català, a Mallorca el 82,78 %, mentre que a Eivissa i Formentera només el 60,34 %, davant un 39,66 % que han escollit el castellà.
Aquestes dades preocupen, perquè constaten que hi ha un risc de segregació lingüística, especialment a Eivissa, on el model econòmic i social, basat en el turisme massiu, ha creat una població flotant i poc arrelada. Això dificulta la cohesió social i la transmissió del català com a llengua comuna.
-
Defensa el català amb nosaltres: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!
La inestabilitat laboral i la manca d'arrelament cultural reforcen la tria del castellà
Segons l'IBESTAT, només el 52,13 % de la població de les Illes Balears és nascuda a l'arxipèlag. A Menorca, amb un 55,89 % de població nascuda a l'illa, el suport al català supera el 91 %. A Eivissa, només el 38,29 % hi és nascuda, però aquesta dada no justifica una caiguda de 31 punts en la tria pel català. La inestabilitat laboral i la manca d'arrelament cultural en poden ser causes.
Plataforma per la Llengua denuncia que les polítiques del Partit Popular i l'extrema dreta afavoreixen aquesta segregació i volen imposar un model que pot fragmentar l'escola i la societat. La separació per llengua vehicular aprofundeix en el distanciament social. Per tot plegat, Plataforma per la Llengua exigeix la retirada immediata del pla de segregació lingüística, que, a més, no compta amb el suport ni de la comunitat educativa ni de les famílies.
