Al llarg dels darrers mesos, Plataforma per la Llengua ha trepitjat tots els centres comercials de Catalunya per analitzar si compleixen la normativa vigent i si són lingüísticament responsables. Dels 44 centres comercials que hi ha arreu del país, no n'hi ha cap que compleixi exhaustivament amb la normativa, ja que sempre hi ha algun local que no disposa de la cartellera fixa en català.
En xifres globals, hi ha 2.812 establiments dins del conjunt de centres comercials del país, dels quals 443 tenen algun element de retolació erroni. Això vol dir que el 15,75 % de les botigues no compleixen amb el Codi de consum de Catalunya que assenyala que la retolació de caràcter fix destinada al públic ha de ser, com a mínim, en català.

Tot i que no hi hagi cap centre comercial que compti amb tots els establiments correctament senyalitzats, sí que existeixen grans diferències entre alguns d'aquests centres. Per exemple, el centre comercial que més excel·leix és L'Illa Diagonal, perquè solament hi ha un 2,87 % dels locals amb irregularitats en la retolació. En canvi, Les Mates del Vendrell és el que té un pitjor percentatge, amb el 54,54 % d'establiments amb retolació errònia.

En conjunt, l'estudi identifica tres rangs de compliment segons el nombre de comerços que retolen correctament en català: els que ho fan en més del 90 %, els que ho fan entre el 90 i el 70 %, i els que ho fan entre el 70 i el 50 %.

Per tal de revertir aquesta situació, Plataforma per la Llengua s'ha posat en contacte amb les gerències dels diferents centres comercials. Tot i la bona voluntat mostrada per la majoria, la velocitat amb la qual s'estan aplicant les millores no és la volguda. L'explicació de tot plegat és el sistema d'explotació dels anomenats  «players». És a dir, el que fan principalment els centres comercials és llogar els espais a les botigues que hi operaran, i en aquests contractes no hi ha cap mena de clàusula lingüística. Això fa que, tot i la bona predisposició de moltes gerències a normalitzar el català al seu centre comercial, aquestes tinguin poc control i un marge de fiscalització molt limitat respecte a aquests tipus de botigues.

• Ajuda'ns a impulsar l'ús del català: fes-te soci de Plataforma per la Llengua en 3 minuts!

A aquest fet, encara cal sumar-hi una altra dificultat: molts dels establiments són franquícies que pengen de grans cadenes que són molt poc respectuoses lingüísticament. Fins i tot, encara que l'empresa compleixi generalment amb la normativa lingüística, no és gens extraordinari trobar-se una franquícia de la marca que no respecta la normativa. Encara més, s'han trobat exemples de marques que en un centre comercial compleixen amb la normativa i, en un altre, no.

Tot plegat posa  en relleu que, si no es regula el model de franquícies, són potencialment una font d'incompliments dels drets lingüístics ―i, val a dir-ho, també d'altra normativa no específicament lingüística.  

La presència del català a les xarxes socials i als webs

A més d'haver fiscalitzat la retolació física dels establiments, Plataforma per la Llengua també ha avaluat si els webs i les xarxes socials dels centres comercials utilitzen correctament el català. En primer lloc, un 90 % de les webs d'aquestes grans superfícies estan en català. Pel que fa a la resta, l'entitat té el compromís de les respectives gerències que incorporaran el català en els portals webs que falten.

Per tal d'analitzar les xarxes socials, s'ha utilitzat una metodologia determinada que identifica quatre tipus de compliment: la A, que indica que tots o gairebé tots els continguts són en català; la B, que assenyala que la major part del contingut està en català, exceptuant publicacions puntuals; la C, que indica que hi ha continguts en català, però que n'hi ha més en castellà i, en últim lloc, la D, que assenyala que no hi ha cap mena de contingut en català.

Abans de la intervenció de Plataforma per la Llengua, l'estudi identificava 8 xarxes socials dins la categoria A; 9 dins la B; 10 a la C i 12 a la D. Un cop l'entitat es va posar en contacte amb les gerències dels centres comercials, es va aconseguir augmentar el nombre d'excel·lents (model A) fins als 16. Tot i això, els suficients i els deficients gairebé es mantenien, amb 11 i 9 respectivament. Així doncs, en aquests moments el resum dels 44 centres comercials de Catalunya és el següent: 16 assoleixen la categoria A; 3 la B; 11 la C, i 9 la D. Plataforma per la Llengua continuarà fiscalitzant aquells centres comercials que encara tenen molt marge de millora en aquest sentit per tal de revertir la situació.Creixement constant dels centres comercials

Plataforma per la Llengua demana urgentment tant als responsables dels establiments com a les gerències dels centres comercials que assumeixin la seva responsabilitat i garanteixin els drets dels consumidors. Tot i algunes millores observables després de les gestions de l'entitat, el compliment de la normativa lingüística continua sent insuficient a molts espais comercials del país. 

L'entitat ha decidit estudiar l'estat dels centres comercials a Catalunya, ja que creixen constantment els darrers anys. Per exemple, el primer quadrimestre del 2024, les vendes als centres comercials catalans van augmentar un 6 %, de manera que Catalunya es va consolidar en el primer lloc del rànquing de l'Estat espanyol. Aquest creixement sostingut contrasta amb la caiguda del comerç de proximitat, ja que en els últims deu anys Catalunya ha perdut gairebé 11.000 comerços. El teixit comercial s'està veient afectat sobretot pel comerç en línia, però també per la construcció de grans superfícies comercials. 

Tradicionalment, el comerç de proximitat ha estat el més responsable lingüísticament, comparat amb les grans multinacionals i el comerç en línia, tot i que els darrers anys l'entitat ha detectat un cert retrocés en l'ús del català. Per aquest motiu, impulsa, des de ja fa temps, la campanya «Digues Bon dia» per incentivar l'ús de la llengua catalana a tots els establiments comercials del país.

Així doncs, aquest estudi sobre els centres comercials es converteix en la tercera pota ―sumat al comerç en línia i al de proximitat― del pla d'actuació de Plataforma per la Llengua quant al sector comercial del país, que els darrers anys pateix molts canvis, i la llengua catalana, pel que fa a l'ús, n'és una de les grans perjudicades.