A la societat catalana hi ha un amplíssim consens que el català és una llengua d'ascensor social. Ho apunten dades obtingudes per una enquesta del gabinet estadístic GESOP encarregada per Plataforma per la Llengua. L'estudi, realitzat al juliol, mostra que el 88,7 % dels residents a Catalunya opinen que "aprendre català pot donar més oportunitats laborals, culturals o de millora personal als infants d'origen immigrant". L'enquesta també indica que una majoria àmplia considera que la reducció de l'ús social del català té a veure amb l'augment de persones que no el dominen i, en grau més baix, amb els atacs polítics a la llengua i l'augment de productes audiovisuals en altres llengües. En canvi, només una minoria creu que la reducció sigui conseqüència de la percepció que el català s'imposa, una tesi que difon l'espanyolisme.

La convicció que el coneixement de la llengua ofereix oportunitats per al progrés material personal dels infants immigrants és molt important, perquè és un incentiu de primer ordre per aprendre-la. Aquesta convicció és compartida pels simpatitzants de tots els partits, tot i que les proporcions varien. Més de nou de cada deu simpatitzants de Podem, Esquerra, la CUP, Comuns Sumar, Aliança Catalana, Junts per Catalunya i el PSC creuen que el català és útil. En canvi, entre els simpatitzants del PP i de Vox ho pensen al voltant de dos terços: el 68,7 % dels del PP i el 66,5 % dels de Vox. Així, els seguidors dels partits més nacionalistes espanyols són els que més qüestionen que el català sigui útil, per bé que els que pensen així són també minoria dins d'aquests partits.

No hi ha diferències gaire elevades en la percepció de la utilitat del català si s'observen les respostes en funció d'altres paràmetres, com ara l'edat, el sexe, el nivell d'estudis o el lloc de naixement. Els parlants habituals de català estan més convençuts que el català és útil que no pas els parlants habituals de castellà, però la convicció és majoritària també entre els castellanoparlants. Així ho creuen el 94,2 % dels catalanoparlants i el 83,8 % dels castellanoparlants. Entre els castellanoparlants habituals, els que més creuen en la utilitat del català són els més joves, de 16 a 29 anys: ho creuen el 88,4 % d'enquestats d'aquesta edat.

Percentatge que responen que "Sí" a la pregunta: "Creu que aprendre català pot donar més oportunitats laborals, culturals o de millora personal als infants d'origen immigrant?"		Llengua habitual
		Català	Castellà
Edat	De 16 a 29 anys	93,4 %	88,4%
	De 30 a 44 anys	92,2 %	82,1 %
	De 45 a 59 anys	96,1 %	82,7 %
	De 60 i més anys	94,2 %	83,1 %
	Total	94,2 %	83,8 %

Les causes de la minorització del català

El català es troba minoritzat per l'Estat espanyol, que privilegia legalment el castellà i ha generat dinàmiques tendents a la substitució lingüística. D'acord amb la Constitució espanyola, el castellà és de coneixement obligatori per a tots els ciutadans de l'Estat mentre que, segons el Tribunal Constitucional espanyol, les autoritats no poden establir un deure generalitzat equivalent de conèixer el català. Aquesta intervenció estatal converteix el català en una llengua fins a cert punt redundant, perquè tots els catalanoparlants saben castellà, però no tots els castellanoparlants coneixen el català, tampoc aquells que viuen en territoris tradicionalment catalanoparlants. 

Malgrat el terreny de joc inclinat que l'empeny a la minorització, el català encara manté alguns actius importants. Com va explicar Plataforma per la Llengua l'any passat, també a partir de dades del GESOP, dos de cada tres catalanoparlants consideren que la catalanitat és una identitat principalment lingüística o cultural. La vinculació entre llengua i identitat col·lectiva contribueix a la transmissió intergeneracional i a l'expectativa que els nouvinguts aprenguin la llengua. Un segon actiu és, precisament, el que s'ha explicat en els paràgrafs anteriors: la perspectiva que aprendre català ofereix oportunitats de progrés personal.

• Ajuda'ns a impulsar l'ús del català: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!

En qualsevol cas, el català no es troba normalitzat, i durant les darreres dècades l'ús habitual s'ha reduït significativament. Segons l'Enquesta d'usos lingüístics de la població que realitza cada cinc anys la Generalitat de Catalunya, el 2003 el 46,0 % dels residents a Catalunya parlaven habitualment en català, i el 4,7 % en català i castellà. El 2023, el 32,6 % parlaven habitualment en català, i el 9,4 % en català i castellà.

El 70,1 % dels enquestats creuen que la davallada en l'ús del català s'explica per l'augment de persones que no entenen o no dominen la llengua

L'enquesta del GESOP encarregada per Plataforma per la Llengua aquest juliol demanava als enquestats que valoressin la importància de diversos possibles factors explicatius d'aquesta davallada. El 70,1 % donaven molta o força importància a l'augment de persones que no entenen o no dominen el català; el 63,4 % a l'augment de productes audiovisuals en castellà i en anglès, i el 58,4 % als atacs polítics contra el català. La quarta possible explicació, utilitzada sovint per l'espanyolisme polític, tenia poca acollida: només el 43,4 % creien que l'ús social del català hagués descendit per la percepció que s'imposa, mentre que el 50,7 % ho negaven.

La pregunta sobre la percepció d'imposició del català no permetia saber quants enquestats creien que aquesta percepció es corresponia amb la realitat. Amb tot, els que més deien que el català s'usava menys que abans a conseqüència de la percepció d'imposició eren el PP i Vox, partits marcadament espanyolistes: ho deien el 71,4 % dels simpatitzants del PP i el 55,9 % dels de Vox. També ho deien el 49,8 % dels de Comuns Sumar i el 46,1 % de Podem. Entre els del PSC, la proporció baixava al 39,9 %. Els que menys ho creien eren els simpatitzants de Junts, amb el 32,7 %.

En la qüestió sobre l'impacte d'una possible percepció que el català està imposat també s'aprecia una clivella entre els sexes. Així, només el 38,9 % dels homes creia que la percepció que el català s'imposa n'havia deprimit l'ús. Entre les dones ho creia el 47,7 %. Aquesta diferència entre homes i dones es podia observar a tots els grups d'edat. Cal indicar, novament, que la pregunta no permet saber quantes persones consideraven que la percepció és real. És possible que, en aquest cas, la diferència entre els sexes sigui indicadora de la manera diferenciada en què homes i dones es relacionen amb valors com el d'autoritat i el de conformitat social.

Percentatge agregat de persones que responen "Molt" i "Bastant" a la pregunta: "En els últims anys s'ha reduït l'ús social del català. Fins a quin punt creu que hi ha influït la percepció que el català s'imposa".		Sexe
		Home	Dona
Edat	De 16 a 29 anys	42,6 %	51,8 %
	De 30 a 44 anys	36,2 %	52,6 %
	De 45 a 59 anys	40,1 %	47,2 %
	De 60 i més anys	37,5 %	42,4 %
	Total	38,9 %	47,7 %

Pel que fa a la pregunta sobre l'augment de persones que no dominen el català, en tots els partits eren majoritaris els que creien que era un factor important en el descens de l'ús de la llengua. Els que menys ho creien eren el PP, amb el 55,0 %; Podem, amb el 60,3 %, i Comuns Sumar, amb el 61,7 %. És significatiu que el PP, per una banda, i els altres dos partits per l'altra, amb postures molt diferenciades en matèria socioeconòmica, fossin propers tant en aquesta qüestió com en la de la percepció d'imposició. Cal recordar que l'actitud dels catalanoparlants no facilita que les persones nouvingudes aprenguin la llengua: l'InformeCAT de 2021 recollia que 8 de cada 10 catalanoparlants es passen al castellà quan algú se'ls adreça en aquesta llengua, i l'InformeCAT de 2022 que el 43,4 % s'adrecen directament en castellà als desconeguts si intueixen que no són catalans.

En la pregunta sobre la influència dels atacs polítics contra el català, hi havia una clara diferència en les percepcions de catalanoparlants i castellanoparlants habituals. Un 76,4 % dels primers consideraven que aquests atacs havien contribuït a rebaixar l'ús del català (el 46,0 % creien que hi havia contribuït molt i el 30,4 % bastant). Entre els castellanoparlants, només el 45,9 % creien que els atacs hi havien contribuït (el 21,7 % creien que molt i el 24,2 % bastant). Malgrat les diferències entre grups lingüístics, el segment més jove donava relativament més importància als atacs polítics contra la llengua per explicar la reducció del català: el 80,0 % dels catalanoparlants entre 16 i 29 anys i el 52,2 % dels seus equivalents castellanoparlants deien que els atacs polítics havien deprimit l'ús de la llengua.

Finalment, en la qüestió de l'impacte de la proliferació de continguts audiovisuals en castellà i en anglès, també s'apreciava una diferència important entre grups lingüístics. El 44,9 % de catalanoparlants habituals deien que l'augment d'aquests continguts havia contribuït molt a deprimir l'ús del català, i el 32,4 % deia que ho havia fet bastant. Entre els castellanoparlants, el 22,9 % deia que hi havia contribuït molt, i el 30,8 % que bastant. Probablement, la preocupació més gran dels catalanoparlants és fruit de la seva consciència més elevada: com que són més propensos a cercar continguts en català, l'escassetat els alarma i preocupa més.